Torra marxa fent una crida a convertir les eleccions en un plebiscit sobre l'1-O

BarcelonaDesprés de dos anys i mig al capdavant de la Generalitat, Quim Torra ha deixat de ser president aquest dilluns cap a les cinc de la tarda. Un funcionari del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha notificat la sentència que el condemna per desobediència a un any i mig d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa per no haver despenjat a temps el llaç groc del Palau. El president cessat, malgrat que no ha signat la notificació del tribunal, ha assumit la inhabilitació i s'ha acomiadat del càrrec en una declaració institucional solemne a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, acompanyat de tots els consellers i conselleres del Govern. "Les properes eleccions han de ser un punt d'inflexió", ha expressat Quim Torra en un to greu, fent una última crida a convertir els comicis –previstos per al mes de febrer– en un "plebiscit" sobre la independència i el resultat del referèndum de l'1 d'Octubre.

Torra ha admès que no ha fet el que volia durant aquest mandat –"No he fet efectiva la república […] malgrat estar disposat a assumir-ne totes les conseqüències", ha dit–, però ha assegurat que s'havia fet "feina". A parer seu, l'autonomia ja ha passat a ser un "obstacle" per fer la independència i ho ha fiat tot a la mobilització de la ciutadania i a l'"autoorganització" per executar la "ruptura democràtica". "Empenyeu, catalans i catalanes", ha expressat, parafrasejant-se a ell mateix a l'inici de la legislatura, en el primer aniversari de l'1-O, quan va generar polèmica per haver demanat als CDR que pressionessin el Govern per fer la república catalana.

Quim Torra ha repassat el seu pas per la Generalitat posant tot l'accent en la pandèmia –fins i tot s'ha dirigit al seu Govern recordant-los l'alt risc de rebrot en què ens trobem– i en el lideratge del seu executiu en la lluita contra el coronavirus. Així, ha acusat els tribunals de situar el país en una situació de provisionalitat –el Govern quedarà en funcions amb el seu cessament– que "no es mereix" en plena crisi sanitària i econòmica: "A l'Estat li pot més la venjança que la vida de les persones i l'economia de les empreses".

Tot i que Torra ha deixat clar que no desobeirà la inhabilitació, el president sí que ha dit que batallarà als tribunals europeus per demostrar el que considera un nou abús de la justícia de l'Estat. "Ni abandono ni em resigno", ha dit, i ha afirmat que portarà la seva causa a Europa en defensa de la llibertat d'expressió i que "guanyarà". "Buscarem justícia als tribunals europeus", s'ha reafirmat, on recorrerà després d'haver esgotat les instàncies internes al Suprem –recurs de nul·litat– i al Tribunal Constitucional –recurs d'empara–. "No normalitzem la situació actual, prepararem-nos per la ruptura democràtica", ha demanat.

Just abans de la declaració institucional, el cap de l'executiu ha reunit els consellers al Palau de la Generalitat de manera informal –el seu servei de premsa l'anomenava ja en la convocatòria 131è president– per abordar la situació amb què queda l'executiu. Ara per ara encara no s'ha formalitzat el cessament de Torra, ja que l'han de publicar el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Quan s'oficialitzi als diaris oficials que queda apartat del càrrec s'activarà el mecanisme pel qual el vicepresident, Pere Aragonès, assumirà les funcions de president en substitució. Un cop es faci efectiu això, Aragonès haurà de convocar un consell executiu extraordinari per avalar que assumeix la majoria de facultats de Torra a través d'un decret (es preveu demà mateix).

Compte enrere al Parlament fins al 7 de febrer

Just l'endemà que Aragonès assumeixi les funcions de president substitut, s'obrirà un període de deu dies al Parlament per intentar trobar una alternativa a Torra. Tot apunta que el president del Parlament, Roger Torrent, no nomenarà cap presidenciable –la majoria independentista no presentarà candidat– i activarà ell mateix el compte enrere cap a les eleccions a través d'un "acte equivalent" a una votació fallida d'investidura, que és el requisit que posa la llei de presidència perquè comenci a córrer el rellotge dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica d'eleccions.

Durant aquest període, Aragonès pilotarà l'executiu, tot i que d'acord amb el pacte entre JxCat i Esquerra també tindrà protagonisme mediàtic la consellera de Presidència, Meritxell Budó, o el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa. Es preveu que el Govern estigui en funcions –quan cessa el president també cessen els consellers– un total de quatre mesos: dos per intentar buscar un candidat al Parlament i 54 dies des de la convocatòria automàtica de les eleccions fins a la cita a les urnes. Amb la sentència d'inhabilitació notificada aquest dilluns 28 de setembre, doncs, tot apunta que les properes eleccions catalanes seran el 31 de gener o el 7 de febrer.