Arrimadas assegura que divendres hi haurà "violència" i anuncia una querella contra Torra

BarcelonaEl Parlament engega aquest dimecres el debat monogràfic, impulsat per Ciutadans, sobre els plens del 6 i 7 de setembre. La líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha sigut la primera en intervenir, i ha acusat els independentistes d'haver fet un "cop a la democràcia" i de seguir fent-lo en aquesta legislatura. "Fa més d'un any del cop a la democràcia, d'aquella infàmia [...]. Vostès, amb 72 diputats, es van 'cepillar' la Constitució, l'Estatut i tots els drets de la ciutadania", ha començat la cap de files del partit taronja. "Tot per fer un referèndum il·legal", ha etzibat. Tanmateix, ha centrat el seu discurs en el president, Quim Torra, que no tenia responsabilitats públiques l'any passat.

De fet, Arrimadas ha fet un anunci: ha assegurat que divendres, en les protestes contra el consell de ministres, hi haurà "violència" i que per això Ciutadans interposarà una querella contra el president de la Generalitat –malgrat que encara no hem arribat a divendres i no se sap què passarà–. Segons ella, Torra no condemna les accions "violentes" que Cs atribueix als CDR i l'ha acusat d'estar fent el mateix, "o pitjor", que l'expresident Carles Puigdemont en la legislatura passada. Així, també ha aprofitat per criticar el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i li ha exigit que apliqui altre cop el 155 a Catalunya.

Arrimadas també ha tornat a retreure a Torra els articles de fa anys i l'ha acusat de "radical" i de tenir posicionaments "xenòfobs". Ha criticat també que els departaments tinguin llaços grocs i ha dit que els independentistes no respecten "la neutralitat institucional", a més d'assegurar que el Govern fa un "mapa ideològic" dels funcionaris en funció del que pensen. "El cop segueix i el govern d'Espanya no ens protegeix", ha dit Arrimadas, que ha reclamat altre cop la intervenció de la Generalitat.

El president defensa les mobilitzacions pacífiques i afirma que "no té por"

Torra ha iniciat el seu discurs criticant que Arrimadas s'hagi desviat del debat sobre els 6 i 7 de setembre per acabar carregant contra el Govern i anunciar una querella contra ell. De fet, Torra ha retret al president del Parlament, Roger Torrent, que no hagi cridat l'atenció a la líder de l'oposició per no centrar-se en el tema del ple monogràfic. El president de la Generalitat ha centrat la seva intervenció en atacar el Tribunal Constitucional i el paper de l'estat espanyol en la seva lluita contra el Procés. "Vostès surten a jugar al terreny de joc i, si no guanyen per mèrits propis, l’àrbitre els donarà el partit encara que no hagin marcat cap gol", ha pronunciat Torra, que acusava així Ciutadans de voler canviar les majories parlamentàries a través dels tribunals. I s'ha defensat sobre les acusacions d'Arrimadas: "No utilitzarem mai la violència per fer realitat el nostre projecte polític", ha declarat.

El president de la Generalitat, tot i que en un to més planer que Arrimadas, ha acusat Ciutadans de judicialitzar la política catalana i els ha reptat a acceptar un referèndum sobre la independència. "O és que vostès temen el vot?", ha preguntat Torra a les forces polítiques contràries a un referèndum. A més, Torra ha recordat que altres votacions amb un ampli consens entre la ciutadania catalana, fent referència a l’Estatut d’Autonomia, també han sigut tombades. "N'hi ha prou tenint 12 membres d’un tribunal constitucional per canviar-ho tot", ha manifestat.

En la segona rèplica, el cap de l'executiu català ha agraït la "tasca" que va fer l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell l'any passat, ara en presó preventiva, i els exmembres de la mesa de la cambra que estan processats per desobediència al Tribunal Suprem.

Ciutadans i el PP, els més durs

Arrimadas ha fet un discurs molt dur contra els independentistes i ha burxat en el model de república que dibuixava la llei de transitorietat jurídica, que, malgrat que va aprovar-se al Parlament, no es va arribar a aplicar mai. "Quina república que els hauria quedat", ha dit Arrimadas en to irònic. Ha assegurat que aquesta norma deia que el president del Govern havia de triar els jutges a dit i que deixava de banda la "meitat de la societat catalana" i també els funcionaris. També ha acusat el govern de Carles Puigdemont de vulnerar la privacitat dels ciutadans utilitzant el cens per fer el referèndum i d'ordenar als Mossos d'Esquadra que actuessin en contra dels "mandats judicials".

La líder de Ciutadans, que no s'ha referit a la violència de la policia espanyola contra els ciutadans el dia del referèndum, també ha censurat el "setge" del 20 de setembre i la mobilització del 3 d'octubre en contra de la repressió. "Vostès se sorprenen que després de tot el que han fet se'ls reclamin responsabilitats penals?", i ha recordat també la declaració d'independència del 27 d'octubre. "En democràcia no hi ha impunitat per als polítics", ha afirmat, i ha defensat l'aplicació del 155 i el cessament de tots els membres del govern de Puigdemont.

Per la seva banda, el líder del PP, Alejandro Fernández, ha dit que els plens del 6 i 7 de setembre demostren que la via de l'independentisme és "incompatible amb la democràcia". "Va ser una esmena a la totalitat als últims quaranta anys de la història, els millors que hi ha hagut. És fals que sigui un fracàs col·lectiu", ha afirmat Fernández. El dirigent popular ha carregat contra el referèndum, com a instrument, vinculant-lo als sistemes autoritaris. "Porten crisis a la democràcia", ha dit, en al·lusió al Brexit, el d'Itàlia i el de la Constitució europea a França. "Quan es substitueix la democràcia representativa per la plebiscitària, s'entra en el populisme. Els referèndums són antieuropeus", ha afirmat. També ha defensat que les fronteres a la Unió Europea són "inamovibles" perquè van ser els conflictes fronterers, ha dit, els que van portar a la primera i a la segona guerra mundial.

El PSC i els comuns carreguen contra la via unilateral i reclamen diàleg

Durant el seu torn de paraula, el líder socialista, Miquel Iceta, ha assegurat que la majoria independentista va decidir desobeir la Constitució i l'Estatut, malgrat les advertències que va fer als diversos presidents de la Generalitat durant els últims anys sobre la via unilateral, dient que s’estava posant en risc que "les institucions catalanes quedessin fora de la legalitat". Iceta també ha fet referència a la via eslovena que defensa Torra: "No sabem si es parla de solucions balcàniques o volcàniques", ha dit. La recepta per acabar amb totes les desavinences, per Iceta, és "diàleg, negociació i pacte".

La diputada de Catalunya en Comú-Pdem, Jèssica Albiach, ha iniciat la seva intervenció dient que els seus drets com a diputats entre els dies 6 i 7 de setembre "van ser vulnerats". "Es van tirar endavant unes lleis que no tenien suficients garanties" i es va tirar endavant un referèndum que, tot i ser "històric", "no és el que Catalunya mereix". "La via unilateral és la pitjor resposta que es pot donar des de Catalunya", ha afirmat. Ara bé, també ha carregat contra els partits constitucionalistes per no condemnar la repressió i avenir-se a pactar un referèndum a Catalunya a "partir de majories progressistes".

A ERC, Albiach, els ha dit que es deixin "d’ambigüitats", i que "calen aliances per aconseguir majories socials que apostin per un referèndum acordat". "O son la nova convergència del segle XXI o són una veritable força d’esquerres", ha sentenciat. Al PSC els ha recordat que "tinguin en compte els principis fundacionals del seu partit, basat en el catalanisme", mentre que a Ciutadans els ha tractat d’ "irresponsables" en parlar de "cop a la democràcia". "No pot ser que la força més votada a Catalunya sigui la més inútil: menys querelles i més política", ha resumit Albiach.

L'independentisme defensa el paper de Forcadell

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha començat el seu discurs tenint un record pels presos polítics, en especial l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell que va regir el debat del 6 i 7 de setembre. Ha afirmat que tornarien a fer el mateix que el 6 i 7 de setembre: "Aquells dies es va convocar el referèndum de l'1-O i es va fer de forma desobedient", ha proclamat la diputada cupaire. Sànchez també ha apuntat que "la unitat d'Espanya és un projecte polític legítim però que no es pot pretendre imposar per les vies antidemocràtiques". Alhora, la CUP ha considerat que l'1-O "no va ser un fracàs" perquè va donar peu a "la vaga general més gran que ha viscut el país". Finalment, Sànchez ha instat a la mobilització de cara al proper 21 de desembre: "El poble ha de sortir i sortirà: el 21-D serà un punt d'inflexió".

ERC també ha defensat el paper de l'expresidenta del Parlament durant el debat i ha argumentat que si el debat del 6 i 7 de setembre va acabar sent d'aquella manera va ser pel veto del Tribunal Constitucional i la negativa de l'oposició a participar en la redacció de les proposicions de llei de forma conjunta. El diputat Gerard Gómez del Moral ha defensat que el debat sobre les lleis de desconnexió s'havia de poder fer. "Tenen un relat fals i inventat per carregar-se l'independentisme i nosaltres democràticament seguirem treballant per complir el futur que demana la majoria del poble de Catalunya. Vostès si que volen esborrar del mapa dos milions de persones", ha contestat.

També JxCat s'ha posat al costat de Forcadell, assegurant que va donar la paraula a l'oposició quan la va demanar i que, a més, va ajudar a que es poguessin presentar esmenes a les lleis de desconnexió. A més, ha aprofitat per respondre a Arrimadas: "No es poden presentar querelles per fets futurs". "És de primer de dret, senyora Arrimadas, això se'n diu dret penal de l'enemic", ha afirmat, afegint que més querelles no solucionaran res.

Tot i que Guinó ha admès que cal fer una "revisió crítica" del que va passar el 6 i 7 de setembre, ha recordat que es va intentar fer una reforma del reglament per poder tramitar les lleis en un sol dia però que va impugnada pel govern espanyol i suspesa pel Tribunal Constitucional. "No sé si hi havia alternativa", ha afirmat sobre el que va passar. També ha defensat el paper de la mesa: ha assegurat que la jurisprudència constitucional marcava, fins ara, que aquest òrgan no pot entrar en el fons de les propostes sinó que l'admissió a tràmit s'ha de fer a partir d'una revisió dels aspectes formals. Així, Guinó ha argumentat que la mesa no pot fer un control previ dels debats, que han de ser lliures -ha dit-.

Guinó ha recordat també que existeix la inviolabilitat parlamentària: "Tots els diputats tenen la llibertat d'opinar i dir el que vulguin en l'exercici de les seves funcions". "Hem de poder parlar i fer amb llibertat, respectant el reglament, però actuant amb llibertat". "No es poden instar processos penals per intentar modificar les majories parlamentàries en un Parlament", ha afegit, acusant el govern espanyol de no acceptar el resultat de les eleccions del 21 de desembre i saltar-se la "immunitat" dels parlamentaris en la cambra legislativa.