Torra amenaça de deixar caure el PSOE si al novembre no hi ha una proposta de referèndum pactat
Avisa que una condemna als presos polítics "legitimarà" la independència de Catalunya
BarcelonaSi veus aquest contingut en una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe
No fa ni cinc mesos que Quim Torra va ser investit pel Parlament de Catalunya com a 131è president de la Generalitat, però durant aquest temps ja ha assumit que la seva presidència no serà un camí de roses. Sense majoria parlamentària –la CUP ha decidit passar a l'oposició– i amb un discurs que no acaba de superar les contradiccions entre l'objectiu (la República) i la realitat (l'autonomia), Torra ha decidit passar a l'atac des del primer minut quan aquest dimarts a la tarda ha obert el debat de política general. "Si no hi ha una proposta per exercir de manera pactada l'autodeterminació de Catalunya al novembre, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés dels Diputats", ha dirigit directament al president espanyol, Pedro Sánchez.
"La paciència dels catalans no és infinita. El marge de Sánchez s'ha acabat", ha remarcat el president des del faristol de l'hemicicle del Parlament. Torra ha anunciat que aquest mateix dimarts ha enviat una carta al president espanyol per reclamar-li una trobada imminent que giri explícitament a l'entorn del referèndum. Una trobada que, de fet, ja estava prevista per a la tardor un cop la Moncloa es va comprometre a una trobada dels presidents al Palau de la Generalitat.
Però no només això. Torra ha dit que la legislatura "està condicionada" a la resolució del judici contra els líders independentistes que van fer possible el referèndum. "¿Pensen vostès que si hi ha condemna el poble no respondrà? ¿Pensen que jo i el meu Govern ho acceptarem?", s'ha preguntat el president sense concretar quines accions duria a terme l'executiu si això passa. Ara bé, sí que ha llançat un advertiment: ha assegurat que una sentència condemnatòria contra els presos polítics que van impulsar l'1-O serà la "causa justa" perquè Catalunya esdevingui un estat. És a dir, segons Torra, "legitimarà" la independència.
"No som aquí per administrar una autonomia ni recrear-nos en paraules buides, som aquí per fer efectiva la República Catalana", ha conclòs.
El mandat de l'1-O ha tornat a protagonitzar el discurs del president, que insisteix una vegada rere l'altra en la seva intenció de fer realitat la República Catalana. Aquest dimarts ho ha fet l'endemà d'haver rebut els retrets d'una part de l'independentisme que se sent enganyat pel Govern i d'haver vist com uns centenars de persones protagonitzaven enfrontaments al carrer.
"Malauradament la celebració de l'1-O es va veure malmesa per uns fets aïllats, gens representatius, que espero que no es tornin a produir", ha dit a l'inici del discurs. Torra s'ha desmarcat dels incidents –malgrat que ahir va animar els CDR a seguir pressionant el Govern– i ha subratllat que "aquest no és el camí cap a la independència". El president ha reivindicat la mobilització al carrer, però ha remarcat que sempre ha de basar-se en la "no violència". "L'1-O es va fer a cara descoberta perquè en el camí de l'autodeterminació no tenim res a amagar", ha insistit.
El president també ha exigit "més intel·ligència política a tothom" –també al Govern– i ha anunciat que el conseller d'Interior, contra qui s'han concentrat les crítiques d'una part del sobiranisme, compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre les últimes actuacions dels Mossos, que dissabte passat també van carregar al centre de Barcelona.
La "unitat" és la clau, segons Torra, perquè l'independentisme segueixi endavant. "Cal acabar amb allò de mirar-se constantment de reüll i apostar pel treball unitari", ha indicat, just abans d'afegir que "l'1-O va ser possible per una cadena de complicitats". "Si no refem [la unitat] serà molt difícil que guanyem", ha reconegut.
Consell Assessor del Fòrum Cívic Constituent i implicació de la Generalitat en les causes del Procés
En el marc del Procés, Torra s'ha compromès a crear un consell assessor perquè organitzi el debat sobre com es vol el país, el que ell anomena Fòrum Cívic Constituent. Aquest consell estarà format per "professionals", ha dit, que es dedicaran a establir els mecanismes perquè a escala local es posin les "bases fundacionals" de la República.
D'altra banda, ha anunciat que ahir, coincidint amb l'aniversari de l'1-O, va ordenar als serveis jurídics que facin els tràmits necessaris perquè la Generalitat es personi com a acusació popular en totes les causes judicials contra els independentistes. Ara bé, això no serà possible en el cas de la causa del Tribunal Suprem perquè el termini es va acabar abans de l'estiu.
Efectes del 155 i recuperació de les lleis socials suspeses
El president també ha avançat una part de les conclusions sobre els efectes del 155 que va encarregar al comissionat per a l'autogovern pilotat per Pau Villòria. Torra ha qualificat de "devastador" el resultat, sobretot per a les entitats del tercer sector. "El 155 va provocar la inacció, la sobreburocràcia i el tancament indigne d'una institució mil·lenària com ho és la Generalitat", ha dit Torra. Entre els efectes, ha enumerat la supressió del Diplocat –ja recuperat–, el tancament de les delegacions –que s'estan reobrint– i els retards en les subvencions. Ha citat explícitament el retard de les subvencions dels fons FEDER –amb una xifra de 25,5 milions d'euros–, l'alentiment de l'aprovació del pla estratègic d'aviació o el pla permanent de formació del professorat, que, d'acord amb les xifres del Govern, ha afectat 60.000 docents.
També ha esmentat la intervenció de les finances de la Generalitat, que va ser total a partir del 15 de setembre, a més del bloqueig dels comptes bancaris. "El llegat del 155 és temps perdut, malbaratament de recursos públics i pèrdua d'oportunitats", ha considerat.
D'altra banda, Torra també s'ha compromès a portar un altre cop l'aprovació de les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional al Parlament abans de finals d'any. Serà així, ha assegurat, si abans el govern de Pedro Sánchez no retira els recursos que va interposar la legislatura anterior l'executiu de Mariano Rajoy, tal com ha fet en la llei d'universalització de la sanitat. De fet, aquest és un dels pocs compromisos que la Generalitat ha arrencat de la Moncloa després de la trobada entre els dos presidents a Madrid a principis de juliol.
Acció de Govern
Torra també ha dedicat bona part del seu discurs a desgranar el pla de Govern que va presentar el 25 de setembre al Palau de la Generalitat. Entre les coses que ha destacat que l'executiu ha fet fins ara hi ha l'aportació de 4 milions d'euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per fer front al canvi de criteri del ministeri sobre el pagament de l'IVA i el pla director de formació per equitat de gènere o subvencions de 80.000 euros per a entitats que posin en marxa projectes d'igualtat.
També ha remarcat el paper de l'Institut Català de Finances, que ha finançat "més de 700" petites i mitjanes empreses; la contractació del servei de monitors i personal especialitzat a les escoles; impulsar el pla nacional de lectura; les obres a l'Hospital de Viladecans, amb un valor de 60 milions d'euros; la inversió de 250 milions d'euros en habitatge de lloguer social; l'impuls de la tecnologia de 'blockchain' a l'administració, o l'estudi sobre la marxa d'empreses a causa del decret del govern espanyol l'octubre passat.
ERC avala l'ultimàtum de Torra a Sánchez
El president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, ha avalat el pla de govern que ha presentat aquesta tarda el president de la Generalitat, Quim Torra. "Avui s'ha presentat un pla de govern ambiciós", ha assegurat Sabrià. En aquest sentit, el dirigent d'ERC ha insistit que "la solució són les urnes" i ha demanat "gestos de forma immediata" al govern espanyol. "No podem garantir cap mena d'estabilitat al Congrés dels Diputats si no s'entra en una etapa de diàleg profund amb Catalunya", ha avisat Sabrià, que ha avisat al govern espanyol de Pedro Sánchez que "els suports no poden ser gratuïts".