Aragonès anuncia una ampliació del pressupost de 220 milions d'euros per a salut i universitats

BarcelonaDesprés de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, la setmana passada, el vicepresident, Pere Aragonès, s'ha sotmès aquest dimecres per primer cop a les preguntes com a president substitut, un paper que vol exercir amb el perfil més baix, tal com s'ha fet evident al Parlament. El republicà, que ha prioritzat el discurs de gestió al polític, ha insistit en les seves respostes que a Catalunya "no hi ha president" fins que l'escullin les urnes i que "no normalitzarà" la repressió. Davant les crítiques de l'oposició, però, ha matisat que "sí que hi ha Govern" i ha anunciat que el pressupost de la Generalitat s'ampliarà en 220 milions d'euros per fer fer front a la pandèmia: 200 milions per a l'àmbit sanitari i 20 per al d'universitats. Una ampliació que s'aprovarà dimarts que ve i que se suma a la de 1.230 milions d'euros que ja va fer l'executiu al juliol i als 6 milions per al departament de Cultura anunciats a l'últim consell executiu.

"No hi haurà retallades", ha insistit el també conseller d'Economia en funcions, que ha buscat defensar-se pel fet que l'executiu no elaborarà el pressupost del 2021 –per llei s'hauria de presentar a l'octubre però el Govern està en funcions i no pot fer-ho–. "Avui Catalunya disposa de dos presidents, un a Waterloo –en al·lusió a Carles Puigdemont- i l'altre, limitat a Barcelona", li havia retret el diputat del PP Alejandro Fernández, que afegia: "Vau començar el Procés demanant més competències i ara decidiu autolimitar-vos". "Seguirem anticipant-nos-hi", ha promès el vicepresident en relació amb la pandèmia, i ha remarcat que aquesta setmana ja s'han pres mesures per intentar prevenir els contagis de coronavirus.

La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha demanat al Govern que s'obri a buscar aliances més enllà de l'independentisme en temes de salut o que "necessiten consens", i ha acusat Esquerra de "no capgirar" el model sanitari després de cinc anys de pilotar la conselleria –ha criticat, per exemple, que no hagi revertit les retallades de CiU–. En el mateix sentit, el cap de files dels socialistes, Miquel Iceta, ha demanat a Aragonès que comparteixi amb els grups parlamentaris el pla per reformar de forma estructural el sistema sanitari que ara està dissenyant un comitè d'experts escollit pel Govern.

Aragonès ha respost atacant el govern espanyol, sobretot per faltade recursos. Ha remarcat que el Govern enguany podrà gastar més perquè, tot i que s'han flexibilitat els objectius de dèficit per part de la Moncloa –fins al 0,2%–, ell havia demanat més marge, fins a l'1%. També ha demanat a Albiach, el partit de la qual forma part del govern espanyol, que treballi perquè el 2021 les autonomies puguin comptar amb transferències directes de l'Estat –i no préstecs– per fer front als efectes de la pandèmia. Tot i això, sí que s'ha compromès amb Iceta a convocar-lo un cop els experts tinguin enllestida la proposta per transformar el sistema sanitari.

La consellera de Salut, Alba Vergés, que aquest dimarts ja va fer una intervenció explicant l'actuació del departament en matèria de salut, ha aprofitat el seu torn per respondre a les crítiques d'alguns grups. "Heu convocat aquest ple per suposadament presentar les vostres propostes en aquesta cambra. Per sort hi ha més pluralitat", ha dit a Cs, denunciant la "demagògia" del partit taronja: "Espero que en les propostes de resolució hi hagi realment propostes". En relació amb les crítiques a la "sociovergència" en el sistema sanitari que li han arribat des de la CUP, Vergés ha respost a la CUP que estan treballant per "acabar amb aquella etapa".

Crida a demostrar a les urnes que "els catalans no tenen rei"

En la part més política de la sessió de control, Aragonès ha aprofitat per dirigir-se contra el rei, que visita aquest divendres Barcelona. "Els catalans no tenen rei i aquest país té l'oportunitat de confirmar-ho a les urnes", ha dit en resposta a ERC, que ha celebrat que divendres el Govern planti el monarca i ha instat Felip VI a demanar "disculpes" pel discurs del 3-O, després de la violència policial en el referèndum.

L'afirmació ha molestat Ciutadans. La diputada Sonia Sierra ha demanat a Aragonès que no parli "en nom de tots els catalans" i no digui que el rei no és benvingut a Catalunya. En el seu torn d'intervenció, el líder de l'oposició, Carlos Carrizosa, ha acusat Aragonès de "disfressar-se de moderat" i amagar que és "el de 'l«Espanya ens roba»". "El seu pla es dirigeix al 51% dels catalans per un objectiu de ruptura, nosaltres treballem per donar resposta a les necessitats reals", ha reblat. El vicepresident, però, li ha negat la major. "Reflexionin –ha demanat a Cs–, deixin de generar crispació", els ha advertit, apuntant a la baixada que els pronostiquen les enquestes en les pròximes eleccions. A parer seu, és Cs qui no para de parlar dels independentistes i deixa de banda la gestió dels problemes de la ciutadania.

Tot i que la majoria independentista de la mesa va decidir ahir eliminar la sessió específica de preguntes al president del ple i va acordar que els grups puguin dirigir les preguntes que abans correspondrien a Torra tant a Aragonès com a la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, en la sessió d'aquest dimecres tots els grups han preferit adreçar-les a Aragonès, mentre que JxCat no ha registrat cap pregunta dirigida a la figura del cap de l'executiu. Els diputats i consellers de JxCat han arrencat cadascuna de les seves intervencions denunciant l'absència de Torra com una mostra de la "repressió" de l'Estat.

Sàmper defensa els Mossos: "Actuen com a policia judicial"

La sessió al Parlament s'ha iniciat amb la ronda de preguntes al conseller d'Interior, Miquel Sàmper, que ha estat qüestionat per la CUP i Catalunya en Comú - Podem pel que fa a l'actuació dels agents antiavalots a les manifestacions independentistes i també en referència als desnonaments. "¿Els Mossos deixaran de desnonar famílies?", s'ha preguntat la diputada cupaire Maria Sirvent, mentre que des dels comuns Marc Parés ha criticat que el conseller "mantingui la mateixa política" que el seu predecessor, Miquel Buch. El conseller ha respost que els Mossos actuen com a policia judicial i que no farien desnonaments si abans s'hagués resolt pels poders públics la situació de l'habitatge.

Pel que fa al dret de protesta, ha assegurat que el defensarà amb el "límit" que posa el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Sàmper ha posat l'exemple de l'última manifestació en contra de la sentència d'inhabilitació al president, Quim Torra. Ha remarcat que manifestants van irrompre al Parc de la Ciutadella, que estava tancat, i van arribar a les portes del Parlament i que els Mossos no van intervenir sinó que només van "dissuadir" els manifestants.