Junqueras contradiu Santi Vidal: "Els dubtes generats per les seves afirmacions han fet mal al Govern"

BarcelonaEl vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha negat aquest dimecres que el Govern hagi obtingut dades fiscals dels catalans de forma il·legal. No és la primera vegada que l'executiu nega les declaracions de l'exsenador d'ERC Santi Vidal, però sí la primera ocasió en què un conseller es pronuncia sobre el tema en una compareixença específica sobre el cas Vidal. Davant la comissió d'Afers Institucionals, Junqueras ha reconegut que els dubtes generats per les afirmacions de l'exjutge "han fet mal al Govern i també als treballadors de l'Agència Tributària de Catalunya [ATC]".

L'oposició ha lamentat la "manca de contundència" de les paraules del vicepresident, un fet que ha molestat Junts pel Sí. El seu portaveu adjunt, Roger Torrent, ha lamentat que els grups no estiguin disposats a escoltar les explicacions del Govern. "Digui el que digui Junqueras els entra per una orella i els surt per l'altra", ha opinat. "Ho hem des del minut zero. Les afirmacions de Vidal en cap cas s'ajusten a la realitat. I ell va assumir l'error i va dimitir del seu càrrec", ha afegit.

En el torn de rèplica, Junqueras ha volgut respondre amb més contundència: "Han espiat els ciutadans? No. Han obtingut dades fiscals de forma il·legal? No. Tenen una unitat dels Mossos de contraespionatge? No. Animaran els funcionaris a incomplir la llei? No. Han fet llistes de jutges entre bons i dolents? No, i no les farem mai. Les persones no independentistes hauran de marxar? No. Tenen un pacte amb 11 estats perquè reconeguin la independència? No." "Crec que ha quedat prou clar", ha conclòs.

"Quines dades té l'ATC? Les que li són pròpies per gestionar els impostos propis i cedits", ha subratllat Junqueras. El vicepresident ha explicat que totes les dades fiscals han estat obtingudes de forma legal i ha assenyalat que si la Generalitat té accés a dades que van més enllà dels impostos que gestiona és perquè es creuen les dades amb altres fonts d'informació, fins i tot amb el ministeri d'Hisenda. "Per exemple, el cens únic compartit, un cens de contribuents que gestiona l'administració de l'Estat amb la col·laboració de totes les comunitats autònomes on tenim les dades censals amb transcendència tributària", ha apuntat. Per demostrar que tot s'ha obtingut legalment, l'agència de protecció de dades està elaborant des del 30 de gener una auditoria de l'ATC.

L'oposició critica el vicepresident

Junqueras només ha citat Vidal una vegada i ha decidit centrar la resta de la compareixença en explicar les bases de dades fiscals que té la Generalitat i com seran gestionades pel nou sistema informàtic, l'e-SPRIU, que començarà a funcionar a partir de l'1 de juliol per gestionar els impostos "de manera més eficient", especialment els tributs massius i periòdics.

La manca de referència a l'exjutge i exsenador no ha agradat als partits de l'oposició. Fernando de Páramo (C's) ha criticat que Junqueras hagi convertit la compareixença en una "classe d'informàtica" i ha acusat el vicepresident i la resta de l'independentisme de voler "esborrar" Vidal com si no hagués estat una peça "clau" del procés sobiranista. De Páramo ha preguntat una a una sobre totes les afirmacions que Vidal anava fent en les seves conferències: "Han fet una llista de jutges en funció de la seva ideologia? Han espiat fiscalment els catalans? Tenen un acord amb un estat estranger per finançar la independència? Els Mossos tenen una unitat de contraespionatge?". Junqueras ha respost amb un 'no' a totes les preguntes.

"El que ens ha de quedar clar és que el senyor Vidal és un mentider, oi?", li ha repreguntat el diputat del partit taronja. "No em crec les seves paraules, perquè si el senyor Vidal fos un mentider ja ho haurien denunciat. Si és un mentider, entenc que aquesta mateixa tarda s'hi querellaran per calúmnies", ha indicat.

Des del PSC i CSQP, Alícia Romero i Joan Coscubiela han preguntat a Junqueras per què el Govern no s'ha querellat contra Vidal si neguen les seves afirmacions. "Vidal va mentir sí o no?", li ha reiterat la diputada socialista. Per la seva banda, el portaveu parlamentari dels 'comuns' li ha plantejat el "dilema" de l'executiu: "Estan atrapats. O li expliquen a la gent que el que explica Vidal és cert, almenys parcialment -estarien reconeixent delictes-, o li expliquen que les declaracions de Vidal formen part d'una estafa política". Coscubiela ha reconegut, però, que "per primera vegada" Junqueras ha negat aquest dimecres les afirmacions de Vidal.

El portaveu del PP, Alejandro Fernández, ha afirmat que Junqueras no té "dignitat democràtica" perquè, en la seva opinió, ha esquivat el cas Vidal tant en la compareixença d'aquest dimecres com en totes les oportunitats que ha tingut per desmentir l'exsenador des del passat 27 de gener. "Finalment, després de les cinc oportunitats que ha tingut les últimes setmanes i de més de tres quartes parts d'aquesta compareixença, de la seva boca ha sortit quelcom semblant a un desmentiment", ha celebrat. "En tot cas, com li va passar a Nixon, crec que aquest cas serà el seu Watergate personal", ha afegit.

Segons Fernández, el cas Vidal és "molt greu". Junqueras ha manllevat l'expressió per aplicar-la a "les gravacions de la Camarga, les converses entre el ministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau i l'operació Catalunya". "La diferència entre uns i altres és que nosaltres no hem fet res del que se'ns atribueix, que Vidal va dimitir en 12 hores, que hem demanat una auditoria i que hem vingut a comparèixer al Parlament", ha afegit.

Com Junqueras, la CUP també s'ha referit breument a Santi Vidal per reiterar que les declaracions van ser "errònies". "Per nosaltres, cas tancat", ha explicat el diputat Carles Riera, que ha recordat que van demanar la dimissió del jutge quan van conèixer les seves afirmacions i ha celebrat la celeritat amb què ERC el va fer dimitir. Més enllà dels motius que han fet comparèixer Junqueras, Riera li ha demanat al vicepresident que es comprometi amb la unilateralitat, "l'única via possible". "Que la unilateralitat té riscos i costos, és evident. Qualsevol canvi de règim, revolució democràtica i social té riscos i costos, i nosaltres plantegem que s'han d'assumir amb valentia i transparència", ha destacat.

JxSí i la CUP veten la compareixença de Santi Vidal

Junqueras ha comparegut des de les 10.00 h fins passades les 15.00 h a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament, per respondre les preguntes de l'oposició sobre el cas Santi Vidal. La compareixença l'ha fet a petició pròpia en nom del Govern, tot i que l'oposició reclama que també s'expliquin en seu parlamentària els consellers de Justícia, Carles Mundó; de Governació, Meritxell Borràs; de Presidència, Neus Munté; d'Interior, Jordi Jané, i d'Afers Exteriors, Raül Romeva. Totes aquestes compareixences, així com la de l'exsenador d'ERC Santi Vidal, han estat rebutjades per part de JxSí i la CUP abans de la intervenció de Junqueras.

PSC, PP i C's ja han advertit que, si no queden satisfets per les explicacions de Junqueras impulsaran una comissió d'investigació per esclarir si les afirmacions de Vidal eren certes.

Compareixença en dues parts

La compareixença del vicepresident s'ha estructurar en dues parts diferenciades. En la primera, Junqueras ha explicat quina és l'activitat de la conselleria que encapçala i ha situat la transparència i el "diàleg sincer" amb l'Estat i la UE com dues de les principals prioritats. Des de l'oposició han posat en dubte els dos compromisos i li han criticat la manca de concreció, per exemple, pel que fa a qüestions fiscals.

"Té previst el Govern mecanismes de finançament del deute public a través dels mercats diferents als del FLA?", li ha preguntat el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela. "Té càlculs de quants diners costaria tenir les pensions mínimes en 1.000 euros al mes en cas d'independència? Té acords avançats per obtenir 200.000 milions d'euros de fons d'inversió per finançar la independència tal com deia Santi Vidal?", ha afegit. "No hi ha cap acord amb cap fons d'inversió per aconseguir 200.000 milions", ha respost Junqueras.

La CUP també ha estat crítica amb Junqueras en el primer bloc, especialment per la "renúncia" del Govern a apujar els impostos a la classe alta. El diputat Carles Riera ha acabat la seva intervenció expressant la preocupació del seu grup per la predisposició de la Generalitat a negociar una millora del finançament autonòmic de forma bilateral, tal com va expressar Junqueras per carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

"Veiem amb inquietud les propostes de negociació bilateral amb l'Estat pel que fa al finançament. Creiem que no es correspon amb l'escenari en el qual ens trobem", ha assenyalat. Riera també ha lamentat que l'executiu continuï acceptant la legitimitat del TC i continuï presentant recursos contra el govern espanyol i ha demanat al vicepresident que remarqui el compromís de la Generalitat a desobeir el marc legal espanyol per impulsar la República Catalana. El diputat anticapitalista també ha reclamat a Junqueras que detalli si l'executiu podria renunciar al dret a decidir dels catalans en el marc d'aquesta negociació bilateral.

Junqueras ha subratllat que el dret a decidir dels catalans no està subjecte a negociació. En canvi, sí que ha defensat la bilateralitat amb l'Estat. "Fins i tot quan siguem independents haurem de negociar-hi bilateralment", ha explicat.

Des de C's, el portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa, ha reclamat a Junqueras que reconegui que els pressupostos de la Generalitat inclouen partides ocultes per finançar les estructures d'estat i el referèndum. El vicepresident ha negat cap partida oculta i ha explicat que els comptes del 2017 són "completament transparents". Carrizosa li ha recordat que hi ha 130 milions en els fons de contingència que no estan justificats. En la mateixa línia, des del PSC s'ha criticat la manca de transparència del Govern quan es nega a fer públics els informes sobre la independència que estan elaborant les oficines que dirigeixen Carles Viver Pi-Sunyer, Víctor Cullell i Josep Maria Reniu.