Puigdemont demana diàleg “sincer” però no aturarà el referèndum

MadridLa conferència d’ahir a Madrid havia de ser l’últim intent de Carles Puigdemont d’aconseguir un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya. El moment que marcava la transició entre la fase acordada i la unilateral, després d’incomptables intents de negociació amb el govern espanyol de Mariano Rajoy, tancat en banda. I el president de la Generalitat va combinar la mà estesa al diàleg amb l’avís que, si a l’altra banda del tauler continua sense haver-hi ningú disposat a parlar, el seu compromís amb el poble de Catalunya és “inviolable” i es farà el referèndum.

L’oferta de penúltima hora que va llançar la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, divendres passat, de dur una reforma constitucional al Congrés per encabir-hi la consulta, va obligar a modificar el guió de la conferència. Però Puigdemont se’n va desempallegar en considerar-la una “trampa”, i una invitació a avançar cap a un atzucac, com el que va recórrer l’exlehendakari Juan José Ibarretxe amb el seu pla. Segons el president, la proposta de Rajoy és una “coartada per intentar difuminar” la falta de voluntat de diàleg davant dels “observadors internacionals”. És a dir, un intent de fer veure que es té intenció d’arreglar el problema, condemnant els independentistes a xocar contra l’aclaparadora majoria parlamentària espanyola en contra del referèndum, i anul·lar, d’aquesta manera, les aspiracions de sobirania.

Però la Generalitat no recorrerà aquest camí. La voluntat de diàleg, segons ell, ha de ser “sincera” i el mètode no ha de ser una “excusa” per trobar solucions, com no ho va ser durant la Transició, quan es va fer president Tarradellas sense una legalitat aprovada encara: “El mètode estava per sota de l’objectiu superior”. Ara s’hauria de repetir la fórmula i sortir dels refugis legalistes que bloquegen la situació, acceptant que el referèndum pactat és “l’opció més plausible”. “Per a això comptin amb nosaltres, però no per a cap imaginació falsa de diàleg. Treballem en el coneixement mutu, però no enganyem a ningú ni fem perdre el temps a ningú”, va reblar des de l’auditori de l’Ajuntament de la capital espanyola.

Per a convençuts

La conferència, titulada 'Un referéndum para Catalunya. Invitación a un acuerdo democrático', va comptar amb les intervencions del president, del vicepresident, Oriol Junqueras, i del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. I entre el públic hi havia, majoritàriament, convençuts, amb una fila zero monopolitzada per representants dels sectors de Podem i dels comuns, com el secretari general de la formació lila, Pablo Iglesias, un dels fundadors, Juan Carlos Monedero, l’alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, i l’alcaldessa madrilenya, Manuela Carmena, que, com Iglesias, es va reunir amb Puigdemont abans de l’acte. A la porta, uns quants centenars de militants de la Falange, vigilats de prop per un cordó policial, cridaven contra la independència amb les consignes habituals de l’extrema dreta espanyola.

No hi havia, doncs, representants ni del govern espanyol, ni dels grans partits que Rajoy anomena constitucionalistes: PP, PSOE i Cs. De fet, Rajoy no tan sols no hi va enviar cap delegació sinó que va fer una resposta preventiva a Puigdemont al matí, en què va apujar el to contra el sobiranisme aprofitant la publicació a El País d’un esborrany de la llei de transitorietat jurídica que el president espanyol va considerar “un xantatge i una amenaça” i “la liquidació de l’estat de dret”.

El president espanyol va reiterar l’oferta de defensar el referèndum al Congrés perquè és “el més raonable en el moment en què estem”. En aquest debat, en què va dir que “participaria com a president”, va deixar clar que no donarà suport “ni a la liquidació de la sobirania nacional ni a la de la unitat de l’Estat”. “Jo donaré la cara i el convido a fer-ho, perquè un líder ha de donar la cara i actuar amb coratge”, va afirmar.

L’un i l’altre, doncs, es demanen valentia mútuament. Puigdemont a Rajoy per sortir del refugi legalista que s’ha construït, i que, segons ell, és desmentit per la majoria d’experts constitucionalistes, i el president espanyol al català per encarar el debat amb els 350 diputats que té la cambra baixa espanyola.

Per intentar trobar aquesta “voluntat d’acord sincer”, Puigdemont dirigirà una proposta “formal” immediata de diàleg al govern espanyol basada en les conclusions del Pacte Nacional pel Referèndum, i està obert a negociar les condicions. “El diàleg ha de servir per decidir la pregunta, que no porti a confusió, i els resultats, per considerar vàlida la resposta”, va detallar. “Esperarem les seves propostes fins a l’últim minut de la pròrroga, però que quedi clar que si no se n’articula una, el compromís del Govern amb el seu poble és democràticament inviolable”, va reblar. En aquest escenari l’única oferta del Govern a Rajoy serà per la manera com s’implementa el resultat del referèndum.

Un procés “cívic”

Dirigint-se més a la societat espanyola que a la política, Puigdemont va defensar que el Procés és “cívic”, i que no hi ha la “ruptura social” que “perversament” es ven des d’alguns sectors, un missatge en el qual també va incidir Junqueras. Catalunya és, segons ell, un “exemple de societat plural” i “madura”. Per això, va titllar d’“irresponsabilitat” la judicialització del Procés. “No demanem que l’Estat renunciï als seus principis, però tampoc acceptem que ens obliguin a renunciar als nostres. Encara que ho intentin, l’estat espanyol no té tant poder per impedir la democràcia”, va dir, en la primera i única sentència que va arrencar aplaudiments.

Junqueras va incidir més en el discurs econòmic, i Romeva en l’“oportunitat” que suposa el Procés a escala europea. El vicepresident va defensar que l’economia catalana rutlla i les inversions no s’han espantat, i que s’estan fent passos endavant per millorar el repartiment de la riquesa, com la renda garantida de ciutadania. Però també es va sumar als avisos per a navegants: “El nostre compromís va molt més enllà de les inhabilitacions, condemnes o querelles de qualsevol tipus. No renunciarem al dret més fonamental, que és el dret a vot, perquè sense aquest dret, la democràcia perd tot el seu sentit”.

Puigdemont té la mà estesa -“no ens aixecarem de la taula”, va dir- tot i el “rebuig al diàleg” de l’altra banda. Però, de rebuigs, “no n’hi haurà gaires més”: o referèndum pactat, o referèndum.