Torrent activa el compte enrere cap a les eleccions i s'obre la precampanya
JxCat i ERC ja mostren els primers símptomes de les divergències estratègiques
BarcelonaJa és oficial. El president del Parlament, Roger Torrent, ha comunicat aquest dimecres al ple que no hi ha cap candidat possible per fer una sessió d'investidura per substituir Quim Torra, el president de la Generalitat inhabilitat el mes passat. Aquesta comunicació formal ha fet que s'activi oficialment el compte enrere cap a les eleccions catalanes del 14 de febrer. Tots els partits sense excepció han aprofitat l'avinentesa per fer el mateix: obrir oficiosament la precampanya electoral.
Torrent ha fet pública la decisió amb la breu lectura d'una resolució. Com que no hi ha candidat a la investidura, ara s'obre un termini de dos mesos per trobar-lo, però això no passarà. L'independentisme, que té majoria, no vol presentar-ne cap, i el constitucionalisme, si ho volgués fer, no tindria majoria perquè el seu candidat prosperés. Això vol dir que quan passin aquests dos mesos, la cambra quedarà dissolta formalment. Llavors, el 22 de desembre, es convocaran les eleccions al Parlament i se celebraran 54 dies després. Per tant, els comicis seran el 14 de febrer. L'única cosa que ara mateix podria canviar la data electoral és un agreujament de la situació de pandèmia, però queden 116 dies per posar les urnes i, per tant, encara és molt d'hora per valorar aquesta opció. A més, el Govern disposa de dos informes amb diverses mesures per celebrar els comicis malgrat el covid.
El primer míting
Un cop Torrent ha resolt el tràmit, els grups han pres la paraula i han convertit el ple en l'escenari del primer acte de precampanya. Un míting sense més públic que una vintena de diputats. El cap de l'oposició, Carlos Carrizosa, ha aprofitat la intervenció per presentar Cs com "l'alternativa moderada i sensata" per allunyar Catalunya del Procés. Li ha seguit l'estela el líder del PSC, Miquel Iceta, postulant el seu partit com l'estendard d'una Catalunya "on càpiga tothom" i per superar l'etapa d'un Govern que "està dividit i té un projecte divisiu". Un diagnòstic semblant al de la líder dels comuns, Jéssica Albiach, que ha carregat contra l'independentisme per intentar convertir les pròximes eleccions en "un plebiscit que divideixi".
JxCat i ERC han ofert un primer tast que no serà una campanya amable entre ells i han començat a deixar al descobert les divergències estratègiques. El punt de partida dels dos partits és el mateix i passa per reivindicar que l'independentisme superi la barrera del 50% dels vots, cosa que no ha fet mai fins ara. Però la diferència rau en el el que significa assolir aquesta fita. El líder d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha demanat explicar amb franquesa als votants que si s'aconsegueix superar aquest llindar no serà un "element definitiu" per a la independència i ha llançat el primer dard cap a Junts: "Qui ho insinuï enganyarà". La rèplica ha arribat uns minuts més tard de la vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi. Ha coincidit que superar la barrera del 50% no garanteix la independència de manera "immediata", però ha garantit que marcarà un "punt d'inflexió". I ha respost al dard previ d'ERC lamentant que és "extremadament desmobilitzador" rebaixar l'impacte que tindria arribar al 50%.
La CUP també ha donat mostres que s'enfangarà en la mateixa línia. Primer la diputada Maria Sirvent ha criticat els dos socis de Govern per no respectar "la voluntat popular" i, després, ha acabat qualificant el vicepresident i més que probable candidat d'ERC, Pere Aragonès, "de candidat de l'Íbex-35". Els temps de la no bel·ligerància entre independentistes en campanya són història.
Conformitat amb la decisió
No tot ha sigut intercanvi de retrets. Cs, el PSC i el PP han mostrat la conformitat amb la manera com Torrent ha saldat el procediment per avançar cap a les eleccions. És un detall important perquè vol dir que, a diferència d'altres vegades, no portaran la qüestió als tribunals. Tot i això, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha sigut l'únic que s'ha mostrat convençut que la cosa no s'acabarà així i ha vaticinat que JxCat acabarà intentant presentar un candidat a la investidura per evitar unes eleccions tan imminents. "Potser la realitat em desmenteix", ha afegit. S'obre un termini de dos mesos que permetrà comprovar-ho.