Felip VI: "Fora de la llei només hi ha imposició i la negació de la llibertat"

MadridEl Congrés s'ha vestit aquest dimecres de gala per celebrar el 40è aniversari de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 15 de juny del 1977. El rei Felip VI s'ha dirigit per tercera vegada a l'hemicicle des de la seva proclamació per homenatjar tots aquells diputats i senadors que van acabar amb la "ruptura de l'ordre constitucional". Han ressonat els noms de l'exministre franquista i expresident gallec Manuel Fraga i el perseguit per la justícia argentina per crims contra la humanitat Rodolfo Martín Villa, però també el de l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas i el de Rafael Alberti, que protagonitza les samarretes que porten avui els diputats d'Esquerra Unida (IU) amb el lema 'El fil roig de la democràcia'.

Felip VI: d'àrbitre del Procés a defensa de Rajoy

Felip VI s'ha rendit a "l'esperit" de la Transició. En un discurs en què només ha pronunciat una vegada la paraula 'dictadura', però és la primera vegada que ell, o el seu pare, es refereixen en aquests termes al franquisme. Encasellant-la al costat de Guerra Civil, ha assegurat que l'entrada a la democràcia va suposar acabar amb una "època convulsa i incerta" des de la Pepa, la Constitució del 1812. És a dir, ha emmarcat el franquisme –paraula que no ha pronunciat ni en un sol moment– en un període d'inestabilitat d'un segle i mig.

El rei ha evitat, de nou, parlar directament de Catalunya i del Procés, però no ha escatimat missatges en defensa de la Constitució i del "respecte a la llei". "Fora de la llei, ens ensenya la història, només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat", ha assegurat després de recordar que el 1978 es va afirmar la "unitat nacional assumint la diversitat territorial d'Espanya amb orgull i coherència". En aquest moment, diputats del PDECat –que a diferència d'ERC, han assistit a l'homenatge–, han mostrat pancartes amb la imatge d'urnes.

Tal com ja va dir en els seu discurs de proclamació el 2014, el rei ha dit que "la diversitat està en la nostra història i defineix la nostra pròpia identitat nacional. "Els sentiments s'han de respectar i comprendre, mai ignorar, enfrontar o dividir", ha afegit.

En definitiva, per a Felip VI en la Constitució del 1978 ja està prou reconeguda Catalunya. Creu que ja es va "proclamar la voluntat de protegir tots els pobles d'Espanya en l'exercici de les seves cultures i tradicions, de les seves llengües i de les seves institucions; i va reconèixer l'autogovern de les seves nacionalitats i regions, que són també patrimoni de tots els espanyols". Per demostrar-ho, ha conclòs el seu discurs donant les gràcies en les quatre llengües cooficials de l'Estat: castellà, català, euskera i gallec.

En defensa de la Constitució

La part final del discurs del rei ha estat dedicada a defensar la Constitució, malgrat que s'ha obert a "actualitzar" els valors de les primeres eleccions democràtiques i admetre que "hi ha hagut errors i equivocacions, llums i ombres". En aquest sentit, i sortint en defensa de la carta magna del 1978, ha assegurat –en un missatge per a Podem i els partits independentistes– que "cap camí que s'emprengui en la nostra democràcia pot dividir els espanyols o trencar l'esperit fraternal que ens uneix".

Considera així que la millor "garantia" i "protecció" de la democràcia és protegir les normes que l'emparen. "Perquè el respecte a aquestes normes, en democràcia, no és una amenaça o una advertència per als ciutadans, sinó una defensa dels seus drets. Perquè dins la llei és on cobren vigència els principis democràtics, on s'han d'encarrilar els antagonismes i resoldre els desacords i les diferències a través del diàleg, a través del debat", ha afegit.

Crits de "Visca el rei" i "Visca Espanya"

L'homenatge ha començat amb un discurs de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, que ha tingut un record per als diputats d'aquella cambra que van morir, com Adolfo Suárez o Santiago Carrillo, i un altre per als ponents constitucionals que ja no són entre nosaltres. Ha recordat el nom de Josep Tarradellas, "que és avui en la memòria de tots nosaltres". La presidenta del Congrés ha defensat l'imperi de la justícia, fora de la qual hi la "violència", on "no volem tornar". Pastor, a més, ha defensat el paper del rei Joan Carles I en la restitució de la democràcia, una referència resposta per diversos diputats amb crits de "Visca el rei", que ha acabat donant pas als "Visca Espanya".

Polèmica per la condecoració de Martín Villa

L'acte ha estat envoltat de polèmica per la condecoració als diputats d'aquelles primeres Corts, entre els quals hi ha Rodolfo Martín Villa, perseguit per la justícia argentina per crims contra la humanitat per la seva etapa de ministre durant l'època franquista, i que ha aixecat les protestes dels grups de l'oposició, especialment, Podem. El partit lila, de fet, tot i que participa en part dels actes, ha fet la seva commemoració alternativa amb un homenatge als "autèntics herois de la democràcia", les víctimes del franquisme. No ha aplaudit el rei, igual que el PNB.

Entre les absències a l'acte hi ha les dels diputats d'ERC, que no han participat en cap moment de l'acte solemne, al qual hi ha convidats tots els diputats i els senadors. A més, entre els assistents també hi ha els expresidents Felipe González i José María Aznar, però no José Luis Rodríguez Zapatero, que ha excusat la seva assistència perquè es troba de viatge. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha seguit per primer cop l'acte des de la tribuna de convidats sota el títol de cap de l'oposició.

Iglesias: "El rei no ha estat a l'altura"

Pablo Iglesias ha criticat ràpidament "l'equidistància" del rei entre els que van lluitar per la democràcia i els que defensaven la dictadura. Creu que Felip VI "no ha estat a l'altura" en un acte solemne en què no s'han homenatjat les víctimes del franquisme. Pedro Sánchez ha respectat les paraules del rei però també ha defensat la memòria de les víctimes i ha demanat que es desenterrin de les cunetes.

Des del PP, el seu vicesecretari de comunicació, Pablo Casado, ha emfatitzat que fins a quatre vegades el rei ha dit que "ningú pot estar per sobre de la llei, que és el que pretén la Generalitat". "Si hi ha interrogatoris de funcionaris és que funciona la llei", ha afegit, i ha criticat que el PDECat tregui cartells defensant les urnes des de l'hemicicle i que el president del Govern, Carles Puigdemont, posi condicions per anar al Congrés.