Torra demana al pròxim Parlament que "sigui fidel al mandat de les urnes" i a la "ruptura"

BarcelonaL'última vegada que Quim Torra va comparèixer al ple del Parlament va ser en el debat de política general. Era el dia abans d'acudir a la vista del Tribunal Suprem a Madrid, el 17 de setembre, i que descartés convocar eleccions abans de la seva inhabilitació. Dues setmanes més tard Torra ja ha estat cessat del càrrec, condemnat a un any i mig d'inhabilitació per desobediència, i ha comparegut aquest dimecres a la cambra catalana com a expresident per denunciar la situació i enviar un missatge a la cambra que sorgeixi dels pròxims comicis: "Que sigui fidel al mandat de les urnes. Seré al vostre costat si lidereu la ruptura democràtica". Una manera de dir, també, que creu que en aquest mandat no s'ha respectat cap mandat i d'evidenciar la decepció que arrossega per no haver complert els objectius del Procés que es va posar quan va aterrar al Palau.

Així, el president ha insistit en convertir les pròximes eleccions -previsiblement el 7 de febrer- en un "plebiscit" sobre la independència, tal com ja va demanar dilluns en la seva declaració institucional de comiat al Palau. A parer seu, la República Catalana només es pot fer a través de la "ruptura", com es va fer -ha dit- la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931.

La idea, però, ja divideix JxCat, ERC i la CUP: els republicans declinen plantejar les eleccions com un referèndum entre el sí i el no a la independència, mentre que Junts vol que serveixin per ratificar l'1-O i que hi hagi "conseqüències polítiques", en paraules d'Albert Batet (JxCat). La CUP, al seu torn, ja ha esmenat el plantejament. El diputat Carles Riera ha demanat un plebiscit "dins l'independentisme" per a les pròximes eleccions, ja que creu que JxCat i Esquerra han "fracassat" i es necessita una "alternativa". "Diuen que volen superar el 50%, però després què faran? Faran com fins ara?", els ha preguntat Riera.

El mateix Torra, en el seu discurs, ha lamentat que des del 2017 els tribunals hagin interferit en la composició de la cambra -suspenent diputats o, en el seu cas, traient-li l'escó per una condemna no ferma-, i ho ha definit com "un atac gravíssim a la democràcia". "No es pot substituir la voluntat popular per imposar sempre la sagrada unitat de la pàtria espanyola, que és una idea caduca, imposada i decimonònica", ha reblat.

És per això que s'ha compromès a una cosa i n'ha demanat una altra: ha afirmat que acudirà als tribunals europeus i "guanyarà" -"ni abandono ni em resigno", ha dit- i ha instat els diputats del Parlament a defensar "amb ungles i dents" la sobirania del Parlament. Per a ell, "és inimaginable" que en un estat europeu "s'inhabiliti un president per penjar una pancarta en defensa dels drets humans". "Només passa als estats autoritaris", ha clamat, i ha dit que els tribunals espanyols protagonitzen una "persecució sistemàtica" del moviment independentista.

El discurs de Torra ha durat menys de mitja hora i, seguidament, ha abandonat l'hemicicle amb un clam a favor de la República Catalana. Ha enfilat l'escalinata vermella del Parlament i ha sortit de l'edifici per no tornar-hi més ja com a president, acompanyat dels aplaudiments dels diputats independentistes i de crits de suport.

"No hi ha president fins que el Parlament n'esculli un de nou"

Si bé el Parlament ha acomiadat el 131è president, també ha sigut la primera intervenció del vicepresident, Pere Aragonès, com a president en substitució. Sense avalar la tesi de Torra de convertir les pròximes eleccions en un plebiscit, Aragonès ha volgut tancar files a l'hora de denunciar la inhabilitació del cap de l'executiu. "No hi ha president fins que el Parlament n'esculli un de nou", ha deixat clar.

Després de definir la justícia espanyola com el "braç executor" del nacionalisme espanyol, Aragonès ha volgut posar en valor la tasca de Torra al capdavant del Govern, especialment davant de la pandèmia. "Sempre ha posat vida i el benestar de la gent al capdavant", ha dit, i s'ha compromès a complir amb l'encàrrec del fins ara president de continuar treballant en un moment d'"extrema dificultat". "Catalunya no té president, però el país continua", ha dit, insistint que això no significa "normalitzar" la repressió.

Aragonès ha compartit el temps del Govern en el debat amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. El repartiment del protagonisme es deu a l'acord entre JxCat i Esquerra per mantenir "l'equilibri" dins l'executiu entre els dos socis després del cessament de Torra. "Aquesta inhabilitació és molt greu perquè ataca directament els drets civils i polítics de la ciutadania", ha denunciat la consellera, tot i que ha dit també que les diverses topades judicials han de servir per posar en evidència l'Estat. S'ha d'"avançar" a través de la "confrontació intel·ligent", ha afirmat.

En tot cas, la retòrica del Govern sobre la república no ha convençut la CUP, que l'ha acusat d'acatar de forma "humiliant" la inhabilitació del president. A parer del diputat Carles Riera, JxCat i Esquerra han perdut la "darrera oportunitat" de la legislatura de "rebel·lar-se" contra l'Estat.

Carrizosa adverteix Torrent que ha de proposar un candidat

El debat entre els grups parlamentaris ha estat marcat pels retrets entre Ciutadans i el PP, i els grups independentistes. "És una cacera immoral", ha denunciat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, en relació a la inhabilitació, i ha afegit que a Espanya hi ha "franquisme". No és un "fet aïllat", ha afegit la portaveu d'Esquerra, Anna Caula, sinó que forma part de la "persecució sense escrúpols ni límits" de l'Estat contra l'independentisme. Unes acusacions que ha contestat de forma vehement el líder de Cs, Carlos Carrizosa. "El senyor Torra ha estat inhabilitat perquè així ho ha volgut", ha sentenciat, i ha afirmat que als independentistes els ha sortit un "bunyol" de legislatura. "Desobeir la Junta Electoral per una pancarta és una actitud preadolescent", ha afegit el diputat del PP Alejandro Fernández. "Farien bé de votar Cs, perquè nosaltres sí que gestionarem una autonomia, i tampoc els donarem república", ha sentenciat Carrizosa.

El dirigent taronja ha tancat la seva intervenció advertint el president del Parlament, Roger Torrent. A parer de Cs, ara que ja no hi ha president de la Generalitat està obligat a presentar un candidat alternatiu per acabar amb el "bloqueig" institucional i posar en marxa el compte enrere de dos mesos fins a la convocatòria automàtica de les eleccions. Hi ha insistit tot i que els lletrats del Parlament ja han fet un informe en què donen aquesta facultat al mateix Torrent si rep una comunicació formal que no hi ha presidenciable amb majoria per ser investit (els indepedentistes no presentaran candidat). Cs proposa un candidat instrumental acordat amb els grups de l'oposició, però no ha descartat presentar-lo en solitari si no reuneix el suport dels altres partits. En aquest sentit ha rebut el suport del PP, ja que Fernández s'ha posat a disposició de la resta de partits per "desbloquejar" la cambra davant d'aquesta situació.

Al seu torn, els comuns han mantingut un posicionament a mig camí de l'oposició i els independentistes. La líder del grup parlamentari, Jéssica Albiach, s'ha alineat amb la crítica a una inhabilitació "desproporcionada" i la "judicialització" del conflicte polític, però ha demanat als independentistes que no posin "tots els poders de l'Estat mateix sac": "Espanya no és Turquia!", els ha dit. També ha lamentat que Torra no hagi avançat eleccions quan podia fer-ho: "Se'ns faran molt llargs [aquests mesos] i se li farà molt llarg al Govern", ha pronosticat.

El PSC no participa en el debat

JxCat i Esquerra van pactar, com a resposta al Suprem, sol·licitar un ple monogràfic per posicionar el Parlament davant de la inhabilitació, per primer cop en exercici, d'un president de la Generalitat. Aquesta petició, però, no ha estat absenta de crítica. El PSC i Cs han demanat a la mesa i a la junta de portaveus que reconsideressin la compareixença de Torra -ha parlat com a convidat- perquè creien que incomplia el reglament. La majoria independentista de la mesa i la junta, però, ho ha tombat abans de començar el ple i, consegüentment, el PSC ha decidit no participar en el debat. Cs, en canvi, sí que ha optat per defensar el seu posicionament a l'hemicicle, però ha descartat presentar propostes de resolució.