Pere Soler, discret i compromès amb el referèndum

BarcelonaPere Soler (Terrassa, 1967) és l’escollit. Ell serà l’home que substituirà Albert Batlle al capdavant dels Mossos d’Esquadra, l’encarregat de pilotar l’operatiu de la policia durant l’1-O. “Discret i molt treballador”, segons relaten companys seus al PDECat, Soler torna així a l’administració, on entre els anys 2013 i 2016 va ocupar la direcció general de Serveis Penitenciaris de la mà del llavors conseller de Justícia, Germà Gordó. El nou director general dels Mossos és, però, més proper a l’actual conseller de Territori, Josep Rull, amb qui va coincidir a Terrassa quan tots dos eren regidors de CDC.

Soler, doncs, comparteix amb Batlle trajectòria política. Tots dos venen del món municipal -Batlle va ser regidor del PSC a Barcelona- i es van encarregar de les presons abans de fer el salt a la direcció dels Mossos d’Esquadra. Tanmateix, també ha fet carrera en el món privat. Soler té el seu propi despatx d’advocats, on ha estat treballant des que va deixar el Govern fins ahir, quan en una reunió amb el conseller d’Interior, Joaquim Forn, va acceptar el nou càrrec.

El seu nom fa setmanes que està sobre la taula del PDECat, que fa temps que donava per descomptat que tard o d’hora caldria rellevar Batlle i que té Soler en molt alta consideració. “És humil, sincer i treballador”, resumeix un company seu al partit. En un context en què serà clau teixir complicitats dins del cos, un company que va coincidir amb ell al Govern el recorda com algú amb “qui es fàcil entendre’s”. Soler haurà d’esprémer, doncs, aquesta capacitat. Ahir els sindicats de Mossos van admetre que Soler és una persona desconeguda per al cos policial i van dir que és una oportunitat “per començar de zero”. Creuen que és un director en la línia del conseller Forn, amb un perfil “polític i patriòtic”. També el va recordar com a “algú que es portava bé amb tothom” el portaveu d’UGT Presons, Xavier Martínez, que, tanmateix, opina que es tracta d’una figura “política” que a Serveis Penitenciaris “intervenia poc”. Martínez va comparar la seva etapa amb la de Batlle, que, segons ell, “intervenia molt més”.