El Parlament investeix Torra com el 131è president de la Generalitat

BarcelonaQuim Torra ja té l'aval del Parlament per convertir-se en el 131è president de la Generalitat. Gairebé set mesos després de l'aplicació del 155, un representant electe del poble de Catalunya tornarà a ocupar la màxima representació institucional del país. Ho farà després d'haver rebut 66 vots a favor (JxCat i ERC), 65 en contra (Cs, PSC, els comuns i el PP) i 4 abstencions (CUP), suficients per superar la investidura en segona votació.

El consell polític de la CUP, reunit diumenge a Cervera, ja va donar el vistiplau definitiu que necessitava el quart candidat de Junts per Catalunya a la investidura. A diferència dels seus tres predecessors (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull), ni el govern espanyol ni els tribunals de l'Estat han posat objeccions a la seva elecció, tot i que la Moncloa ja ha advertit que vigilarà de prop el nou president.

A més d'investir un president, la decisió del Parlament té una derivada immediata: el final del 155. La intervenció de l'autonomia catalana, aprovada l'octubre passat al Senat, ja va fixar que la data de caducitat seria la formació d'un nou Govern. Abans, però, Torra haurà de prendre possessió del càrrec i nomenar els membres del Govern. I per fer-ho necessita que el rei Felip VI sancioni el seu nomenament i que el govern espanyol torni a transferir el poder a les institucions catalanes.

En ser investit, Torra ha saludat un a un els líders de la resta de formacions polítiques, abans de tornar-se a dirigir a la cambra: "Vull agrair-los la votació. I al president Puigdemont, agrair-li la seva generositat i el seu acte de responsabilitat: l'investirem perquè aquest és un dels objectes de tot el que ens proposem". El nou president ha volgut acabar amb les paraules que "ho han representat tot" en la seva trajectòria política, les que va pronunciar Manuel Carrasco i Formiguera abans de morir afusellat: "Visca Catalunya lliure". 'Els segadors' ha posat punt i final a la sessió. La propera vegada que es reuneixi el Parlament ja ho farà amb el president del Govern i els consellers ocupant la primera fila de l'hemicicle.

Ja com a president investit, Torra viatja aquest dimarts a Berlín per reunir-se amb Carles Puigdemont i, des d'allà, oferirà la seva primera roda de premsa en el càrrec.

Les disculpes del nou president

El debat parlamentari ha començat amb el discurs del presidenciable de JxCat, que després de saludar els expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla ha parlat en record dels presos, els exiliats i els seus familiars. A diferència del discurs de dissabte, centrat en el Procés, avui ha parlat més de la governabilitat i de polítiques públiques, i ha promès cohesió social i una "República per a tots". I també ha fet autocrítica: el presidenciable ha demanat fer una reflexió col·lectiva, tant al moviment independentista com als partits constitucionalistes.

"Cap independentista no ha de tenir cap problema a reconèixer que no hem fet bé alguna cosa. Però als que volen que Catalunya resti com una comunitat autònoma més, els demano que rebutgin la presó, l'exili i la criminalització dels drets civils i polítics", ha dit Torra cap al final de la seva intervenció. En aquest sentit, Torra també ha insistit en el diàleg i ha assegurat que si demà li truca el president espanyol, Mariano Rajoy, per a ell es poden veure de manera immediata.

També ha estès la reflexió a l'àmbit personal, i ha demanat disculpes pels tuits polèmics que va fer –despectius– ara fa sis anys sobre els "espanyols". Torra ha assegurat que se'n penedeix i ha matisat que es referia al govern de l'Estat. I ha dit, també, que no tornarà a passar: "El que jo vull és el que vull per a tothom. La llibertat que vull per al meu poble, la vull per a tots els pobles", ha dit avui després que l'oposició hagi carregat contra ell.

Les disculpes, però, no han satisfet avui l'oposició. La cap de files de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha iniciat la seva rèplica llegint articles de Quim Torra, als quals ha definit de "xenòfobs" i "racistes", i ha acusat l'independentisme de "nacionalista excloent".

Davant les crítiques de l'oposició, que en l'anterior debat li va retreure que no es referís a l'acció de govern, aquest cop Torra ha volgut vincular el "progrés social" i "més drets" amb el projecte republicà. Un projecte, això sí, que no té terminis per a la seva culminació, a diferència de l'anterior legislatura, en què es van fixar divuit mesos per a la independència.

En l'inici, Torra ha repassat el discurs que va fer dissabte, en què va remarcar el caràcter "excepcional" i "provisional" de la legislatura, el procés constituent, diàleg i "progrés social". Avui ha reiterat les "tres vies d'acció" del seu pla de govern: l'acció de la Generalitat, el Consell de la República i l'Assemblea de Càrrecs Electes a l'"espai lliure europeu", i la mobilització ciutadana per participar en el "debat" sobre un projecte de Constitució catalana.

Un rumb que pretén donar continuïtat al Procés, però de moment fora de l'àmbit institucional: d'una banda, a Brussel·les amb la participació dels polítics exiliats, amb Carles Puigdemont al capdavant; i de l'altra, el debat constituent en el si de la societat civil. Un pla que de moment allunya JxCat i ERC de la desobediència, que sí que van assumir en la passada legislatura.

Ara bé, Torra ha sigut clar a l'hora de respondre al líder del PSC, Miquel Iceta, que li ha preguntat si actuarà dins el marc constitucional: "Sempre li respondré el mateix, jo em dec a la voluntat del poble de Catalunya i al Parlament". I ha seguit demanant una altra cosa a la CUP: "Aviseu-me si mai caiem en la temptació de l'autonomisme".

Torra sí que s'ha compromès, però, a aplicar el contingut de 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, com la llei contra la pobresa energètica i la llei per lluitar contra el canvi climàtic. "Creuen que aquestes lleis són només per als independentistes?", s'ha preguntat. A més, ha promès que en una futura República "tothom tindrà garantits els seus drets".

En un discurs en què ha concretat més polítiques públiques que dissabte, el presidenciable ha promès, entre d'altres, un salari mínim de 1.100 euros bruts; recuperar les mesures d'habitatge vetades pel TC; un model d'ensenyament centrat en la defensa de l'escola catalana i l'autonomia dels centres; una T-mobilitat única per a tot el territori; polítiques d'energia renovable perquè siguin les úniques que abasteixin el país el 2050; i un pla d'internacionalització del sector agrari.

L'acció immediata del Govern, però, se centrarà a aixecar la suspensió autonòmica, que s'acabarà quan es formi el nou executiu. El presidenciable ha donat les gràcies als servidors públics que han mantingut en funcionament l'administració mentre estava intervinguda, que han sigut aplaudits per la bancada independentista. Torra ja va explicar divendres que hi hauria un comissionat del 155 per revisar el dany causat per la intervenció, i un dels primers àmbits en els quals s'actuarà, ha dit, és el dels Mossos d'Esquadra.

JxCat, a l'oposició: "Això no va d'identitat, va de justícia social"

Per la seva banda, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha remarcat que l'objectiu de la legislatura és "ajudar a fer república" i construir "justícia social". El diputat de JxCat ha assegurat que fer president i fer Govern són peces bàsiques de la "solució", que a parer seu és avançar cap a la "República". Així, ha demanat a l'oposició "respecte" per a totes les idees i també per al candidat Torra. "No converteixin el Parlament en un fangar, en un plató de televisió per trobar el tall perfecte que surti al telenotícies", ha dit sobre les crítiques de l'oposició respecte el presidenciable.

Pujol ha afirmat que "l'Estat ha abandonat Catalunya" en l'àmbit de la pobresa però també el seu progrés econòmic. "La proposta que fem no és d'identitat, és d'ànima social", ha afirmat, lligant la República Catalana al progrés. "Com es cobreixen les necessitats de la gent si no es tenen les eines per fer-ho?", s'ha preguntat el portaveu adjunt de JxCat. "La necessitat ens ha portat fins aquí", ha dit Pujol sobre l'aspiració independentista.

El diputat de Junts per Catalunya ha acusat l'estat espanyol, doncs, de ser el fre per a la solució dels problemes i ha vinculat l'assoliment del nou estat a les eines per respondre a les necessitats de la població.

També ha reclamat diàleg i ha implorat a l'oposició que no faci "màrqueting" amb aquesta paraula. "Diàleg vol dir raonar i escoltar", ha dit sobre la necessitat d'asseure's en una taula. En aquest sentit, ha instat els partits constitucionalistes a aixecar l'article 155 com a primer pas per començar aquest diàleg. "Posin data i hora", ha reclamat.