Rajoy activa el 155 i es nega a la mediació pel referèndum

MadridCarles Puigdemont va presentar dimarts un repte a Mariano Rajoy amb l’aprovació i posterior suspensió de la declaració d’independència. Una DUI soft. I el president espanyol li va respondre ahir amb una aplicació de l’article 155 que va ser entesa per alguns sectors de la política espanyola com una versió també soft d’aquest article de la Constitució que li permet intervenir l’autonomia catalana. En lloc de requerir-li que es faci enrere de la seva actuació, abans d’intervenir, el consell de ministres va aprovar l’enviament d’un requeriment al president de la Generalitat en el qual li demanava que aclarís, abans de dilluns, si va declarar la independència en la seva compareixença al Parlament. En cas de resposta afirmativa s’activarien els mecanismes ordinaris del 155, que inclouen un altre requeriment per fer marxa enrere abans de la intervenció definitiva de les estructures autonòmiques que ha d’aprovar el Senat, on el PP té majoria absoluta. El govern espanyol també ho enviaria al TC, que podria activar els passos per inhabilitar Puigdemont.

Rajoy donava, sobre el paper, una última oportunitat de fer marxa enrere al president de la Generalitat. Però a la pràctica el que li presentava era la butlleta del referèndum, perquè al govern espanyol, segons van explicar fonts de la Moncloa, només li val una resposta binària: o sí o no. Qualsevol circumloqui serà entès com una resposta afirmativa i engegarà l’aplicació de l’article 155, d’intervenció de l’autonomia. Així, el president espanyol empeny Puigdemont a proclamar la independència, en cas que no ho hagi fet, o a fer com si dimarts no hagués passat res, per sortir de la “confusió” que segons ell va dur la intervenció del president de la Generalitat davant del Parlament, i tornar a l’autonomisme.

Reforma constitucional

La resposta a l’última oferta de Puigdemont, doncs, en el fons, va ser l’activació pràctica del mecanisme inèdit i més dur que conté la Constitució espanyola per castigar les comunitats autònomes, que pot arribar a suposar el desmantellament de les institucions d’autogovern catalanes -tot i que serà l’executiu espanyol qui, en un consell de ministres la setmana que ve, haurà de decidir quin abast dona a la intervenció. Aquesta va ser la rèplica formal, aprovada en un consell de ministres extraordinari que Rajoy havia convocat al migdia, i consensuada amb el secretari general socialista, Pedro Sánchez, en una reunió durant la nit. La resposta política va arribar en altres dos escenaris: a la seu del PSOE i al Congrés dels Diputats. En el primer lloc, Sánchez va anunciar un acord amb el president espanyol per obrir el debat de la reforma constitucional en un termini de sis mesos. Era l’intent d’entrar en el terreny propositiu que fa temps que busca el secretari general socialista, però que no va aconseguir arrencar compromisos concrets. La reforma es faria tenint en compte les conclusions de la comissió de modernització del model territorial engegada pel mateix partit al Congrés, i hauria de comptar amb el suport del PP i de Ciutadans.

A la cambra baixa va ser Rajoy qui va explicar directament quina seria la seva actuació a Catalunya en cas que Puigdemont respongués al requeriment negant la DUI i no calgués aplicar el 155. A grans trets, el president espanyol es va negar a acollir-se a una mediació i a negociar sobre un referèndum pactat, i va carregar amb duresa contra els plans dels sobiranistes, que, va dir, volen “imposar” les condicions d’una negociació. “Hi ha diàlegs que no són possibles: no puc dialogar amb algú per veure com ens saltem la llei, o sobre el referèndum sí o sí”, va afirmar. Tampoc es pot dialogar, segons ell, “sobre el que està expressament prohibit a l’article 2 de la Constitució”, que és la unitat d’Espanya i la sobirania nacional.

Tot i les demandes de Podem, els partits independentistes i el PNB, el president espanyol es va tancar en banda, negant el dret a decidir i reiterant que l’única negociació podrà ser en el marc de l’autonomisme. El president espanyol va ser explícit demanant al PDECat un “retorn al catalanisme pactista” amb el qual el seu partit es va sentir còmode durant la primera legislatura d’Aznar. En essència, doncs, Rajoy demanava esborrar els últims set anys de la vida política catalana per tornar a la política del peix al cove. Només en aquest terreny de joc està disposat a començar a negociar. En altres paraules, el president espanyol va reiterar que no està disposat a reconèixer-li sobirania a Catalunya, perquè seria, segons ell, atemptar contra la sobirania nacional espanyola i la unitat de l’Estat. Apel·lava el president espanyol als sectors moderats del PDECat que han viscut amb incomoditat la via unilateral, i en la qual el govern espanyol veu “una escletxa” que els fa tenir esperances d’un “retorn a la legalitat”, van explicar fonts de la Moncloa.

“Espanya no es trencarà mentre no ho decideixin així els seus ciutadans”, va dir Rajoy, que va demanar que “es mantingui i s’ampliï” la unitat dels demòcrates, en referència als dos partits que li han donat suport tancat en l’estratègia de combat al Procés: el PSOE i Ciutadans. En una sessió parlamentària en la qual Albert Rivera va deixar clar que la seva proposta de reforma de la Constitució hauria de servir per fer enrere les concessions fetes als nacionalismes perifèrics en els últims 40 anys, Rajoy es va obrir a reformar la carta magna, amb, entre d’altres, Ciutadans. I es va evidenciar que el joc de majories al Congrés, que és al qual apel·la Rajoy per no poder fer mai un referèndum dins de la legalitat espanyola, és i serà una paret infranquejable per al dret a decidir.

Rajoy va tenir l’habilitat de vestir amb una pell de xai un pas endavant dur en la coerció, i va posar la pilota a la teulada del Govern, que entre avui i dilluns té l’encàrrec del president espanyol de declarar o redeclarar la independència o de certificar el retorn a l’autonomisme.