Sánchez i Iglesias topen al Congrés i revifen el fantasma electoral

MadridSi no fos perquè oficialment tant el PSOE com Unides Podem afirmen estar negociant la formació d’un govern de coalició a Espanya, hauria semblat que Pedro Sánchez buscava ahir, en la primera sessió del seu debat d’investidura, la formació d’un executiu monocolor. El candidat socialista, que arribava a la cita sense els suports necessaris per ser investit, va invertir més esforços en demostrar centralitat i buscar l’abstenció del PP i Ciutadans per posar a rodar la legislatura que en intentar seduir el seu soci potencial, amb qui va exhibir greus diferències de fons i nul·la sintonia. No la va trobar, i s’aboca a un primer intent fallit, avui, i a una negociació a contrarellotge si vol assolir la majoria dijous, en l’última votació.

Sánchez va pronunciar un discurs inicial de dues hores en el qual va reservar les escasses picades d’ullet a Pablo Iglesias per al minut de descompte: “Ens uneix la promesa de l’esquerra”. En suma, el candidat socialista va fer una intervenció propositiva i detallada, fent plantejaments de reformes i d’aprovacions de lleis per fer front als principals reptes que segons ell té l’Estat, la majoria de caràcter social. Va passar de puntetes, o directament va esquivar, la qüestió catalana, que apareixia lateralment en les al·locucions del socialista sobre Europa, i va fer escasses referències a les aspiracions programàtiques de Podem.

El president espanyol havia preparat el discurs dimecres amb una executiva socialista que va donar el vistiplau final al text. Era el pitjor moment de les relacions amb Podem, després de donar per trencades les negociacions en una entrevista radiofònica, minuts abans d’explicitar el seu veto a Pablo Iglesias com a ministre. I, atenent al contingut del discurs, Sánchez no hi va introduir gaires canvis després de la renúncia del secretari general de Podem a formar part de l’executiu, tot i que aquell moviment va reiniciar les converses entre els dos partits. Aquesta actitud no li va sortir de franc. Iglesias va expressar el seu desconcert pel fons del missatge del candidat. “Dissimuli una mica”, li va demanar, i li va censurar les peticions constants d’abstenció a la dreta. Va llegir les paraules de Sánchez com una separació de la via del govern de coalició, especialment després que les negociacions s’estanquessin, al matí, a causa del desacord en les carteres que està disposat a cedir el líder socialista. Mentre que Podem demana controlar Ocupació, Hisenda, Educació, Transició Ecològica i Innovació, el PSOE, segons les mateixes fonts, no ofereix concrecions pel que fa a ministeris.

Sánchez es va defensar d’aquestes acusacions afirmant que la petició d’abstenció no suposava renunciar al pacte amb Podem, sinó preparar la contingència que no hi acabi havent acord. Segons ell, és preferible l’alternativa d’un executiu “progressista” del PSOE que una repetició electoral, i per això demanava “sentit d’estat” al PP i Cs. Fonts socialistes van anar més enllà i van explicar que el discurs buscava “retratar” els dos partits de dretes, que van empènyer el PSOE a l’abstenció el 2016 i ara no l’hi donen.

Però, tot i les explicacions, del debat d’ahir no en va sortir reforçada la possibilitat de la coalició. Ben al contrari: Sánchez i Iglesias van exhibir antagonisme, i van deixar tocada la possibilitat d’acord. “No ens deixarem trepitjar ni humiliar”, va arribar a dir Iglesias, que va intercanviar-se uns sonats retrets amb el president espanyol: “Si no accepta un govern de coalició, em temo que no serà president mai”. Sánchez, per la seva banda, va burxar en les diferències programàtiques en assumptes clau com Catalunya o la insuficiència dels escons que sumen entre tots dos partits per a una majoria estable. “És difícil [la coalició], perquè venim de tradicions diferents i tenim discrepàncies profundes en qüestions d’estat”, va insistir el candidat socialista, davant d’un Iglesias amb gest sever. Sánchez va mantenir, sobre el paper, l’oferta de coalició, però va demanar a Podem que valori altres opcions, com un acord d’investidura o una col·laboració de menys abast. Fonts socialistes van afirmar que el to d’Iglesias no “ajuda” a fer la coalició, però van mantenir fins dijous la “mà estesa” per posar-se d’acord.

De puntetes per Catalunya

El discurs de Sánchez no només va decebre Podem. Ni Pablo Casado ni Albert Rivera van accedir a la demanda d’abstenció de Sánchez i van insistir en la idea que repeteixen des de la moció de censura a Rajoy: que el president espanyol té “pactes ocults” amb els partits independentistes. Per la seva banda, aquests partits, amb qui debat avui, van mostrar-se desconcertats per la falta de referències directes a la qüestió en el discurs inicial, i el van deixar encara més sol. JxCat va anunciar al vespre el seu no a Sánchez, després que els presos polítics deixessin clar que no volien avalar el candidat socialista. Pel que fa als republicans, el líder d’ERC, Gabriel Rufián, va carregar amb duresa contra el líder del PSOE, tot i mantenir que no bloquejaran un govern progressista per frenar la dreta, si es dona el cas. Sánchez va entrar en el fons de la qüestió catalana només en les rèpliques als grups, i va ser per recordar que ell farà complir la Constitució i que el seu model territorial és l’autonòmic. Tot plegat “sense oblidar l’altra part de Catalunya, que són els no independentistes”, que, segons ell, l’actual Govern de Quim Torra està deixant de banda.

La primera sessió d’investidura, doncs, va servir per fer aflorar les discrepàncies de fons entre els dos potencials socis. Sánchez i Iglesias estan a anys llum l’un de l’altre. En 72 hores han de llimar diferències si volen assolir una majoria viable dijous. Tres dies per pactar un mandat de quatre anys, després de tirar-se els plats pel cap. El fantasma de les eleccions persisteix.

Les promeses programàtiques del candidat

Elecció del president

Reforma de l’article 99 de la Constitució per facilitar la investidura del partit més votat.

Salari mínim

Augment del salari mínim per sobre dels 1.000 euros mensuals.

Pensions i Seguretat Social

Garantia del sistema públic de pensions i noves fórmules de finançament per assegurar la solvència de la Seguretat Social a mitjà termini.

Estatut del Treballador i del Becari

Blindatge de drets i regulació de les relacions laborals. Obligació del pagament de les pràctiques i promoció d’un pla de retorn del talent espanyol.

Autònoms

Ampliació de la protecció social i reforma del sistema de cotització en funció dels ingressos reals.

Educació

Espanya ha de ser el primer estat que garanteix el dret a la formació durant tota la vida. Fixació d’una inversió del 5% del PIB.

Revolució tecnològica

Creació d’una nova agència d’innovació. Aprovació d’una llei de start-ups per impulsar les pimes i d’una altra per incentivar el sector industrial.

Emergència climàtica

Llei per a la transició energètica, impuls de la mobilitat sostenible, rehabilitacions energètiques, plans per restringir el trànsit a les grans ciutats, regulació dels plàstics d’un sol ús i premis a l’eficiència energètica.

Feminisme

Llei d’igualtat a la feina, llei “de famílies” i retipificació penal dels delictes sexuals.

Mesures socials

Llei d’eutanàsia, dret a la privadesa, supressió del vot pregat, llei de benestar animal, regulació del joc i les apostes, reparació de les víctimes de la Guerra Civil, eliminació dels aforaments a la Constitució.

Habitatge

Llei estatal d’habitatge amb mesures per frenar les pujades abusives del lloguer.

Seguretat

Derogació de la llei mordassa impulsada pel PP.