El Govern afirma ara que no hi ha pla B a la celebració de les eleccions el 14 de febrer

BarcelonaTal com van fer JxCat i Esquerra ahir, la portaveu de Govern, Meritxell Budó, ha volgut esvair dubtes sobre el calendari de les eleccions i ha assegurat que el Govern no té pla B per a la celebració dels comicis el 14 de febrer. "Cap dubte" que es faran, ha dit la també consellera de Presidència en la roda de premsa posterior al consell executiu. Malgrat que ella mateixa divendres va dir que es podien ajornar en funció de la pandèmia, aquest dimarts no ha volgut ni contemplar aquest escenari i ha reiterat que l'executiu treballa en un protocol per garantir el dret a vot de "tothom".

No ha explicat els detalls de la votació –hi ha diferents opcions per evitar aglomeracions als col·legis electorals–, però s'ha compromès a exposar-ho als grups parlamentaris de l'oposició i a fer-ho públic abans de la convocatòria automàtica de les eleccions, el 22 de desembre.

Ahir el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, en una entrevista al Més 324 de TV3 va assegurar que la Junta Electoral Central ha autoritzat que qualsevol ciutadà pugui sol·licitar el vot per correu de forma telemàtica i que qui vulgui podrà votar "sense sortir de casa". Això vol dir que els treballadors de Correus facilitaran la documentació per votar i custodiaran el vot. La mesura va en la línia de reduir el nombre de persones que als col·legis electorals, que el Govern vol habilitar aquest cop en pavellons perquè són més espaiosos.

Hi ha fins a quatre ens de la Generalitat –més la Comissió de Venècia– que han fet informes sobre la convivència entre les eleccions i la pandèmia en els quals es plantegen diferents fórmules: allargar més d'un dia la votació, fer cues específiques de contagiats o votar per franges horàries. Tres d'ells –no el del departament d'Exteriors– també recomanen aprovar una llei electoral parcial per poder modificar certs aspectes de la jornada dels comicis, però Budó ha descartat fer-ho perquè no hi ha el consens necessari al Parlament. De fet, Catalunya no té llei electoral pròpia perquè els partits no s'han posat d'acord (es necessita una majoria de dos terços de la cambra).

La consellera de Presidència tampoc ha dit qui tindria la competència de decidir quan s'ajornen les eleccions, un escenari que preveuen tots els informes elaborats pels ens de la Generalitat. A parer del Síndic de Greuges ha de ser una comissió independent d'experts; per a la Comissió Jurídica Assessora, el Govern; per a l'informe de la direcció general de Processos Electorals, l'executiu amb el consens dels partits; mentre que el document de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern diu que té l'última paraula el vicepresident, Pere Aragonès, que és qui firmarà el decret de convocatòria.

La consellera de Presidència no s'ha volgut referir a aquest aspecte i ha mantingut que des del Govern només es preveu l'escenari d'eleccions, malgrat les declaracions de la setmana passada d'ella mateixa i del responsable d'Interior, Miquel Sàmper, que va advertir que els comicis no es poden celebrar a "qualsevol preu".