Santamaría: "Tenir un DNI espanyol és el que ha permès als independentistes manifestar-se a Brussel·les"

MadridLa vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, han comparegut en roda de premsa pocs dies després que hagi començat la campanya electoral de les eleccions del 21 de desembre, convocades per Mariano Rajoy.

En ser preguntada per la manifestació que aquest dijous ha tingut lloc a Brussel·les, Santamaría ha assegurat que el fet de "tenir un DNI espanyol" és el que ha permès als independentistes manifestar-se a la capital europea. La vicepresidenta espanyola ha assenyalat la contradicció que suposa denunciar la suposada falta de democràcia a la UE i, alhora, desplaçar-se fins a Brussel·les per demanar suport. "La Unió Europea és llibertat", ha apuntat Soraya, que ha subratllat que els votants de Carles Puigdemont han hagut d'anar a visitar-lo quan "el més normal en campanya electoral és que els aspirants demanin el vot als ciutadans". A més, fonts de l'executiu han posat en dubte que tots els manifestants siguin catalans i ha entreobert la possibilitat que s'hi hagin infiltrat ciutadans flamencs, en veure que hi havia força banderes "amb lleons". També ha qüestionat la xifra de 45.000 persones que ha facilitat la policia belga.

A més, Santamaría ha destacat que hi ha hagut una "confessió d'inviabilitat" de la via unilateral des dels mateixos actors independentistes. Ho ha dit en relació a si tem la possibilitat que el Procés continuï després de les eleccions del 21-D en cas que sorgeixi de nou un govern independentista. "El Procés ha sigut la proposta més anticatalana de la història", ha assenyalat la vicepresidenta espanyola, en referència a les dades de fugida d'empreses i de sotrac de l'economia. En aquest sentit, en ser preguntada per la possibilitat que Puigdemont atrapi Oriol Junqueras el 21-D -així ho reflecteix una enquesta d''El Periódico'- Santamaría ha assegurat que "estan empatats en el dany econòmic que li han fet a Catalunya". "Encara no els he sentit donar cap explicació de la baixada del turisme, la fuga d'empreses i el fet que a les famílies es pugui parlar de tot excepte de política", ha sentenciat. Així, ha defensat l'aplicació del 155 i ha celebrat el "suport" i la "col·laboració" dels treballadors de la Generalitat perquè el precepte constitucional s'hagi pogut implementar.

Méndez de Vigo ha confiat que l'interlocutor del govern espanyol després del 21-D "ha de ser el president de tots els catalans" i ha de tenir un caràcter "dialogant". Ha assenyalat que s'ha "deslluït" la creació de llocs de treball a Catalunya durant l'últim mes, fet que ha atribuït a la situació d'"inestabilitat" que s'hi viu. Així mateix, ha apuntat que les xifres en turisme han sigut bones arreu de l'Estat, excepte a Catalunya. Tanmateix, el portaveu de l'executiu s'ha mostrat esperançat que els empresaris "recuperaran la confiança". "Catalunya ha de recuperar les certeses i la tranquil·litat del compliment de la llei", ha subratllat Méndez de Vigo, que ha defensat "remar units en la mateixa direcció".

El govern espanyol confia que els catalans triaran l'opció política que serveixi per posar fi a l'independentisme i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha dit des de Barcelona que aquesta vegada Catalunya podran triar en unes eleccions amb "garanties". En la roda de premsa des de Catalunya posterior al consell de ministres que ja és habitual des que s'ha aplicat l'article 155 Millo ha explicat que la preparació del procés electoral del 21-D s'està fent amb la col·laboració de "l'àrea de processos electorals de la Generalitat, com sempre". Millo ha volgut esvair els dubtes dels que, ha dit, "volen qüestionar les garanties d'aquest procés electoral", un fet que ha qualificat "d'inconcebible".

El delegat del govern espanyol a Catalunya ha anunciat que reforçaran "la seguretat" el dia dels comicis i que hi haurà "una patrulla de Mossos d'Esquadra" a cada un dels col·legis electorals -fins ara n'hi havia una per cada dos col·legis, ha explicat-, a més de reforçar també la "seguretat física en els llocs de recollida i processament de les dades". Millo ha justificat aquesta mesura com una manera de garantir que "no hi hagi ningú que pugui tenir la intenció de boicotejar el normal funcionament de la jornada electoral" i ha apuntat que seran els Mossos d'Esquadra l'únic cos policial que assumirà la funció de reforçar la seguretat el 21-D.

L'euroordre de detenció

Méndez de Vigo ha matisat que el govern espanyol vulgui canviar les euroordres de detenció, després que el jutge Pablo Llarena hagi decidit retirar la que va emetre la magistrada de l'Audiència Carmen Lamela contra Carles Puigdemont i la resta de consellers a l'exili. "El funcionament és satisfactori. Dels debats i reflexions en poden sortir iniciatives però no hi ha intenció de presentar cap reforma", ha assenyalat Méndez de Vigo en relació a la reunió que mantindrà el ministre de Justícia, Rafael Catalá, amb els seus homòlegs europeus.

D'altra banda, el consell de ministres ha nomenat finalment Julián Sánchez Melgar nou fiscal general de l'Estat, després que el Consell General del Poder Judicial hagi avalat la seva candidatura i que comparegués dilluns al Congrés de Diputats. Ara haurà de jurar el càrrec davant el rei Felip VI.

Planificació normativa a base de decrets

La vicepresidenta ha exposat la planificació de normes que el govern espanyol té previst aprovar durant el 2018. En total, ha xifrat en 287 les lleis que vol tirar endavant, 240 de les quals són reials decrets -no han de passar per les Corts-. La resta són 9 que tindran rang de llei orgànica -necessiten l'aprovació per majoria absoluta del Congrés- i 38 lleis ordinàries -s'han d'aprovar amb majoria simple-. 44 de les 287 deriven de la transposició de directrius europees. A banda de les propostes de l'executiu, Santamaría ha deixat clar que també hi ha la possibilitat que el Congrés i el Senat proposin normes que s'estan treballant en comissió i que no estan incloses en aquestes xifres.

Una de les lleis que el govern espanyol té previst modificar és la que regula el finançament de les comunitats autònomes, una qüestió que està a l'ordre del dia polític i que el PP ja ha insinuat que vol que serveixi com a atenuant de la reforma constitucional. Santamaría, de fet, ha considerat que, efectivament, el model de finançament s'ha de debatre en la comissió d'estudi de la modernització de l'estat de les autonomies, que té previstos uns treballs que durin sis mesos. Tanmateix, Santamaría ha subratllat que això no vol dir que la nova llei de model de finançament hagi d'arribar a finals del 2018.

Els límits de la comissió territorial al Congrés

Precisament aquest dijous el PP ha fet pública la seva proposta de pla de treball per a la comissió territorial al Congrés. La seva intenció és que desenes de personalitats hi compareguin; ara bé, veta l'opinió de qualsevol expresident català mentre crida a tribuna alguns dels seus líders autonòmics. La proposta inclou la compareixença dels pares de la Constitució -els que encara són vius- i de tots els presidents autonòmics, si bé quan està previst que s'elabori el pla de treball Catalunya segurament encarà no en tindrà.

I sobre el paper, en cap cas, hi ha una reforma explícita de la Constitució, tal com teòricament es va comprometre Mariano Rajoy amb Pedro Sánchez a l'octubre a canvi que el PSOE avalés l'article 155. El PP la redueix a una reforma del Senat buscant el màxim consens constitucional -segons els populars, es tracta de fer-ho dins dels límits de la carta magna- i a avaluar l'estat autonòmic i totes les competències per evitar duplicitats; és a dir, la forma del govern de Mariano Rajoy de posar sobre la taula una recentralització més gran.