El Parlament aprova el recurs al Suprem contra la inhabilitació exprés de Torra
El ple avala el text presentat pels lletrats amb el suport de JxCat, ERC, els comuns i la CUP
BarcelonaEl primer ple del Parlament després del xoc de la setmana passada entre JxCat i ERC per la pèrdua de la condició de diputat de Quim Torra, ha avalat aquest dimecres el recurs de la cambra al Tribunal Suprem contra la seva inhabilitació exprés per part de la Junta Electoral Central (JEC). El recurs ja havia estat aprovat la mesa i els lletrats ja l'havien presentat al tribunal, però aquest va demanar que també fos debatut i votat pel ple. JxCat, ERC, els comuns i la CUP han donat llum verda a l'escrit, mentre que el PSC s'ha abstingut i Cs i el PP han votat en contra.
El debat i votació s'ha fet en una sessió sense el cap del Govern, absent per motius personals, i després de la polèmica pel fet que el recurs plantejat pels lletrats obri la porta al fet que, sense ser diputat, Torra hagi de deixar de ser president, tal com va avançar l'ARA. El lletrat del Parlament Antoni Bayona, que firma el citat recurs, va aclarir ahir que en el text va exposar que és possible interpretar la normativa en el sentit que cal ser diputat per ser president. "Dir que 'es pot interpretar' no significa que s'hagi d'interpretar necessàriament així", es va defensar, en una nota recollida per Europa Press. Va afegir, en aquest sentit, que "exposar aquest dubte interpretatiu podria ser rellevant per convèncer el Tribunal [Suprem] de suspendre l'acord" de la JEC.
Bayona concloïa, amb tot, que es manté el criteri dels serveis jurídics del Parlament en el seu informe del 13 de gener, en el qual van concloure que Torra podia continuar sent president malgrat no tenir escó. Fonts parlamentàries, de fet, afirmen que el més previsible és que aquest incís decaigui del recurs, ja que està incòs en la petició de mesures cautelars que el tribunal ja va negar a Torra (que aquest dimarts va jugar la seva última carta de defensa presentar el recurs el recurs de cassació a la sala penal del Suprem).
En nom de JxCat, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha defensat que decaiguin aquesstes mesures cautelars del recurs, i ha justificat la importància de l'escrit davant la "pulsió antidemocràtica" de la JEC. "La resolució de la JEC és tan injusta com la sentència. Condemnar per desobediència per posar una pancarta ens sembla desproporcionat", ha afegit el diputat republicà Marc Sanglas, sense fer referència al fet que el seu grup donés compliment a les ordres de l'òrgan -avalades pel Suprem- i optés per retirar la condició del diputat a Torra. "Torra continua sent president de la Generalitat", s'hi ha sumat la portaveu dels comuns al Parlament, Marta Ribas, si bé ha tornat a reclamar la convocatòria d'eleccions.
El PSC es limita a "no bloquejar"
Malgrat que el PSC va ser el primer que, el 4 de gener, va proposar presentar un recurs a la JEC -que també van avalar a la mesa-, els socialistes ja van avalar que Torra deixés de ser diputat quan el Suprem va donar la raó a la Junta i aquest dimecres s'han abstingut. "No bloquejarem", ha argumentat el portaveu adjunt del grup, Ferran Pedret. Al mateix temps, però, ha tornat a reclamar al Govern que, "ja que es diagnostica com a esgotat, posi fi a la situació convocant eleccions el més aviat possible".
A la banda del 'no' al recurs, els dos grups que es refereixen a Torra com a "expresident". El portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha considerat que oposar-se a la decisió de la JEC "és prestar-li gratis els diners del Parlament". "Quina republiqueta de privilegis ens quedaria si s'arriben a apoderar de Catalunya", ha ironitzat el diputat taronja, que ha tornat a demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, que cessi Torra. El PP s'ha sumat al 'no' i ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que convoqui un ple d'investidura per substituir Torra.
A l'espera de com queda l'escrit final de la cambra i de veure quina és la resposta del Suprem, la pèrdua de condició de diputat de Torra, avalada per ERC, va fer esclatar la crisi al Govern que va derivar en l'anunci del propi president de que posarà final a la legislatura actual quan la cambra aprovi els pressupostos del2020 Aquesta aprovació està prevista pel 18 de març, però l'oposició podria forçar un allargament dels terminis.