Rajoy treu pit del 155 i crida la “majoria silenciosa” a les urnes

BarcelonaMariano Rajoy fia tota solució política al Procés a una carta: les eleccions del 21 de desembre. Uns comicis convocats per ell enmig d’un clima d’excepció a Catalunya per l’empresonament de diversos consellers, dels caps de les entitats sobiranistes i la suspensió del Govern que va suposar l’article 155 de la Constitució. Ahir Rajoy va fer la seva primera visita a Catalunya després d’intervenir la Generalitat per ungir Xavier García Albiol com a candidat, treure pit de les mesures aplicades i advertir el sobiranisme, un cop més, que no pot sortir de la “legalitat”.

La visita va ser fugaç, el temps suficient per parlar davant d’un miler de persones que el van rebre amb entusiasme a crits de “president, president”. Es respirava un ambient d’eufòria i victòria a l’acte del PP, especialment exacerbat quan Albiol va agrair a Rajoy haver cessat el Govern. Els discursos anaven farcits de crits de suport amb algun comentari d’“a la presó”. Fins i tot un dels presents es va deixar la veu per demanar-li a Rajoy “un 155 més dur”.

El president espanyol va demanar-los que la seva veu es faci sentir a les urnes: “Volem recuperar la Catalunya de tots, amb democràcia i amb llibertats, i podrem aconseguir-ho si la majoria silenciosa converteix la seva veu en vot”, va dir apel·lant als milers d’espanyolistes que s’han manifestat les últimes setmanes pels carrers de Barcelona. “Sou la veu de la Catalunya valenta, no us han silenciat”, va dir, i va felicitar els militants per haver-se imposat “davant l’única llei que volen els independentistes, la llei del silenci”.

Rajoy va esperonar els espanyolistes que han protestat, però en canvi va ignorar els centenars de milers de catalans que el dia abans havien sortit al carrer per demanar la llibertat dels presos polítics. Només va referir-se als empresonats per insistir que els independentistes “han de complir la llei”. Albiol s’hi va referir per atacar el lema de la manifestació: “Als que parlen de presos polítics vull recordar-los que no poden estar mentint constantment. La realitat és que Espanya és una de les democràcies més consolidades d’Europa i del món, i aquí no s’empresona ningú per les seves idees”.

Si una expressió es va sentir ahir va ser la de la “recuperació de la legalitat”. És el motiu, segons Rajoy, per aplicar la suspensió de l’autonomia, una mesura que va esforçar-se a justificar: va dir que no quedaven més alternatives i que és “la decisió que s’hauria pres en qualsevol democràcia”. Rajoy va presumir que amb el 155 ell convocava unes eleccions per garantir que hi ha “urnes democràtiques” i “uns comicis amb garantia i neutralitat”. El tercer objectiu, segons el president espanyol, és protegir l’economia catalana davant “la il·limitada capacitat de destrucció de l’independentisme”. Rajoy va demanar a les empreses que no marxin de Catalunya, tot i el decret signat per ell mateix que els facilita la sortida. També va implorar als ciutadans espanyols que no facin boicot als productes catalans perquè els empresaris ja pateixen prou amb les “sectàries, divisives i frívoles decisions” de l’independentisme. “És urgent obrir una nova etapa perquè els catalans no hagin d’abonar la factura després d’haver patit la fractura”, va assegurar.

Rajoy va definir Albiol com “el millor candidat” per a una “Catalunya mestissa” que participi “del projecte comú d’Espanya”. El president del govern espanyol li va prometre el suport de la Moncloa durant la campanya, en què s’espera que els principals dirigents estatals del PP es bolquin en Catalunya.

Albiol va donar pistes d’on vol treure els vots: principalment del PSC, a qui va retreure el seu pacte amb Ramon Espaldaler, “un dels consellers del 9-N”, i a qui va advertir que molts “catalanistes moderats” es passarien al PP. També va apuntar a Ciutadans demanant-los que no facin “electoralisme”. Tot i els retrets, Albiol va convidar el PSC i Cs a “construir una alternativa” a l’independentisme. Les enquestes no els acompanyen, però Rajoy farà tant com pugui perquè la majoria unionista sigui possible: és la seva esperança perquè Catalunya deixi de ser un problema a la Moncloa.