Rajoy marxa reivindicant-se i sense assenyalar successor

MadridNo va ser el comiat somniat per a Mariano Rajoy. El fins avui president del PP va adreçar-se per últim cop als seus -com a mínim des del càrrec- en un discurs carregat d’emotivitat, però també de ressentiment per aquells que l’han deixat sense govern, i que va quedar eclipsat pel debat successori que ell mateix va decidir obrir en no assenyalar un delfí. Tampoc ho va fer ahir. Davant dels 3.000 compromissaris que avui triaran entre Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado el nou líder del principal partit espanyol de la dreta, Rajoy va mantenir la neutralitat i es va limitar a treure pit de manera encesa del seu llegat i prometre lleialtat a qui la formació triï per succeir-lo -en un missatge que es va entendre com un dard enverinat cap al seu antecessor, José María Aznar.

No hi va haver, doncs, suport explícit a cap candidat. “Aquest és un partit independent, sense més amos que la gent, i sense més tuteles que la voluntat de tots vosaltres”, va dir, refermant el seu compromís amb la neutralitat que va expressar tan bon punt va anunciar que deixava el càrrec, tot i que la defensa tancada de la seva obra de govern (on Santamaría va ser peça clau) i les crítiques a Aznar (que ha donat suport implícit a Casado en el procés de primàries) podien ser llegides com un copet a l’esquena a l’exvicepresidenta.

Ell va prometre seguir a la formació al costat del nou líder. “M’aparto, però no marxo”, va dir Rajoy, que es va oferir per seguir “aportant” el que pugui al partit, però allunyat dels focus. “Sobretot seré lleial, i tots sabeu que jo sé què és ser lleial”, va reblar. Rajoy va basar les reivindicacions de la seva obra de govern en tres eixos: la gestió de la crisi catalana, la fi d’ETA i la recuperació econòmica. Són els tres pilars d’un mandat que, va dir, va exercir sense tenir en compte allò que era més “popular o mediàtic”, sinó amb la idea del que era millor per a Espanya, que és avui “molt millor que la que ens vam trobar”. I aquesta va ser, justament, la lliçó que Rajoy va voler deixar d’herència al seu successor o successora. “No pot ser bon polític qui no és capaç de ser impopular”, va dir en una crítica als que busquen “l’aplaudiment a tota costa” -aquí mirava a Ciutadans-, en una actitud, “incompatible amb la recerca del bé comú”. El pragmatisme va definir la seva manera de fer política. Era aquesta actitud la que sovint el feia aparèixer com un dirigent incapaç de fer un esforç més enllà de l’estrictament necessari i que li va valer crítiques fins i tot dins de la seva formació per haver deixat corcar els fonaments ideològics. Però Rajoy la va reivindicar sense embuts: “No estem al servei de cap doctrina, sinó al servei dels espanyols i sense un receptari prefabricat”.

Catalunya va formar una part important tant del discurs del president com de l’homenatge en què es va convertir la primera jornada del congrés extraordinari. Un sonor i llarg aplaudiment a l’himne d’Espanya va servir d’encapçalament per a l’inici del congrés, mentre que l’expresident espanyol va presumir d’haver conjuminat “la prudència amb la fermesa” en la gestió del Procés. “Es va fer i es va fer bé, com reflecteixen els fets”, va defensar, abans de recordar que “els responsables d’aquells actes estan responent davant dels tribunals o fugits de la justícia, i el senyor Puigdemont no va ser president de la Generalitat”. Tot i que, segons ell, la feina no està feta, perquè cal “protegir la llibertat a Catalunya” que és, va assegurar, el que corre perill per als catalans que “no passen pel cèrcol de la independència”.

Sense al·lusió a Gürtel

Fidel a la seva capacitat de supervivència basada a no mullar-se si no és absolutament imprescindible, Rajoy va evitar qualsevol al·lusió explícita a la pugna entre Casado i Santamaría, i es va limitar a demanar als presents que en el futur fossin “responsables” en l’exercici dels seus càrrecs i estiguessin preparats per respondre “amb encert” quan se’ls reclami implicació. Va ser l’única referència al futur en un discurs que va estar protagonitzat pel passat, pel balanç de la seva etapa al capdavant del partit però, sobretot, al capdavant del govern espanyol. Una etapa de la qual Rajoy va obviar els casos de corrupció. L’expresident espanyol no va fer cap al·lusió al cas Gürtel malgrat que la sentència del cas dictés l’epitafi de la seva carrera política. El que sí que va fer el dirigent popular va ser una defensa contundent de “la política de debò” que, va apuntar, no és la batalla descarnada que apareix a House of Cards, sinó una “activitat noble”. Un missatge que ben bé podria haver anat adreçat al seu propi partit, que ahir continuava veient volar alguna ganivetada entre candidats. A les portes del congrés, un grup de militants disfressats acusaven Santamaría de ser la candidata de José Luis Rodríguez Zapatero, mentre que a la tarda un correu de la plataforma Dignitat i Justícia distribuït per l’equip de Casado culpava l’exvicepresidenta de l’excarceració de l’etarra Josu Bolinaga.

La batalla pel lideratge, però, va quedar ahir en un segon terme i el partit es va unir per últim cop al voltant de la figura de Rajoy, glossat per Ana Pastor i per María Dolores de Cospedal com “el millor president que ha tingut el PP”. Homenatjat pels seus, visiblement emocionat i sense mullar-se sobre el seu successor, ara sí, Rajoy se’n va.