El mediador tensiona JxCat i ERC a l'hora d'afrontar el diàleg

BarcelonaLa tensió cada cop menys soterrada entre JxCat i Esquerra s’ha tornat a fer evident en la sessió de control al Parlament, la primera en què el president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha assegut al seu escó sense tenir l’acta de diputat i la primera, també, en una situació d’incertesa sobre el final de la legislatura: just fa dues setmanes que el cap de l’executiu va anunciar que hi haurà eleccions després d’aprovar els pressupostos per la desunió estratègica amb els republicans.

Aquest cop, la disputa s’ha centrat en els termes del diàleg amb Madrid i la figura del mediador, a qui els dos partits independentistes no donen la mateixa importància en el procés de negociació que s’ha d’obrir amb el govern del PSOE i Podem. Aquest dimecres, però, el president de la Generalitat, que és qui encapçalarà la delegació catalana en la reunió entre governs d’aquest febrer, ha deixat clar que per a ell aquesta qüestió és prioritària i més ara que va ser reclamada, dijous passat, pel Parlament en una resolució aprovada amb els vots de JxCat, Esquerra i la CUP.

“Nosaltres afrontem aquest procés de negociació amb l’Estat amb principis clars: unitat i respecte a les decisions que pren el Parlament”, ha dit el president de la Generalitat dirigint-se al cap de files d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, que no considera imprescindible el mediador. “El diàleg en si mateix no té sentit, té sentit si té un objectiu i s’emmarca en un mètode. Si no, arribarem al punt de banalitzar aquesta paraula”, ha conclòs el cap de l’executiu català en al·lusió al posicionament del seu soci a la Generalitat. La intervenció del president ha vingut precedida d’un discurs de Sabrià en què ha reclamat a JxCat persistir en el diàleg “sense excuses”. “No ens encallem en debats estèrils [...]. Prou retrets entre nosaltres”, ha dit en al·lusió al mediador, al qual ja ha tancat la porta la mateixa Moncloa.

Per a Esquerra, ara cal “aprofitar l’oportunitat” del nou govern del PSOE i Podem i “parlar de tu a tu” amb Pedro Sánchez per reclamar “el dret a l’autodeterminació”. El líder republicà ha demanat, així, que el mediador no sigui una manera d’aturar la taula de negociació, tement que aquest debat amagui “la voluntat de fer el diàleg impossible”. Al seu torn, JxCat també ha abonat el procés de negociació, però, alineant-se amb el president, ha considerat que el mediador independent és “fonamental”. “Desconfiem de l’estat espanyol, no compleix amb la paraula donada i manté la repressió”, ha dit el president del grup parlamentari, Albert Batet. De fet, Quim Torra hi ha afegit que si no es compleix la resolució del Parlament introduint aquesta figura a la taula entre governs, la cambra catalana haurà de tornar a pronunciar-se sobre el procés de diàleg amb Madrid.

El mediador ha sigut una figura polèmica des que es va posar sobre la taula el 2018 i va ser un dels motius pels quals va saltar pels aires l’acord de Pedralbes el gener del 2019. A diferència d’ara fa un any, però, l’encontre no és entre la Generalitat i la Moncloa sinó entre els dos socis del govern català. Des de JxCat consideren que si es va reclamar llavors, no hi ha raons per no fer-ho ara, mentre que els republicans argumenten que l’absència d’un tercer actor no pot ser una forma de dinamitar el diàleg amb Pedro Sánchez. A més, ERC ja va negociar prèviament les condicions de les converses amb el PSOE: va abstenir-se en la investidura de Sánchez a canvi d’una taula en què “es pugui parlar de tot” i que l’acord al qual s’arribi se sotmeti a consulta de la ciutadania catalana.

La qüestió del mediador, però, no és l’únic motiu de discrepància entre els dos socis de Govern en relació al diàleg amb Madrid. Torra ha remarcat, també dirigint-se a Sergi Sabrià, quines són les seves condicions pel que fa al contingut i als espais de negociació amb l’Estat. Després que Esquerra reclamés prioritzar la taula entre governs davant d’altres fòrums com la Comissió Bilateral prevista a l’Estatut, el president ha fet una esmena a la totalitat a aquest plantejament. Torra ha dit que hi ha “consens al Govern” perquè s’impulsin de forma paral·lela i se separi tot allò que és “l’arrel” del conflicte polític del que és la gestió i les reclamacions del dia a dia dels departaments.

És a dir, el cap de l’executiu català proposa que a la Comissió Bilateral s’hi abordin qüestions com els 44 punts que va posar sobre la taula Pedro Sánchez en la seva reunió al Palau de la Generalitat: la reforma del finançament, les inversions lligades als pressupostos, la gestió autonòmica del 0,7% de l’IRPF amb finalitats socials o el Corredor Mediterrani. A la taula entre governs, en canvi, Torra hi vol tractar l’autodeterminació i la “fi de la repressió”. En tot cas, el posicionament que prendrà la Generalitat en aquesta negociació dependrà, en gran mesura, del consens al qual s’arribi entre els partits i les entitats independentistes. Torra té la voluntat de fixar els termes de la negociació amb ERC però també amb la CUP, l'ANC i Òmnium en una cimera que es vol mantenir fora del focus mediàtic. D’aquesta manera, el president aspira a aliar-se amb actors davant ERC perquè el mediador es mantingui com una exigència en la negociació.

Aquest dimecres Sergi Sabrià també ha fet evident la distància amb l’Assemblea que presideix Elisenda Paluzie. En una entrevista a Ràdio 4, ha admès la “distància estratègica” entre el seu partit i l’entitat independentista, a diferència del que li passa amb Òmnium Cultural. Ara bé, lluny de buscar un terme mig entre els dos plantejaments, el republicà s’ha mostrat convençut que l’ANC acabarà assumint els postulats de la formació d’Oriol Junqueras: “Va lenta, però ja arribarà”.

Sense data per les eleccions

La taula de diàleg no només tindrà dificultats en els termes sinó que també es desenvoluparà en un clima difícil, ja que les pròximes eleccions al Parlament estan situades a l’horitzó després d’aprovar els pressupostos (que han superat ja el primer tràmit al Parlament).

Tot i això, ara mateix és una incògnita fins quan s’allargarà aquesta situació un cop la cambra catalana doni llum verda als comptes el 18 de març, sobretot després que dimarts la portaveu del Govern, Meritxell Budó, refredés una convocatòria immediata. És per això que la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha preguntat directament al president de la Generalitat –que en té la competència exclusiva– quan seran les eleccions. “Acabi amb la incertesa”, ha dit, exigint que convoqui just després dels comptes, com vol el seu partit.

Torra, però, ha defugit concretar res i s’ha limitat a recordar que el compromís del Govern és ara aprovar primer els pressupostos del 2020. De fet, les preferències sobre la data dels comicis són múltiples: mentre que algunes fonts de JxCat veuen millor una convocatòria a la tardor, també admeten que dependrà del calendari que segueixi el Tribunal Suprem per confirmar o no la inhabilitació del president i de la relació amb Esquerra dins el Govern. El final del mandat pot ser una agonia per a JxCat i ERC, però ambdós partits també assumeixen que, després dels comicis, probablement s’hauran de tornar a entendre.