Política13/03/2017

Mas demana fermesa per culminar el procés tot i les inhabilitacions: "No us deixeu impressionar"

L'expresident de la Generalitat anuncia que recorrerà la sentència al Suprem i, si cal, a instàncies europees

Gerard Pruna / Núria Orriols
i Gerard Pruna / Núria Orriols

BarcelonaL'expresident de la Generalitat Artur Mas ha rebut aquest dilluns la sentència que el condemna a dos anys d'inhabilitació pel 9-N amb una crida a continuar endavant amb el procés. En una intervenció a la seu del Partit Demòcrata (PDECat) acompanyat d'Irene Rigau, Joana Ortega, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la plana major del PDECat, Mas ha demanat "fermesa i determinació" als actuals responsables del Govern per tirar endavant el procés d'independència. "No us deixeu impressionar per aquest tipus de sentències", ha avisat en un missatge que, ha dit, no només va dirigit als polítics independentistes sinó també a la societat civil que caldrà mobilitzada.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En un escenari sense cap emblema del PDECat i presidit per una urna, Mas ha recuperat algunes de les seves paraules abans que comencés el judici, i ha avisat que tot i que l'Estat "els volia condemnats i agenollats", no ho ha aconseguit: "Condemnats una mica sí, agenollats de cap manera, dempeus del tot", ha apuntat. L'expresident ha fet un discurs molt dur sobre la independència judicial a Espanya, i ha criticat que "a l'estat espanyol es persegueix la gent per les seves idees".

Cargando
No hay anuncios

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha anunciat aquest dilluns en roda de premsa que recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins a arribar a instàncies europees. També ha assegurat que "ho tornaria a fer" i que si ha estat condemnat és perquè a l'estat espanyol es "persegueix la gent per les seves idees". "Aquesta causa no acaba a l'estat espanyol, que es una democràcia amputada, sinó que acaba a Estrasburg, al cor d'Europa".

A més, ha remarcat que el govern espanyol també ha desobeït sentències del Tribunal Constitucional i "no ha passat res". En canvi, en el cas del sobiranisme es condemna i s'inhabilita per les idees que propugna, que passen per fer un referèndum d'independència.

Cargando
No hay anuncios

"No som tots iguals davant la llei a Espanya", ha sentenciat l'expresident de la Generalitat.

Missatge internacional

Cargando
No hay anuncios

Mas ha aprofitat també que s'hagi anunciat el segon referèndum a Escòcia per comparar una "democràcia de qualitat" com la del Regne Unit i una "democràcia de fireta" com l'espanyola.

En ser preguntat per la premsa internacional, present a la seu del Partit Demòcrata, Mas ha assegurat que és "inconcebible" que es pugui condemnar algú i apartar-lo dels càrrecs públics per posar les urnes en una democràcia. En anglès, ha remarcat que Escòcia ara durà a terme el seu segon referèndum d'independència, mentre que a Catalunya tres membres de l'anterior Govern han estat "jutjats i apartats de càrrecs públics per deixar votar la gent". "El que ha de fer sempre un demòcrata és escoltar el poble", ha afirmat.

Cargando
No hay anuncios

En ser preguntat en francès, el president de la Generalitat ha posat l'exemple del Quebec, on també s'han dut a terme dos referèndums d'autodeterminació.

Tanmateix, quan li han preguntat sobre si pensen acatar la sentència, Mas ha explicat que recorreran a totes les instàncies, però ha subratllat que mentre Catalunya no sigui un estat tots tres estan sotmesos a la legalitat espanyola.

Cargando
No hay anuncios

Mas, proper candidat del PDECat?

En respostes als periodistes, Mas ha insinuat que la seva carrera política, potser, no acaba amb la inhabilitació. A banda que esperen recórrer la sentència i arribar fins a instàncies europees, l'expresident ha respost de forma ambigua a la pregunta sobre si pot ser el proper candidat a la presidència de la Generalitat pel PDECat: "Segons la legislació espanyola, no".

Cargando
No hay anuncios

Amb aquesta resposta ha deixat la porta oberta a presentar-se en unes hipotètiques eleccions constituents en cas que el procés d'independència tiri endavant.

"Hi ha més gent al darrere"

Cargando
No hay anuncios

Al seu torn, l'exconsellera Joana Ortega ha assegurat que "no se sent condemnada" perquè considera que va "escoltar la ciutadania" a l'hora de fer la consulta del 9-N. A parer seu, la sentència del TSJC va en contra de la dignitat del poble que vol exercir els seus "drets democràtics" i ha avisat que, malgrat que els condemnin a ells, "hi ha més gent al darrere".

En la línia d'Ortega, Rigau ha assegurat que no se sent sola sinó acompanyada per la ciutadania en aquest procés. "Se'ns ha jutjat i condemnat però tots sabem que el procés és de moltíssima gent", ha dit. Així, ha afirmat que el Govern capitanejat per Mas va complir el programa electoral amb què s'havia presentat a les eleccions i les resolucions del Parlament. A més, ha opinat que l'estat espanyol vol frenar la seva carrera política i la d'Ortega, però sobretot la de l'expresident Mas.

Cargando
No hay anuncios

La condemna pel 9-NA les 13.00 h, tribunal ha comunicat la sentència, acordada per unanimitat, sobre Mas, Rigau i Ortega. Ha anunciat una condemna de 2 anys d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 36.000 euros per a l'expresident de la Generalitat per haver liderat el procés participatiu del 9 de novembre del 2014.

Per a Ortega, el TSJC ha dictaminat 1 any i 9 mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per desobediència, i per a Rigau 1 any i mig d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros. A diferència de Mas i Ortega, que ja no són en la primera línia política, Rigau és l'única que ara ocupa un càrrec públic, la qual cosa implica que haurà de decidir si deixa o no l'escó del Parlament en cas de sentència ferma (ara encara hi ha possibilitat de recórrer).

L'alt tribunal, tot i imposar la franja de penes més alta que preveu el delicte de desobediència, ha absolt Mas, Ortega i Rigau del delicte de prevaricació, en què la sanció podia arribar fins a 10 anys.