La Moncloa qualifica les manifestacions de "tumultuàries", adjectiu necessari per acusar de sedició Puigdemont
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, explica els acords de la reunió del gabinet
MadridEl portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, explica aquest divendres els acords del consell de ministres i la valoració del govern espanyol de les últimes mobilitzacions a Catalunya en defensa de les institucions catalanes i contra la detenció d'alts càrrecs de la Generalitat.
A la vista de les "manifestacions tumultuàries" el govern espanyol ha decidit traslladar a Catalunya unitats de "reforç" a les unitats dels Mossos d'Esquadra, com ha informat el ministre de l'Interior al conseller de la mateixa cartera aquest divendres. Aquest adjectiu és el que apareix al delicte de sedició, que permetria aplicar penes més severes, inclosa la presó, als dirigents responsables de l'1-O, tal com va recordar el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. Méndez de Vigo ha dit que "és el fiscal general de l'Estat" qui haurà de decidir si el persegueix o no.
Sobre la possibilitat de posar en marxa altres mesures excepcionals, com l'aplicació de l'article 155, el ministre ha afirmat que el govern "ja ha dit que el referèndum no se celebrarà" i que actuarà "proporcionalment", però ha dit que "no hi ha res més que això sobre la taula", però que s'usaran "tots els mitjans" perquè es compleixin les normes.
Méndez de Vigo no ha precisat el nombre d'efectius ni el temps que s'hi estaran, però sí que ha dit que el govern espanyol "no desconfia dels Mossos".
El ministre ha denunciat el que segons ell són "coacció, assetjament, intimidació i amenaces" contra "tot aquell que lluita perquè es respecti la llei". El portaveu ha culpat d'aquestes tensions "els dirigents" sobiranistes, i ha dit que "tothom qui respecta la democràcia la llei i l'ordre ha de saber que té el respecte del govern d'Espanya". Méndez de Vigo ha denunciat també el "setge" al TSJC, i les "amenaces" a la família d'Albert Rivera, i ha fet una llista d'altres pressions "a tot aquell que vol seguir sent el que ha sigut durant més de cinc segles: catalans, espanyols i europeus". A més, s'ha servit del comunicat del Consell General del Poder Judicial per denunciar "coaccions" i criticar la concentració davant del TSJC, que, ha dit, és una "assetjament" als jutges.
"Aquest referèndum s'ha convertit en el referèndum de la CUP", ha dit el ministre, i dins d'aquest projecte "hi ha estendre consignes, pervertir la realitat i difondre mentides". Per tot plegat s'ha ratificat en dir que aquest és "un referèndum il·legal que no se celebrarà", i ha afirmat que el Govern no ha rebut suports europeus, com tampoc en va rebre de la Comissió de Venècia, perquè "no compleix cap requisit". En aquest sentit ha dit que "no té cens" i que ja hi ha "denúncies interposades davant de l'agència de protecció de dades" per l'ús d'un cens anterior, que no hi ha "urnes, ni paperetes", i tampoc meses, ni els electors saben on han de votar tret que els han informat mitjançant "un tuit".
Per tot plegat, Méndez de Vigo ha recordat les paraules de Mariano Rajoy de divendres que reclamaven als dirigents de la Generalitat que "cessin" les preparacions del referèndum que "ja no es pot celebrar". "Si els importa la tranquil·litat de la majoria de catalans renunciïn a aquesta escalada de radicalitat i desobediència", ha afegit citant Rajoy.
El govern espanyol defensarà "la unitat constitucional d'Espanya" i la "democràcia liberal i representativa" davant dels que "defensen els plebiscits i eludeixen els controls".
L'oferta de finançament, 'cafè per a tothom'
Sobre l'oferta de la millora del model de finançament que va fer ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha dit que el que volia dir és que se "sumin" al debat entre totes les comunitats autònomes per actualitzar el model de finançament caducat. "Al final és un acord entre totes", ha dit, després de puntualitzar: "De les 46 propostes, i de temes concrets que afectaven les competències de l'Estat, en podem parlar de 45; de la que fa 46 no en podíem parlar". A més, ha afegit: "Sempre hem estat disposats a dialogar [...] la Generalitat no ha tingut cap interès de parlar d'aquests temes que afecten també el finançament".