Torra descarta convocar eleccions i deixa el calendari en mans del Suprem

BarcelonaNo va ser ni al Parlament ni al Palau de la Generalitat, sinó que finalment el president Quim Torra va revelar els plans sobre el final de la legislatura a la sortida de la vista del Tribunal Suprem sobre la seva inhabilitació: no convocarà eleccions i deixa en mans del tribunal decidir si l’aparta del càrrec i propicia nous comicis a Catalunya. Després que tant els seus socis al Govern, ERC, com l’oposició li reclamessin dimecres al ple que cités ja els ciutadans a les urnes, ahir Torra va descartar-ho des de Madrid escudant-se en la idea que la prioritat és la pandèmia.

“Si l’Estat m’inhabilita, només ell en serà culpable. No seré jo qui en aquest moment crític aboqui el país a una cursa electoral irresponsable que paralitzaria l’administració catalana”, va advertir en una compareixença institucional a la delegació del Govern a la capital espanyola, pocs minuts després d’acudir a la vista del Suprem. El mateix president va reconèixer que els magistrats no només tenen a les seves mans apartar-lo a ell del càrrec sinó decidir sobre el final de la legislatura i la “caiguda” del Govern, ja que l’executiu passaria a estar en funcions i amb un marge d’actuació limitat -no podria, per exemple, impulsar els pressupostos del 2021-. “No em desviaré ni un mil·límetre del meu deure de servir la ciutadania fins a l’últim segon abans de fer-se efectiva la inhabilitació”, va dir Torra per justificar no prémer el botó de la convocatòria a les urnes. Igual com va defensar el seu advocat, Gonzalo Boye, dins de la sala del Suprem, va insistir que la seva causa és “desproporcionada” i va demanar el tribunal que “corregís” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l’inhabilita per exercir càrrecs públics durant 18 mesos.

L’anunci d’ahir significa un canvi de plans respecte de fa uns mesos. No només perquè al gener -abans de la pandèmia- Torra va anunciar que convocaria eleccions per falta de confiança amb ERC després d’aprovar els pressupostos, sinó perquè al juny el president també era partidari d’anar a les urnes. Fins i tot va afirmar públicament que tenia la data “clara”. Ara bé, la situació del coronavirus a l’agost -les eleccions es preveien per al 4 d’octubre- i l’opinió de Carles Puigdemont l’han fet canviar d’idea. Quan Torra es va trobar a finals d’agost a la Catalunya Nord amb l’expresident van consensuar l’estratègia: posposar els comicis -tal com volia Puigdemont- i, a canvi, que Torra orquestrés la remodelació del seu govern.

Torrent i el rellotge

Aquesta estratègia, que no ha sigut pactada amb els republicans ni la CUP, té repercussions directes al Parlament. Si efectivament Torra és inhabilitat s’obrirà un període inèdit a Catalunya, ja que des de la recuperació de la Generalitat mai cap president ho ha sigut inhabilitat en l’exercici del seu càrrec. En cas que hi hagi condemna, hi haurà un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, obri una ronda de consultes per si hi ha un candidat alternatiu a la presidència. El líder de l’oposició i de Cs, Carlos Carrizosa, va dir ahir en roda de premsa que obriria contactes amb els grups per buscar un candidat, de manera que Torrent l’hauria de nomenar perquè se sotmetés al debat d’investidura -tot i que no reuniria la majoria-.

Si no hi hagués cap candidat -tal com ha demanat Torra-, el president del Parlament podria engegar un compte enrere de dos mesos, basant-se en un informe dels lletrats del 2018, fins a la convocatòria automàtica de les eleccions. “Hem de procurar no debilitar les institucions en el moment greu que vivim”, va defensar Torrent ahir en una entrevista a L’hemicicle de Catalunya Informació, i va assegurar que la llei de la presidència i el reglament del Parlament són “clars i diàfans” sobre els terminis fins a la convocatòria electoral. Esquerra volia que el president convoqués eleccions abans de ser inhabilitat per evitar que la Generalitat entri en un període d’interinatge de més de dos mesos, però ahir no va voler polemitzar amb Torra. Fonts d’ERC només van insistir en pactar una resposta a la inhabilitació, malgrat que no hi veuen voluntat per part de JxCat -informa Quim Bertomeu -. Qui sí que va enviar un missatge al cap de l’executiu va ser l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. A través d’una entrevista a TV3, li va demanar que prengui ell la decisió de posar les urnes perquè el Suprem “ja ha decidit massa coses” de la política catalana en els últims temps. La CUP, al seu torn, també va tornar a insistir en unes eleccions immediates, mentre que Jéssica Albiach, dels comuns, va empènyer Torrent a prendre decisions com més aviat millor i va qualificar d’“irresponsabilitat” la decisió del president.

Xoc amb Sánchez i Iglesias

Torra va ser dur amb els comuns i el PSC en el seu discurs. A parer seu, l’Estat és governat per la cúpula judicial i no es nota “de cap manera” que hi ha un govern progressista. Va deixar clar així, a l’espera de concretar una data per a la taula de diàleg amb el president espanyol, Pedro Sánchez, que no té ni un “bri d’esperança” que la coalició entre el PSOE i Podem pugui resoldre el conflicte polític. Un missatge que també anava dirigit a Esquerra. Després de repassar les causes penals contra l’independentisme, els presos i els exiliats va instar a triar entre “una Espanya monàrquica que fa vergonya a Europa o l’esperança d’una república catalana”. Un any després de la sentència de l’1-O, el compàs de la política a Catalunya torna a quedar en mans del Suprem.