Dirigents del PSC teixeixen aliances per fer plegar Navarro

BarcelonaLa situació és de bloqueig. Després d’encaixar la pitjor derrota electoral de la història del partit, el líder del PSC, Pere Navarro, ni vol plegar ni vol, almenys per ara, afrontar els canvis de fons que li demanen dirigents de la seva pròpia direcció i del territori. Escudat en el fet que no hi ha alternativa que faci possible un congrés extraordinari -que segons el seu nucli dur només serviria per fer més evident la fractura-, té per objectiu resistir. Però hi ha dirigents dins del PSC que consideren que la situació és ja insostenible i aquests dies estan mesurant les seves forces per alçar-se si Navarro continua enrocat i plantejar un lideratge alternatiu que se sotmetés a l’aval de la militància a través d’un congrés.

El diputat tarragoní Xavier Sabaté va ser el primer a demanar el conclave públicament dos dies després dels nefastos resultats electorals a les europees. L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, es va sumar també a la petició. Però entre bambolines són més els dirigents que avalen un congrés extraordinari o bé que es fixi una gestora, una opció que, malgrat tot, planteja dubtes, perquè abocaria el partit a una provisionalitat difícil de mantenir a jutjar pel calendari que ha d’afrontar: congrés del PSOE al juliol i una tardor amb la convocatòria de la consulta i el 9-N.

Per decantar la balança, però, són determinants les federacions de Barcelona, el Barcelonès i el Baix Llobregat, que concentren el major pes dins del PSC. Fonts del partit asseguren que dirigents com l’alcaldable per Barcelona, Jaume Collboni, i l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, són dues de les figures clau per desenredar la situació i garantir un relleu. Especialment aquesta última, a qui veuen amb “prou fusta” per assumir les regnes d’un partit que necessita, asseguren, un gir d’esquerres, ressituar-se en el debat sobre la consulta amb un discurs “no frontista” i buscar noves maneres de fer política per reconnectar amb una societat que ara dóna l’esquena als socialistes. El diputat al Congrés Albert Soler podria haver estat també un nom cotitzat. Navarro ho va detectar i, segons fonts pròximes al primer secretari, li va oferir ser portaveu del partit. Ell, però, davant les pugnes internes que afronta el PSC, ha decidit acceptar el càrrec de director de relacions institucionals esportives del Futbol Club Barcelona.

Els quadres socialistes que confien en dirigents com Collboni i Parlon per rellançar el PSC veuen en ells una renovació generacional avalada per gran part de l’actual direcció: un ha superat unes primàries obertes i l’altra va assumir una difícil alcaldia després de l’esclat del cas Pretòria, i la va aconseguir revalidar l’any 2011 després de canvis importants a l’Ajuntament. Però també perquè “han sabut teixir” aliances amb el sector crític -especialment amb els representants de l’associació Avancem, que lidera Joan Ignasi Elena-, que Pere Navarro havia deixat de banda des que tres diputats socialistes van trencar la disciplina de vot per defensar la consulta al Parlament. “Si algú pot frenar l’escissió al partit i garantir un canvi són, sobretot, dirigents com ells”, assenyalen les fonts consultades.

A l’espera de la proposta final

Un altre destacat membre de la direcció del partit alerta que recuperar la “síntesi” és vital per al PSC, especialment de cara a les municipals, i per això aposta per girar full al “lideratge cremat” de Navarro i refundar un partit que ha de tornar a aspirar a ser majoritari. “No ens podem conformar que ens diguin -des del nucli dur del carrer Nicaragua- que el PSC no tornarà a ser el que va ser. Això em rebel·la. Hem de recuperar la centralitat i evitar perdre un capital important de persones”, assegura. Sigui com sigui, tothom a can PSC té clar que els canvis s’han de produir ràpid i estan a l’espera de la proposta final de Navarro. Un cop hi hagi totes les cartes sobre la taula, es veurà qui va més enllà de les paraules i mou fitxa.