Artadi insta el rei a "recapacitar" sobre el seu paper en el Procés per millorar les relacions amb la Generalitat

Torra no ha decidit si serà als Jocs del Mediterrani, on coincidiria amb Felip VI, i espera gestos

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu d'aquest dimarts
Núria Orriols
19/06/2018
4 min

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, encara no ha decidit si assistirà a la inauguració dels Jocs del Mediterrani divendres a Tarragona, on coincidiria amb el rei Felip VI. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, en la compareixença habitual dels dimarts després del consell executiu, ha considerat que "no es poden normalitzar" les relacions amb la Corona després del discurs que va fer el rei el 3 d'octubre arran del referèndum. "Va ser una deixadesa de les seves funcions", ha considerat la portaveu, remarcant que "va prendre part" en el conflicte entre Catalunya i Espanya avalant la violència de la policia contra els votants del referèndum. En aquest sentit, Artadi ha demanat a la Corona "gestos" –sense aclarir quins– o com a mínim que "recapaciti" per "respectar" la voluntat expressada a les eleccions del 21 de desembre i millorar les relacions amb la Generalitat.

"La Corona no ha rectificat ni ha matisat res des del seu discurs de l'octubre", ha dit la portaveu de l'executiu. "No pot ser que hi hagi una trobada protocol·lària amb un somriure i una encaixada de mans com ha passat fins ara", ha assegurat Artadi sobre l'assistència del president de la Generalitat als Jocs del Mediterrani. És per això que en les pròximes hores el Govern decidirà alguna cosa sobre l'assistència del president (o en quin format) a Tarragona. El que sí que ja és clar, ha afegit Artadi, és que Torra inaugurarà demà el pavelló impulsat per la secretaria d'Esports de la Generalitat a la capital tarragonina per exposar el seu "compromís" amb l'esdeveniment.

La portaveu ha recordat que la Corona és una de les institucions menys valorades a Catalunya i que té un "problema" per la percepció que té la ciutadania de la institució. També a Espanya, per la condemna del cunyat del rei, Iñaki Urdangarin. "Bona part dels catalans li posen un zero", ha dit Artadi sobre els últims baròmetres d'opinió. "Cal que faci un replantejament seriós respecte al paper que ha de fer la seva pròpia institució", ha afirmat.

Artadi ha recordat que en altres períodes històrics la monarquia ha tingut més sensibilitat en relació amb Catalunya. Una proximitat que ara no es produeix –ha dit la portaveu– tenint en compte que cada cop que ha vingut s'han hagut de fer macrooperacions de seguretat perquè el rei no "s'incomodés" per les protestes. "Si els catalans decideixen manifestar-se, hi tenen dret", ha considerat respecte al fet que hi hagi noves manifestacions a Tarragona o a Girona, on també hi ha d'anar la setmana que ve.

Reunió amb Sánchez el juliol i pròxima trobada amb Iglesias

Malgrat la fredor amb la Corona, la portaveu Artadi sí que ha dit que la preparació de la reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, avança bé. Amb la ministra Meritxell Batet –encarregada de Sánchez per les relacions amb la Generalitat– han concretat que la trobada seria "els primers dies" de juliol, just després que Torra torni del viatge a Washington a l'Smithsonian Folklife Festival.

Ara bé, Artadi ha demanat que no es posi el focus en l'acostament dels empresonats, perquè significa "obviar" que hi ha presos polítics i que haurien de ser lliures. Ha tornat a remarcar que la Generalitat acudirà a la reunió amb la voluntat de posar damunt la taula el dret de decidir, perquè considera que aquest és el rerefons de conflicte entre la majoria del Parlament i l'Estat. "Per declaracions públiques creiem que Sánchez voldria parlar de temes sectorials però ja veurem com acaba", ha considerat la consellera de la Presidència.

La portaveu també ha explicat que en les últimes hores el president i el líder de Podem, Pablo Iglesias, han establert contactes per tenir una trobada també en els pròxims dies.

Primer pas per reobrir les delegacions exteriors

Entre els acords de Govern de l'executiu, Artadi ha destacat la reestructuració del departament d'Exteriors, en què s'inclou la previsió de reobrir les delegacions tancades amb el 155. Artadi ha assegurat que aquest pas és l'"inici" per recuperar l'activitat exterior de la Generalitat que ja va anunciar el conseller Ernest Maragall la setmana passada a Brussel·les.

Les delegacions dependran de la secretaria d'Acció Exterior i de la Unió Europea, que serà l'encarregada de "dirigir, impulsar i coordinar l'acció exterior del Govern de la Generalitat i la seva representació a fora".

L'executiu també ha enllestit el decret que reestructura el nou departament de Polítiques Digitals, encarregat de la digitalització de l'administració i que també incorpora tots els afers de funció pública.

Natàlia Mas Guix, secretaria d'Acció Exterior i de la Unió Europea

El Govern també ha fet nous nomenaments. El departament d'Exteriors ha designat Natàlia Mas Guix com a secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea, i el fins ara membre de la junta d'Òmnium i politòleg, Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana.

Avui mateix també s'ha publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat' la designació de Josep Lluís Alay com a coordinador de polítiques internacionals, que assessorà el president en la representació de Catalunya a l'exterior. Artadi ha valorat la figura d'Alay –amb una llarga trajectòria acadèmica– i la incorporació a l'equip. Alay està investigat a l'Audiència Nacional per encobriment, perquè acompanyava l'expresident Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya.

Pla de govern

La consellera de la Presidència ha explicat que s'ha començat a treballar en el pla de govern d'aquesta legislatura, que inclourà les línies traçades pel president Quim Torra en el discurs d'investidura al Parlament. Artadi ha dit que tindrà com a eixos la política social, la prosperitat econòmica, la protecció de drets civils i polítics, i la Catalunya oberta al món.

L'executiu assegura que la legislatura agafa com a punt de partida el "mandat" rebut a les eleccions del 21 de desembre, "recollint els valors republicans i l'esperit de l'1 d'octubre".

stats