Mas, Ortega i Rigau neguen que desobeïssin el TC perquè van deixar el 9-N en mans dels voluntaris

BarcelonaEl 9-N no es va desobeir perquè el Govern va deixar el procés participatiu en mans dels voluntaris i perquè el Tribunal Constitucional (TC) no va concretar en el seu escrit què s'havia d'aturar exactament. Sobre aquests dos arguments l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega han construït aquest dilluns la seva defensa en el primer dia del judici pel 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El judici ha començat amb més de tres quarts d'hora de retard sobre l'hora prevista, i ha deixat poques novetats, més enllà de la foto històrica d'un expresident i dues conselleres asseguts al banc dels acusats per haver posat les urnes –segons l'acusació, desobeint el TC– perquè els catalans poguessin pronunciar-se sobre quin futur volien per a Catalunya. Just a la fila del darrera, entre el públic, la fiscal en cap de Barcelona, Ana Maria Magaldi, el fiscal Superior de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, els fiscals anticorrupció Teresa Duerto i Fernando Maldonado i la dona de Mas, Helena Rakosnik, entre d'altres.

El primer d'intervenir ha estat l'expresident Mas –que com Rigau i Ortega només ha respost a les preguntes del seu advocat–, que ha volgut començar subratllant que la iniciativa política del procés participatiu va ser seva i del seu Govern, i defensant que la resta de consellers –també Ortega, Rigau i l'ara portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs– van seguir les seves directrius. D'aquesta manera, Mas s'ha situat com a màxim responsable polític del procés participatiu, una idea que ha reforçat en la seva última intervenció quan, davant la insistència del president de la sala i del Tribunal Superior de Justícia De Catalunya, Jesús María Barrientos, sobre si havia estat el responsable d'obrir les escoles, ha remarcat que ell "era responsable de tot".

Ha estat en la seva última resposta, després d'haver reconegut ser responsable de no haver tirat endavant la consulta després de la primera suspensió del TC, també d'haver ideat un procés participatiu alternatiu al 9-N original i d'haver donat instruccions al Govern per tirar endavant aquest procés participatiu.

Tanmateix, Mas ha negat que el procés participatiu del 9-N fos un acte de desobediència perquè, un cop el Tribunal Constitucional va suspendre el decret de convocatòria que ell havia firmat setmanes abans, el Govern va transformar la consulta del 9-N "en un altre tipus de consulta" que ja no era organitzada per l'administració, sinó que es feia "amb el suport de l'administració, però amb persones externes, cosa que es va entendre com a cos de voluntaris".

En aquest sentit, Mas ha explicat que sense la participació dels més de 40.000 voluntaris l'administració no hauria pogut dur a terme el procés participatiu. "L'administració sola hauria pogut executar la consulta tal com estava prevista inicialment, però amb el canvi de format l'administració ja no tenia per ella mateixa capacitat per dur-lo a terme", ha argumentat.

L'altre eix de la defensa de Mas ha estat el fet que la notificació del Tribunal Constitucional (TC) no incloïa un advertiment explícit als membres del Govern sobre els possibles delictes en què podien incórrer si seguien endavant amb el 9-N. "Ni jo ni cap membre del Govern vam ser formalment requerits", ha apuntat.

A més, ha recordat que el Govern va enviar un escrit l'endemà al TC en què demanava que el tribunal aclarís quines actuacions s'havien d'aturar i l'avisava de la impossibilitat d'aturar alguns dels procediments engegats que ja estaven en mans dels voluntaris. Un escrit que, ha apuntat Mas, el tribunal no va respondre abans del 9-N pel que l'executiu català mai va arribar a saber què s'havia de modificar.

Mas ha remarcat que el Govern no tenia "cap ànim de cometre un delicte ni de desobeir ningú", però que el movia la voluntat d'estar a "l'altura de les circumstàncies" i posar tots els mitjans possibles per saber on estaven les majories del país. "Si tan evident era que allò era un delicte, com pot ser que el TC no fes res per fer complir la seva providència?", ha preguntat.

Segons Mas, "un governant ha de calibrar la importància de les coses", i ell va interpretar que "davant la impossibilitat de suspendre determinades coses, la indefinició del TC, i la magnitud del que passava al país, el seu deure era que la ornada es pogués celebrar amb normalitat democràtica, normalitat cívica, pau i ordre social". "No va ser un caprici individual", ha conclòs.

Joana Ortega: "El cos de voluntaris va ser l'ànima del procés de participació"

L'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha explicat que després de la segona suspensió del 9-N, el departament de Governació va canviar totalment el format de la consulta: "La fonamentació legal era molt diferent, el procés participatiu es fonamentava en lleis diferents no suspeses, no hi havia cens ni registre de participació, no s’utilitzaven dades protegides, tampoc hi havia cap òrgan administratiu de control", ha recordat Ortega.

L'exconsellera ha volgut remarcar que entre la primera i la segona suspensió del Constitucional, el seu departament va anar cedint totes les capacitats d'organització i execució del procés de participació als voluntaris: "El cos de voluntaris van ser l'ànima del procés de participació". Ortega ha assegurat que el dia de la votació, els voluntaris van obrir els instituts, van fer-se càrrec dels ordinadors, d'anar registrant els votants, de procurar que es fessin efectius els vots i del recompte: "no hi va haver cap funcionari implicat en la jornada de votació".

En la mateixa línia que l'expresident, Ortega també ha insistit que no va rebre cap mandat exprés del Tribunal Constitucional i que el 4 de novembre, quan es va produir la segona suspensió, tota la logística "estava traspassada als voluntaris": "No es podia aturar res perquè estava tot preparat i l'execució era en mans de voluntaris".

Ortega ha justificat el manteniment de la pàgina web de la consulta recordant que no hi van afegir "nou contingut" i que es van limitar a penjar-hi els resultats de la votació per "informar", així com l'autorització de l'últim pagament de la pòlissa d'assegurança per als voluntaris, "per responsabilitat". També ha apuntat que ningú li va preguntar si havia de fer cap modificació: "Després del 4 de novembre no vaig dictar cap ordre ni resolució, vaig fer una actuació estrictament política i crec que no pot ser delictiu fer allò que és l'essència de la democràcia: escoltar la gent".

L'exconsellera ha defensat que tot el que va fer va ser "legal" i ha volgut insistir en el seu "respecte a la llei". També s'ha referit a les manifestacions del ministre Catalá menystenint el procés de participació: "Vaig pensar que mai un govern democràtic podria tapar la boca a un exercici d'un procés democràtic".

Rigau nega haver pressionat els directors d'institut perquè obrissin

L'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau ha centrat el seu interrogatori a partir del moment de la segona suspensió del Constitucional. Ha explicat que després de la notificació, van informar els voluntaris que d'ells dependria l'obertura de les escoles, amb la plena consciència que tot es faria correctament: "Són moltes les coses que es fan a Catalunya a través del voluntariat i totes es fan molt bé".

Rigau ha negat haver pressionat els directors del centres educatius perquè obrissin els instituts el 9-N. Ha explicat que van utilitzar la premissa "d'ús social" que tenen els edificis educatius, de la mateixa manera que es fa perquè puguin acollir els desallotjats en cas d'un incendi, o altres situacions excepcionals.

L'exconsellera també ha negat haver donat cap ordre després del 4 de novembre i ha recordat que els votants no només van dipositar les paperetes als centres educatius, sinó també en locals cedits pels municipis.

Rebuig al nou intent que declari Rajoy

Durant el tràmit de qüestions prèvies, les defenses han plantejat novament sense èxit la necessitat que declarin com a testimonis el president del govern central, Mariano Rajoy i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. També han denunciat la vulneració del dret de defensa pel fet que el tribunal i la fiscalia hagin desestimat com a prova el primer informe de la fiscalia que va acabar rebutjant plantejar una querella inicialment pel 9-N. El fiscal Emilio Sánchez Ulled ha demanat la declaració d'un nou testimoni, José Antonio Hermosilla, en relació a la pàgina web de la consulta.

El ministeri públic s'ha oposat a la declaració de Rajoy i Catalá: "Entenem que no aporten absolutament res", argumentava Ulled en la seva exposició. També s'ha oposat a la incorporació del primer informe dels fiscals rebutjant la presentació d'una querella. Recorda que l'escrit ja forma part dels escrits de defensa dels advocats de Mas, Ortega i Rigau i que és conegut per totes les parts.

Mas, Ortega i Rigau s'enfronten a una pena d'inhabilitació d'entre 9 i 10 anys. La fiscalia els acusa de desobediència i prevaricació per mantenir-se darrere l'organització de la consulta fins al dia de la votació, tot i la suspensió del Tribunal Constitucional.

El judici es reprendrà demà, dimarts, a partir de les nou del matí, amb la declaració d'una quinzena de testimonis, entre ells el coordinador de la consulta, Joan Cañada, l'exirectora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció –que es es va ocupar de la confecció de les urnes i la paperetes–, Elisabeth Abad, i el director del Centre de Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé.