Torra: "Retirem qualsevol mena de suport al govern espanyol"

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha anat aquest dimecres un pas més enllà en la seva resposta als escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat contra els independentistes processats: "Retirem qualsevol mena de suport al govern espanyol", ha dit a l'inici del ple al Parlament, on ha comparegut a petició pròpia. El cap del Govern ha retret a Pedro Sánchez que no hagi posat sobre la taula "cap solució democràtica" per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya ni hagi pres "cap decisió" per aturar la repressió contra l'independentisme, i ha assegurat que el PDECat i ERC no entraran ni tan sols a negociar els pressupostos de l'Estat. "Quina ha sigut la diferència del govern del PSOE? Com poden imaginar-se que aprovarem cap pressupost mentre duri la repressió?", s'ha preguntat.

Torra va demanar aquest dimarts al vespre comparèixer per parlar dels últims esdeveniments polítics i judicials. "Aquest ple no podia celebrar-se sense denunciar l'atemptat als drets humans i civils que suposen els escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat". "Per l'honorabilitat" dels líders independentistes processats, ha insistit, "aquest ple no podia començar amb normalitat". "Els nostres companys són innocents, i la nostra causa és justa, però no soc aquí per defensar-la [...] sinó per acusar l'estat espanyol", ha sentenciat.

El president ha subratllat que "la involució de l'Estat ha de preocupar qualsevol demòcrata", i s'ha dirigit als grups de l'oposició –en un missatge especialment dirigit al PSC–: "En privat admeten que se senten incòmodes [...] Els demanem que s'afegeixin a la denúncia de la situació [...] Els demanem que es pronunciïn i deixin els equilibris, eufemismes i mitges paraules per a una altra ocasió", ha dit, i ha volgut deixar clar que el que està passant "té molt poc a veure amb ideologies i projectes polítics concrets". "Continuaran mirant cap a una altra banda?", ha afegit.

Torra ha aprofitat per anunciar, en aquest sentit, que el Govern s'adreçarà a tots els representants dels països de la UE per explicar-los la situació que es viu a Catalunya, i ha insistit que és hora de "començar a treballar el camí de la mediació" internacional, una via que el president reivindica per donar sortida a un referèndum pactat. La compareixença ha tingut lloc a l'inici del ple per decisió de la mesa del Parlament, que així ho ha acordat en una reunió aquest mateix matí de dimecres. Després de la intervenció de Torra s'ha fet un recés, abans de reprendre el ple amb les intervencions dels grups.

Dubtes sobre les qüestions sectorials a Madrid

El president de la Generalitat ha anunciat que els independentistes retiraran "qualsevol mena de suport" a Pedro Sánchez. Segons fonts de l'entorn del president això implica que no garantiran l'aprovació al Congrés de res que tingui a veure amb l'"estabilitat" del govern espanyol.

Ahir, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, no va descartar, però, que s'arribés a acords puntuals amb el PSOE sobre qüestions que també vegin bé els partits independentistes. Un dels exemples, el salari mínim interprofessional. "Si el govern del PP hagués proposat la mesura, també hi hauríem donat suport", va dir Artadi, que ha afegit que això no vol dir que es doni "estabilitat" a la Moncloa. De fet, els departaments seguiran treballant de forma sectorial amb els ministeris per arribar a acords en el marc de les Comissions Bilaterals Estat-Generalitat.

Pel que fa als grups parlamentaris del PDECat i ERC a Madrid, no han pactat què fer en les qüestions sectorials i tampoc han consensuat encara amb el president de la Generalitat com es trasllada aquest ultimàtum a Madrid. Fonts republicanes asseguren que no tanquen la porta a negociar acords que beneficiïn Catalunya. Pel que fa al PDECat, a finals de setmana es reuniran amb el president de la Generalitat per decidir l'actitud que prenen a partir d'ara al Congrés de Diputats.

La CUP demana a Torra que no acusi l'Estat i, alhora, hi negociï

La CUP ha celebrat la compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, amb motiu de les acusacions de la Fiscalia, però ha demanat al Govern que trenqui també les negociacions amb Madrid. La diputada Natàlia Sànchez ha denunciat la "violència d’estat" i la "venjança" que es desprèn –ha assegurat– de la causa del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. "La justícia espanyola és de classe, nacionalista i patriarcal”, ha dit, també en al·lusió a la decisió del Suprem sobre les hipoteques. Ara bé, ha avisat Torra que no es pot acusar l’estat espanyol un dia i “negociar-hi" l'endemà. "Estan legitimant el subjecte que volen acusar", ha considerat.

Per la seva banda, JxCat ha donat suport al president per la seva intervenció. El portaveu de JxCat, Albert Batet, ha acusat el govern espanyol de "vulnerar els drets fonamentals i mentir" en la causa de l’1-O, de la qual ha demanat l’arxivament. Batet ha carregat durament contra l’oposició, especialment el PSC: "Si els senyors Raventós i Pallach aixequessin el cap els cauria la cara de vergonya de veure el PSC entregat a l’estat espanyol contra els drets i les llibertats". Per al portaveu de JxCat, "la justícia és ara l’exèrcit del 78; de la remor de sabres s’ha passat ara a la remor de togues".

Des d'ERC, el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, ha pronosticat que, com va passar ahir amb Arnaldo Otegi, "Europa acabarà anul·lant aquest judici". Les urnes, ha insistit, "seran la solució a un problema polític" malgrat que l'Estat "continuï utilitzant els tribunals per inventar un relat i crear dolor a les nostres famílies; venjar-se contra un moviment polític; i intentar crear por a la societat". Davant de tot això, Sabrià s'ha mostrat convençut que "la democràcia s'acabarà imposant" i els catalans podran decidir "a les urnes què volen ser". "L'1-O ens vam autodeterminar i això no té marxa enrere. El consens són les urnes, el no a la monarquia i el sí a la república".