Torra: "No permetré que s'associï l'independentisme amb el terrorisme"

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha obert el debat de política general aquest dimecres amb un discurs marcat per les últimes detencions als CDR, la imminència de la sentència del Tribunal Suprem i l'ordre del Tribunal de Justícia de Catalunya de retirar la pancarta de llibertat dels presos polítics i exiliats del balcó de la Generalitat. Torra ha començat el seu discurs carregant contra l'estat espanyol, però de totes les causes dels tribunals ha situat el focus en l'operatiu policial de dilluns de la Guàrdia Civil contra 9 persones –set de les quals segueixen privades de llibertat– per presumpte "terrorisme". "No permetré que s'associï un moviment democràtic, l'independentisme, amb el terrorisme", ha sentenciat el cap de l'executiu, i ha afegit que "està tip d'amenaces i que s'entri a les cases dels catalans de matinada" (segueix el minut a minut).

Torra ha acusat els poders de l'Estat de voler crear un "relat de falsa violència" –ara amb un govern del PSOE, ha remarcat–, vulnerant la presumpció d'innocència a través d'una "operació judicial i mediàtica". "El moviment independentista és i serà un moviment pacífic i no violent, que busca assolir la independència exclusivament per la via democràtica", ha resolt, i ha reptat els grups de l'oposició a acceptar un referèndum pactat per aclarir l'opinió de la població sobre aquesta qüestió. "De què teniu por?", els ha preguntat.

Basant-se en les declaracions de la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que va dir dilluns que les detencions dels CDR eren "preventives" –ahir el president també va reclamar explicacions a Pedro Sánchez–, Torra s'ha fet fort en el fet que això no pot passar en una democràcia i que l'operació policial té finalitats polítiques. "Tenien l'objectiu de buscar proves incriminatòries", ha assegurat. Al seu parer, la intenció de la Guàrdia Civil i la Fiscalia –que van emetre comunicats sobre el cas, que està sota secret de sumari– és "criminalitzar" el moviment titllant-lo de "rebel i terrorista". "El perdedor no té més arma que la calúmnia", s'ha reafirmat, i ha negat qualsevol vinculació amb la violència. "Quina llàstima aquest silenci clamorós a l'estat espanyol", ha conclòs.

Davant d'això, Torra ha dit que no es pot esperar una sentència "justa" del Tribunal Suprem sobre l'1-O. Un veredicte que es farà públic els primers dies d'octubre. "El resultat d'aquest judici mostrarà quina és la capacitat de l'estat espanyol d'acceptar la dissidència política. Veurem quanta democràcia és capaç d'assumir", ha dit el president de la Generalitat. Per a ell, a hores d'ara, només qui està "malintencionat" o "confús" defensa la independència del poder judicial espanyol.

Torra ha erigit el seu Govern com el principal impulsor del "diàleg" amb el govern espanyol, però ha lamentat que des de la moció de censura a Mariano Rajoy ha topat amb la "tàctica i el càlcul del PSOE", que no ha mostrat "cap compromís pel diàleg" més enllà de la cimera de Pedralbes. "La nostra proposta de resoldre la qüestió amb un referèndum pactat no va tenir mai contraproposta", ha afirmat.

El cap de l'executiu no ha avançat res sobre la reacció institucional si hi ha condemna, però sí que ha remarcat que buscarà una resposta basada en el "compliment de la voluntat popular", representada al Parlament. Torra ha dit que, més enllà de la protesta i la indignació que pot generar el veredicte judicial de Suprem, la política catalana ha de respondre "en positiu" i prendre la "iniciativa". "Ens toca acordar i fer projecte, avançar i traçar un horitzó amb el repte de complir l'objectiu de la independència", ha asseverat, sense concretar, però, en què consistirà. El president s'ha limitat a dir que tornaran a "exercir tots els drets que siguin condemnats, inclosa l'autodeterminació".

La "inestabilitat" a l'Estat i el "setge econòmic" a Catalunya

Alhora, ha repassat l'obra de Govern dels últims mesos, posant èmfasi en les polítiques sectorials. Avançant-se a les crítiques de l'oposició, Torra ha demanat mirar cap a l'Estat quan es parla de "desgovern " o "inestabilitat" a Catalunya. "Per què no hi ha hagut cap govern de coalició des del franquisme?", ha preguntat, i ha afirmat que són els partits estatals els que tenen "dificultats amb la cultura del pacte i l'acord i "al·lèrgia" a entendre's amb el diferent. I recordant que Pedro Sánchez va dir que no podria dormir amb ministres de Podem a la Moncloa, ha sentenciat: "No és un cant a la tolerància, això que passa a Madrid".

Dit això, ha parlat de "setge econòmic constant" a Catalunya, amb manca de recursos i inversions o infradotació de serveis, però ha conclòs que, "malgrat els entrebancs [...], aquest govern governa" i "centra la seva acció en garantir els millors serveis públics" pel país. El president, amb tot, ha deixat clar que no és "incompatible" l'acció política cap a la independència amb gestionar les competències que permet el marc legal, i s'ha defensar així per avançat als retrets no només dels partits constitucionalistes sinó també de la resta de l'oposició per la manca de pressupostos o la voluntat privatitzadora de serveis públics a través de l'anomenada 'llei Aragonès'.

Torra diu que els Mossos són "garants" dels drets i les llibertats

El cap de l'executiu no s'ha referit a les crítiques per les últimes actuacions violentes dels Mossos, però ha afirmat que la policia catalana ha d'actuar amb "mediació", "proporcionalitat" i "oportunitat" i ser "garant dels drets i les llibertats democràtiques del país". La missió dels Mossos, ha dit, és "fer prevaldre la justícia per sobre de la força i la venjança".

Torra també ha tret pit per la reobertura de les delegacions a l'exterior, clausurades per l'aplicació de l'article 155. "Seguirem explicant-nos al món, ens cal tenir veu pròpia contra tots els que ens volent callats", ha dit el president, que ha citat el ministre d'Exteriors en funcions, Josep Borrell, i la plataforma per millorar la imatge d'Espanya a l'Exterior, Espanya Global. Ha remarcat l'expansió prevista a l'Orient Mitjà, l'Amèrica Llatina i els països asiàtics.

D'altra banda, ha mantingut que Catalunya seguirà sent un "port segur" i ha lamentat els "límits de l'autonomia" en matèria de política de refugiats. "Aquest agost hem hagut de veure com el nostre desig d'acollir no s'ha pogut dur a terme, quan nosaltres no volem ser còmplices d'estats que no respecten els drets i la vida humana", ha asseverat, en relació a la crisi del mediterrani d'aquest estiu. I sobre l'emergència climàtica, ha promès estendre a les grans ciutats de Catalunya les zones de baixes emissions i reduir en els pròxims 15 anys un 30% de les emissions més contaminants, entre d'altres. També ha reiterat el suport de l'executiu a les mobilitzacions contra el canvi climàtic que tindran lloc aquest divendres a tot el món.

Gestió econòmica i social

Malgrat que ha assegurat que no volia fer un "discurs triomfalista", Torra ha enumerat un conjunt de indicadors que, segons ha argumentat, evidencien que Catalunya està en una situació pròspera i de "maduresa econòmica". En aquest context, ha reivindicat la gestió que ha fet el seu Govern per aconseguir-ho: "Aquest govern, governa", ha defensat. Torra ha vaticinat que Catalunya tancarà l'any amb un creixement de la seva economia del 2% del PIB, menys que el 2018, però un percentatge que suposaria, en PIB per habitant en termes reals, "recuperar el nivell previ a la crisi". Tot i això, ha considerat que hi ha turbulències en l'horitzó que no poden obviar-se i a les quals caldrà estar atents, com la tensió comercial entre els Estats Units i la Xina i el Brexit.

El president de la Generalitat ha admès el creixement de l'economia no s'ha traduït tot el que convindria en les llars catalanes. "Malgrat aquestes bones xifres –econòmiques–, segueixen havent-hi molts espais de millora en els indicadors de benestar", ha manifestat. Per "pal·liar i revertir" aquesta situació, ha destacat la importància d'aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2020, que el Govern ja ha començat a negociar amb l'oposició però que, ara per ara, no té els suports necessaris per tirar-los endavant.

També ha citat algunes de les millores que vol impulsar el seu govern a curt termini, com per exemple definir un "salari mínim de referència" a Catalunya, "adequat a la productivitat i al cost de la vida" del país. També ha promès un desplegament més gran de la renda garantida de ciutadania, noves mesures per moderar el preu dels lloguers i un nou pla per generar major ocupació.

Front contra la repressió

Del debat de política general, el sobiranisme pretén mesurar l'abast de front contra la repressió. Tal com explica aquest dimecres l'ARA, a través dels discursos i de les propostes de resolució que el ple votarà demà, la voluntat de JxCat, ERC, els comuns i la CUP és plasmar el rebuig a la judicialització contra l'independentisme. El president del Parlament, Roger Torrent, ha obert la sessió lamentant dos assassinats més a Catalunya per violència masclista, a Viladecans i a l'Hospitalet de Llobregat.

L'últim debat de política general, l'any passat, va estar marcat per la tensió entre JxCat i ERC per les suspensions dels diputats acusats per rebel·lió. Enguany els dos socis de Govern –malgrat que aquest estiu també han evidenciat diferències estratègiques pel Procés– han volgut començar la sessió parlamentària amb una reunió dels dos grups encapçalada pel president Torra i el vicepresident, Pere Aragonès.