Sánchez salva la quarta pròrroga amb el compromís de reforçar les autonomies i pensar un pla B a l'estat d'alarma

Madrid / Barcelona"Aixecar ara l'estat d'alarma seria un error absolut, total i imperdonable", ha advertit Pedro Sánchez, que ha aconseguit convèncer una majoria del Congrés per a una quarta pròrroga. Podria ser l'última, després de les dificultats per obtenir els suports i per l'avís de molts partits, més enllà del vot d'aquest dimecres. L'acord in extremis amb Cs i el PNB ha donat 15 dies més –fins al 24 de maig– al fins ara únic pla del president espanyol –"No hi ha pla B", reconeix ell mateix–, que per primera vegada ha hagut de cedir. D'una banda, ha lligat el sí dels nacionalistes bascos reforçant el paper de les comunitats autònomes, tot i que no prou per als independentistes catalans, i, de l'altra, s'ha compromès a pensar en alternatives a l'estat d'alarma que permetin mantenir les ajudes econòmiques i socials aprovades arran del coronavirus. Precisament això, pactat amb Inés Arrimadas però també reivindicat per Pablo Casado, ha fet que el PP s'hagi abstingut per "última vegada", segons ha assegurat el president dels conservadors, en un nou xoc dialèctic d'alt voltatge amb Sánchez. L'amenaça d'un possible no del PP, combinat amb el d'Esquerra, va propiciar el nou escenari.

Finalment, 178 suports a la nova pròrroga, però els més cars fins ara. El líder del PSOE ha tornat a sortir victoriós d'una votació que no reflecteix el resultat ajustat i incert que s'albirava fa només unes hores. De fet, Sánchez en surt amb deures si no vol que una eventual cinquena pròrroga salti pels aires. Amb el PNB ha pactat que el govern espanyol i l'autonòmic podran acordar una modulació de les mesures de desconfinament en funció de l'evolució de l'epidèmia a cada territori, i que l'aplicació correspondrà al lehendakari, Iñigo Urkullu. Esquerra va votar a favor de l'esmena –malgrat defensar el retorn de competències i l'aixecament de l'estat d'alarma–, JxCat es va abstenir i caldrà veure si el Govern de la Generalitat s'acull a aquesta nova prerrogativa. A més, el text preveu que Urkullu pugui convocar les eleccions al País Basc abans de l'estiu, tal com volia. No només això: el portaveu jeltzale, Aitor Esteban,ha instat Sánchez a pensar altres fórmules de control del coronavirus, i li ha suggerit que potser l'estat d'alarma no cal aplicar-lo homogèniament a tot l'Estat.

De moment, el president espanyol manté que l'estat d'alarma és "l'únic instrument" que permet la restricció d'alguns drets fonamentals com el de la lliure circulació i de reunió per preservar-ne d'altres, com el de la salut pública i el de salvar vides, ha remarcat en el seu discurs. "Necessitem limitar unes setmanes més la mobilitat, les trobades entre nosaltres i l'activitat econòmica", ha subratllat. Sánchez ha afirmat que a poc a poc les restriccions aniran sent cada vegada menys severes a mesura que es vagi avançant en les fases de desconfinament, però ha remarcat que necessiten l'empara de l'estat d'alarma. El compromís amb Cs és, però, que aquesta situació es mantingui només el temps "estrictament necessari" i que es treballi en alternatives que permetin mantenir les mesures de protecció econòmica i social sota paraigües jurídics diferents.

A l'inici de la seva intervenció, el cap de l'executiu ha anunciat que quan s'entri de manera generalitzada en la fase 1 del desconfinament declararà el dol oficial a Espanya, fet que portava demanant des de fa setmanes el PP. A més, quan s'arribi a la "nova normalitat", ha anotat Sánchez, se celebrarà un homenatge públic a les víctimes de l'epidèmia.

Cogovernança amb les comunitats

Un dels obstacles per al suport d'algunes formacions de l'arc parlamentari és la qüestió competencial. Esquerra i JxCat han votat en contra de l'estat d'alarma i EH Bildu s'ha abstingut perquè reclamen més capacitat de decisió en la fase de desconfinament. Amb tot, l'executiu ha establert un model de cogovernança diferent del que hi havia fins ara durant el confinament i són les comunitats autònomes les que proposen les mesures que volen aplicar als seus territoris i sol·liciten o no canviar de fase de desescalada. "El ministeri de Sanitat estudiarà cadascuna de les peticions i adoptarà la decisió, preferentment consensuada", ha explicat Sánchez. Des d'aquest dimarts, Salvador Illa manté reunions bilaterals amb les comunitats per estudiar les peticions i a partir d'aquest dimecres es començarà a respondre.

Sobre aquesta qüestió, l'executiu s'ha dirigit especialment a les formacions que demanen el retorn de competències, com JxCat. "El Govern no té instruments jurídics per tancar Barcelona. No faltem a la veritat", ha replicat el president espanyol a la portaveu independentista Laura Borràs. Com ja ha fet en altres ocasions, ha apuntat que té un "profund respecte" per l'autogovern català i el de la resta de comunitats autònomes i ha negat voluntat "d'ingerència ni menyspreu". Per justificar la coordinació, Sánchez ha recordat que en el pla de desescalada s'han recollit el 83% de les propostes de les comunitats autònomes. El seu soci de govern, però, representat pel líder dels comuns, Jaume Asens, també li ha demanat un pas més en la descentralització.

Arrimadas va ser una de les altres protagonistes de la jornada. “Ha demostrat que amb 10 diputats es pot ser més útil que amb 89 [els que té el PP]”, va afirmar Sánchez, revelant dues de les conseqüències que deixa aquest debat. Una, que Cs entra en el joc d’aliances de l’executiu, com a mínim de manera puntual, tot i que Arrimadas ha avisat que no es votava avalar o enderrocar el govern, sinó la continuïtat de l’estat d’alarma. La segona és que Cs ha resultat el pla B particular de Sánchez a l’hora de tirar endavant la pròrroga, després de fracassar amb el PP. Casado ha enumerat fins a sis lleis diferents que podrien servir per prendre mesures excepcionals com la restricció de moviments, però la discrepància és més profunda. Els líders de PP i PSOE s'han acusat mútuament de no voler pactar –“pur cinisme i impostura”, ha dit Casado sobre la mà estesa del president– a les portes de la constitució de la comissió de reconstrucció de dijous al matí al Congrés que, precisament, van pactar els dos partits majoritaris.

Casado: "El caos és vostè"

El líder del PP, Pablo Casado, ha pintat un panorama catastròfic per a Espanya, acusant el govern espanyol de comportar-se com una "curandero" i criticant que ha plantejat la desescalada com una "ruleta russa". Una vegada més, s'ha mostrat molest perquè Sánchez no ha consultat amb els populars les principals mesures de les últimes setmanes, malgrat ser el primer partit de l'oposició. "¿Què és el caos? El caos és vostè [Sánchez]. Espanya no pot seguir vivint en l'excepció constitucional indefinidament", ha resumit. "Si poguéssim parlar més, millor, però no sembla que ens entenguem, oi?", li ha replicat després el president espanyol.

Un dels arguments que Casado ha fet servir ha sigut assegurar que es poden prendre mesures excepcionals sense que hi hagi un estat d'alarma vigent. Així, ha recordat que es va confinar la conca d'Òdena abans que l'estat d'alarma entrés en vigor. És un dels arguments que també fa servir la Generalitat. Casado ha mantingut la incògnita fins al final de la seva intervenció però, malgrat totes les crítiques, els populars s'abstindran. Això sí, ha promès que aquest serà "l'últim" cop.

Vox: possible moció de censura

En la intervenció del líder de Vox, Santiago Abascal, en ocasions ha semblat que l'estat d'alarma era el menys important. Ha començat parlant de l'homosexualitat, del comunisme, de Lenin i de Paracuellos. Finalment, n'ha parlat per marcar distàncies amb Cs i el PP i intentar guanyar suports per a Vox en la batalla que es disputa pel control de la dreta espanyola. Ha dit que, mentre que els taronges votaran que sí i els populars s'abstindran, Vox dirà no perquè és un estat d'alarma "il·legal, ruïnós i un abús de poder". També ha deixat entreveure que, si no ho fa el PP, Vox valora presentar una moció de censura contra Sánchez. Com ja és habitual, Abascal ha demanat a l'executiu espanyol que "pagui les nòmines, marxi i prepari la seva defensa als tribunals". Precisament, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit aquest dimecres diversos recursos de Vox i del PP sobre la inclusió de Pablo Iglesias a la comissió delegada del CNI i també del partit d'extrema dreta a l'aplicació de l'estat d'alarma i les seves pròrrogues.