Sánchez anuncia el veto per llei a noves amnisties fiscals

MadridQualsevol política de canvi que vulgui impulsar el govern de Pedro Sánchez es convertirà en un trencaclosques de difícil encaix. Ha d’aconseguir el suport de grups molt heterogenis i fins i tot corre el risc de topar-se amb el veto del PP al Senat, de manera que haurà de fer ús dels reials decrets per tirar endavant mesures. Ahir, al Congrés, només va poder anunciar una llei, la de la lluita contra el frau, amb què preveu bloquejar qualsevol amnistia fiscal en el futur.

Sánchez sap que es tracta d’una proposta en què trobarà suports a la cambra d’una manera molt més senzilla que en la resta de les seves mesures estrella en l’àmbit econòmic -l’impost a la banca, la reforma de l’impost de societats o l’encariment del dièsel-. El mateix exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, impulsor de l’última amnistia fiscal, ja havia proposat l’estiu passat prohibir per llei les amnisties, després que el Tribunal Constitucional (TC) censurés l’ultima regularització en considerar-la contrària als preceptes de la carta magna.

El president del govern espanyol va tornar a admetre ahir que no podia fer efectiva una de les reclamacions que el PSOE havia fet reiteradament al govern de Rajoy: la publicació dels noms dels que es van acollir a l’amnistia fiscal. Sánchez s’escuda dient que la mateixa sentència del TC impedia la retroactivitat i, per tant, blindava els defraudadors que s’hi havien acollit. “Ja m’agradaria que es pogués revisar”, va lamentar, just abans d’anunciar que impulsaran un projecte de llei per prohibir futures amnisties fiscals. La portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, ja ho va donar a entendre divendres passat però no havia concretat com es materialitzaria.

La compareixença d’ahir del president va ser feta a petició pròpia i s’ha d’entendre també en el marc de la negociació pressupostària. Les seves intencions en l’àmbit econòmic van centrar bona part del discurs perquè se li acaba el temps per assentar les bases de la negociació pressupostària per al 2019, que és clau per esgotar la legislatura. El ministeri d’Hisenda ha convocat per demà dijous el Consell de Política Fiscal i Financera -que reuneix les comuntiats autònomes- per comunicar-los el repartiment dels nous objectius de dèficit, pas previ per decidir el sostre de despesa que ha de ser aprovat per majoria absoluta al Congrés i que és la base per als pròxims comptes estatals.

Protecció del lloguer

Una altra de les iniciatives econòmiques en què l’executiu socialista sap que pot trobar suports és en la protecció de l’accés al lloguer d’habitatge. Ja ho havia anunciat el ministre de Foment, José Luís Ábalos, però ahir el president Sánchez va reiterar la seva voluntat d’allargar fins als cinc anys l’obligatorietat mínima de pròrroga dels contractes de lloguer, per intentar frenar d’aquesta manera l’escalada de preus i l’especulació. Va ser una proposta que el mateix PSOE va portar al Congrés de Diputats al maig i que va ser vetada pel govern del PP però que comptava amb el suport d’Units Podem, Compromís, ERC, PDECat i Bildu. De fet, la llei marcava originalment un termini de cinc anys, que va ser reduït a tres pel govern del PP.

En la mateixa línia, ahir Sánchez va insistir en la necessitat de regular el lloguer turístic perquè no intensifiqui encara més l’escalada de preus i va repetir l’anunci de construir 20.000 habitatges de lloguer públic, especialment en les ciutats on hi ha més demanda.

D’aquesta manera, el president va posar el focus en el flanc econòmic, sabedor de les dificultats que tindrà per tirar endavant els pressupostos i el sostre de despesa, que ha d’aprovar durant les pròximes setmanes.

Més despesa i més impostos

Per això tampoc es va oblidar de les pensions. Sánchez va insistir en la voluntat que les pensions augmentin en funció del nivell de vida, per tant amb l’IPC, com ja va encaminar el Pacte de Toledo. Però això suposarà elevar encara més la despesa del que és la principal font de dèficit públic de l’Estat espanyol, la Seguretat Social. Per això l’executiu ja va negociar amb Brussel·les un marge de dèficit més elevat que repartirà principalment entre les comunitats (uns 2.500 milions) i la Seguretat Social.

Però calen més ingressos perquè, de fet, el BBVA Research ja va avaluar ahir els nous objectius de dèficit assegurant que també són difícils de complir. Per això, el govern vol aprovar una bateria de mesures fiscals que incrementarien els ingressos uns 9.700 milions, segons les estimacions dels tècnics d’Hisenda. Es tracta de l’impost a la banca (1.000 M€), el de transaccions econòmiques (2.000 M€) i el de les tecnològiques (600 M€), l’augment del tipus efectiu de l’impost de societats (4.000 M€) i l’encariment del dièsel (600 M€). Però per executar les mesures cal fer encaixar les peces del trencaclosques.