Puigdemont, Torra i Mas denuncien des de Perpinyà "l'Espanya de la repressió" i apel·len a la UE

Perpinyà"Una imatge val més que mil paraules". Amb aquesta frase ha començat aquest divendres a la Casa de la Generalitat de Perpinyà la compareixença conjunta dels tres últims expresidents de la Generalitat: Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. L'objectiu dels convocants de l'acte era aquest i no cap altre. Oferir la imatge dels tres expresidents junts per denunciar "l'Espanya de la repressió" i apel·lar, un cop més, perquè la Unió Europea faci un moviment de mediació que fins ara no ha arribat. No s'han presentat grans noves idees per resoldre el conflicte ni grans iniciatives per fixar en l'horitzó o sotmetre a debat de l'independentisme. El que avui volien fer valdre era una imatge.

Un cop resolta la qüestió de la fotografia, el primer que ha obert foc ha sigut Mas, que ha denunciat la repressió de l'Estat recordant que tant ell com Puigdemont i Torra estan patint "persecució judicial i econòmica". Ell pel 9-N, Puigdemont per l'1-O i Torra per la pancarta en suport als presos polítics. "¿És normal que a la UE, els tres darrers presidents de la Generalitat hagin estat represaliats per defensar idees i executar accions no violentes?", s'ha preguntat.

De seguida ha arribat el torn de paraula de Puigdemont, que s'ha centrat en la figura del rei, aquest divendres precisament de visita a Catalunya. Per a ell no és casualitat que des que Felip VI va assumir la Corona tots els presidents de la Generalitat hagin sigut inhabilitats –Mas i Torra– o destituïts –Puigdemont–. "Alguna cosa fa pudor", ha conclòs. Finalment, Torra ha insistit en dues idees que ha destacat a la recta final de la seva presidència: una crítica a l'autonomia i un escepticisme creixent respecte a la possibilitat que el diàleg amb el govern espanyol serveixi d'alguna cosa. "No hi pot haver un govern efectiu en una autonomia limitada", ha lamentat.

La declaració de Perpinyà

La foto del principi de l'acte no era l'únic moment de solemnitat que buscaven els organitzadors. També ha arribat a l'hora de llegir un manifest, batejat com la Declaració de Perpinyà, bàsicament per denunciar la repressió, però també per introduir una idea final: la necessitat de "diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans".

Diàleg amb qui? Ni Mas ni Puigdemont ni Torra descarten que sigui en primera instància amb el govern espanyol, però el nivell de confiança és més aviat baix. Mas ha considerat que resumia l'estat d'ànim de tots tres si deia que la taula de diàleg era "necessària" però, a la vegada, els generava "molt escepticisme" sobre els fruits que pugui donar. "El diàleg que Espanya promet acaba sempre en sentència", ha lamentat Torra, inhabilitat fa dues setmanes pel Suprem.

Pel que fa a la mediació internacional, també és una qüestió controvertida. L'independentisme sempre l'ha demanat, però no ha arribat mai. Tot i això, Puigdemont ha defensat que s'ha d'insistir una vegada i una altra en aquesta demanda i s'ha mostrat convençut que, tard o d'hora, arribarà. "Tots els conflictes del món que s'han resolt han tingut una mediació internacional o almenys neutral", ha reblat. A quatre mesos de les eleccions, Mas ha confiat que els comicis serveixin precisament per això, perquè l'independentisme creixi i la comunitat internacional reaccioni. "Si la majoria és cada vegada més àmplia, la mediació serà cada vegada més propera", ha augurat.

Sense referències a JxCat

Cap dels tres expresidents, malgrat les preguntes, ha volgut fer referència a la situació interna del PDECat i JxCat, cada cop més a prop de la fractura. Per a Mas hauria sigut quasi "de misèria" fer referència a qüestions internes de l'espai polític en un dia com avui, mentre que Puigdemont ha intentat tancar el debat assegurant que tots tres militen, almenys, en un mateix espai: el partit dels presidents represaliats per l'estat espanyol. Avui volien que fos el dia d'una imatge. De cap altra cosa.