Torra demana al nou president espanyol que torni a la taula del diàleg amb la Generalitat

Afirma que no es considera un "president provisional" i que no vol convocar eleccions anticipades

Torra fa balanç del seu mandat
Núria Orriols / Aleix Moldes
04/06/2019
6 min

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha comparegut aquest dimarts per fer balanç del primer any de govern, just el dia que la Fiscalia del Tribunal Suprem exposa les seves conclusions al judici del Procés. Per a Torra, el ministeri públic havia de demanar en la sessió d'aquest dimarts la llibertat dels presos polítics, després de la resolució de grup de treball de l'ONU que l'exigia. "Ha perdut una oportunitat", ha dit el president, que ha qualificat de "surrealista" l'escrit de conclusions de l'acusació i ha assegurat que no hi va haver violència. En el marc de la seva exposició al Palau de la Generalitat, ha fet bandera de l'actitud de diàleg que assegura que ha tingut el seu govern i ha acusat l'executiu de Pedro Sánchez "d'haver-se aixecat de la taula". "Vam estendre la mà", ha dit, i ha recordat la primera reunió a la Moncloa, el 9 de juliol, entre ell i el president espanyol, i la Declaració de Pedralbes del gener passat, en què els dos governs es comprometien a buscar "una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania en el marc de la seguretat jurídica".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Així, Torra ha demanat al president espanyol que surti escollit al Congrés de Diputats que torni a la taula del diàleg amb la Generalitat "allà on es va deixar". "És tan senzill com asseure'ns a la taula amb un full que reculli les pretensions del Govern, l'autodeterminació, i la proposta que tingui el govern d'Espanya per a Catalunya", ha dit, i ha afirmat que també hi ha d'haver un "relator" que estigui present a les converses. Un dels motius pels quals es va trencar la negociació pressupostària amb Madrid –els independentistes van tombar els comptes– va ser perquè la Moncloa descartava poder parlar d'un referèndum.

Preguntat per si encara se sent un "president provisional", Torra ha assegurat que no i que mai s'hi ha sentit, malgrat que també ha dit que qui continua sent el president de la Generalitat és Carles Puigdemont. Ara bé, en el seu discurs d'investidura, el 12 de maig del 2018, Torra no va tenir inconvenient en admetre que la seva presidència seria "provisional" fins que l'independentisme aconseguís investir Carles Puigdemont com a president. "Resistirem, persistirem i l’investirem", concloïa aleshores. Un any després, en canvi, Puigdemont ha posat rumb al Parlament Europeu i hauria d'acabar renunciant a l'escó al Parlament. "Ara [Puigdemont] ha decidit que per fer arribar la veu de l'1 d'Octubre a Europa ha de ser al cor de les seves institucions. Jo només li puc donar suport", ha contestat sobre això el president.

La resposta a la sentència, una incògnita

Torra també ha dit que no té previst convocar eleccions anticipades i que l'objectiu és acabar la legislatura, malgrat admetre que la sentència del Tribunal Suprem pot ser un "punt d'inflexió". En relació a si preveu fer un altre referèndum, ha declinat contestar amb un no i ha assegurat que es reunirà amb tots els actors a favor de l'autodeterminació per consensuar una resposta comuna i recuperar la "unitat estratègica" del Procés.

Fins ara, Torra no ha concretat la reacció que tindrà el Govern, malgrat que sí que ha assegurat que com a president de la Generalitat "no acceptarà" cap conclusió que no sigui l'absolució. En la sessió de control de la setmana passada al Parlament, Torra va anunciar l'inici d'una ronda de contactes que comença aquest mateix dimarts amb les entitats independentistes ANC i Òmnium. El president es reunirà a les tres de la tarda amb Elisenda Paluzie i a les quatre amb Marcel Mauri, amb qui vol intentar teixir una estratègia conjunta, inexistent des de l'octubre del 2017.

Un cop acabat el cicle electoral, Torra ha dit que el Govern tornarà a plantejar la negociació dels pressupostos al Parlament. "Sentim la responsabilitat de fer-ho. Són els més socials de la història, que doten el país d'uns recursos que necessita", ha afirmat, després que les converses amb els comuns es trenquessin a finals del mes de gener.

També s'ha referit a la situació de pactes postelectorals a Barcelona, on ha assegurat que hi ha "una operació d'estat" per evitar que hi hagi un alcalde independentista. Davant d'això, Torra ha insistit en tenir "alcalde i govern independentista".

Treu pit pel compliment de l'estabilitat pressupostària

En la seva compareixença, el president ha posat en valor diverses dades i ha assegurat que la societat catalana "s'ha de felicitar". Ha citat el creixement del 2% de l’economia, la baixada de l'atur d'un 2,6%, l'augment del 2,7% de les les persones ocupades, l’increment d’un 4,1% de la creació d’empreses i la pujada continuada de les exportacions. "Som un país en marxa malgrat el context de manca de normalitat", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha destacat que Catalunya "venia de l’1 d’Octubre i la declaració d’independència", del 155 i de la "judicialització de la política" quan ell va arribar al Govern. "Aquest any la repressió ha continuat, només falta veure el dia d’avui, en què la Fiscalia ha presentat les seves conclusions" al judici del Tribunal Suprem. Aquest matí, el fiscal Javier Zaragoza s'ha referit al Procés com un "cop d'estat" i ha mantingut que hi va haver un clima de "violència" per justificar la rebel·lió.

El cap de l’executiu també ha tret pit per la gestió econòmica, assegurant que ha sigut el primer Govern que ha complert l'estabilitat pressupostària i ha pogut sortir del fons de liquiditat autonòmic. "Hem gestionat amb màxim rigor les finances catalanes", ha afirmat el president. Preguntat sobre si, tal com va dir al Cercle d'Economia el vicepresident, Pere Aragonès, el Govern participarà en una negociació sobre finançament autonòmic, Torra ha contestat que es va interpretar malament el seu número dos. "Li pertoca a l'Estat, des del 2013 que ha de fer una proposta", ha dit.

El president ha insistit que el dèficit fiscal és un "llast" per a l’economia catalana i que com a conseqüència d’això les "bones xifres" econòmiques no es traslladen a la ciutadania. En aquest sentit, ha tornat a denunciar els "greuges" que considera que pateix Catalunya per pertànyer a l'Estat: s’ha referit a la manca d’inversió en infraestructures o al "deute" del govern espanyol amb la Generalitat. "Hem de denunciar la política de recentralització, que hi és governi qui governi a la Moncloa", ha dit Torra.

El calendari per recuperar les lleis suspeses

Un dels compromisos que va adquirir Torra en la sessió d'investidura va ser recuperar les lleis socials suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional. Aquest dimarts, el president del Govern ha explicat que durant aquest any s'ha actuat o bé instant el govern espanyol a retirar els recursos d'inconstitucionalitat –s'ha aconseguit en alguns casos– o bé reimpulsant les lleis al Parlament.

N'hi ha vuit que s'han pogut rescatar, ha explicat el president. Entre d'altres, la que garanteix l'assistència sanitària universal, la que inclou mesures per a l'emergència en habitatge i pobresa energètica, l'impost als grans establiments comercials i l'Agència de Ciberseguretat. Hi ha quatre lleis més que estan ara mateix en el tràmit parlamentari, com la d'igualtat entre homes i dones o la dels consumidors de cànnabis, i, finalment, n'hi ha dues que estan pendents de sentència al TC: la de l'Agència Catalana de Protecció Social i la del canvi climàtic.

Torra enumera mesures del Govern

Torra ha assegurat que la Generalitat ha de "liderar la renovació tecnològica", a través d'un pacte per a la societat del coneixement. L'objectiu és "coordinar" centres de recerca, empreses i administració –ha dit–. També ha citat el programa STEAMcat per "potenciar l'interès de l'alumnat per les ciències, la tecnologia i les matemàtiques". D'altra banda, per al president, la formació professional –sobre la qual s'està preparant una llei– ha de ser un dels pilars de l'economia catalana.

Torra ha fet èmfasi en la "connexió" de tot el territori per combatre la despoblació de les zones rurals. En aquest sentit, ha citat el desplegament de la fibra òptica perquè arribi a "totes les capitals" l'any 2020 o l'estratègia 5G.

També ha remarcat el "suport" del Govern a l'àmbit agroalimentari amb la preparació de la llei d'espais agraris. En l'àmbit empresarial, Torra ha destacat la "finestreta" Brexit, per tal d'assessorar les empreses catalanes que exporten al Regne Unit. "Hem de preveure riscos i oportunitats de les conseqüències que pot tenir el Breixt", ha dit el president. Per a Torra, Catalunya és una de les zones "més atractives" del sud del Mediterrani tant en termes econòmics com culturals.

Pel que fa a igualtat i equitat, el president ha destacat l'aprovació del decret del Govern per "limitar" els preus de lloguer. "L'hem aprovat consensuat entre les conselleries de Territori i de Justícia", ha dit, malgrat les discrepàncies entre les dues conselleries i que la candidata a Barcelona de JxCat, Elsa Artadi, va qüestionar que fos la solució per a l'habitatge. "Té una gran rellevància", ha insistit, però, el president. També ha dit que el Govern ha promogut el Pacte Nacional per a les Persones amb Discapacitat, per tal d'abordar quins són "els reptes" perquè Catalunya s'adeqüi a les recomanacions de les Nacions Unides. Pel que fa a la migració, Torra ha dit que el Govern ha fet un "esforç immens". "El repte dels joves migrants és un repte que ens afecta a tots", ha dit, i ha afirmat que la Generalitat hi ha destinat 72,6 milions aquest 2018.

stats