Torra acusa el TSJC de fer un "judici polític": "Benvinguda sigui la condemna"

BarcelonaEl judici al president de la Generalitat, Quim Torra, ha quedat vist per sentència aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tal com ja havia fet durant la seva declaració com a investigat, Torra ha al·legat que la JEC no té un rang superior al de la Generalitat i que per tant no havia d'obeir les seves ordres. "Sí, vaig desobeir l'ordre, però era impossible complir una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia competència per fer-ho", ha conclòs el president, que ha denunciat l'existència de "censura" i la vulneració de la llibertat d'expressió. En el seu al·legat final s'ha reafirmat en que el TSJC ha fet un "judici polític" i ha acusat la sala -que ha titllat de "parcial"- de tenir la voluntat "d'alterar" la legislatura catalana.

Un cop fet el judici, el president de la Generalitat, a petició de la Fiscalia i el partit d'extrema dreta Vox, s'enfronta a una inhabilitació de dos anys per un delicte de desobediència i a una multa de 30.000 euros. Una pena que si fos assumida pel tribunal podria posar data de caducitat a l'actual mandat de Quim Torra al capdavant del Govern.

Torra ha afirmat davant la sala -després de demanar a Barrientos que "no l'interrompés- que la independència és la única via, segons ell, perquè siguin "respectats els drets dels catalans". "Per això una majoria volem culminar el procés d'independència", ha dit. A parer seu, el judici al TSJC no ha comptat amb les "garanties necessàries" per ser un procés "imparcial": "em sap greu i ho lamento, vaig exercir d'advocat i m'estimo la justícia".

La tesi de la defensa és que els tres magistrats s'havien d'haver abstingut de jutjar-lo, perquè ja estaven "contaminats" pels fets. "Aquest cas arribarà als tribunals europeus, on els catalans trobem la justícia", ha conclòs el president, donant per "benvinguda la condemna", si era necessari. "Us vull dir clarament que no vinc atordit ni en silenci. Mai renunciaré en la defensa dels drets civils i polítics de tots els catalans, mai renunciaré a l'autodeterminació ni a la dignitat del càrrec des que m'han precedit", ha acabat.

Davant de l'apel·lació a la llibertat d'expressió que feia el president, el fiscal en cap, Francisco Bañeres, ha subratllat a l'inici de l'exposició de la seves conclusions finals que el judici analitza únicament la presència dels llaços i pancartes en edificis públics "durant el període de campanya". Bañeres ha retret al president que es presenti com "el paladí" de la llibertat d'expressió, ha assegurat que la JEC és competent per donar l'ordre de retirada -perquè no existeix cap junta electoral catalana- i ha subratllat la "persistència" de l'incompliment del president. El fiscal ha assegurat que els llaços grocs "no son símbols neutrals per molt que alguns s'hi entestin" i que només representen una part dels catalans.

L'advocat del president, Gonzalo Boye, ha estat contundent en la resposta. "La foto del rei tampoc és compartida per tota la ciutadania i presideix aquesta sala", ha reblat Boye al fiscal. També ha retret a Bañeres que no es querelli contra Vox seguint el mateix criteri que ha tingut amb el president de la Generalitat, ja que ha assegurat que el partit d'extrema dreta ha incomplert resolucions de la JEC -que ha dictat que no podia vetar mitjans de comunicació en els seus actes-.

Per a Boye, no hi ha competència de la Junta Electoral Central per sancionar el president de la Generalitat, ja que aquesta institució no intervenia en les eleccions espanyoles del 28-A. L'advocat ha citat una sentència del Suprem en què deia que només les institucions que intervenen en el procés electoral estan sota la potestat de la JEC. "Aquesta sentència deixa molt clar que la Junta no tenia competències per dictar la resolució que va dictar, partim de la base que és una resolució d'un òrgan incompetent", ha conclòs. Ha afegit, a més, que no hi ha jurisprudència que empari la condemna de desobediència si no es tracta d'un òrgan superior o d'una autoritat judicial.

També ha carregat contra els membres de la Junta Electoral Central, a qui la sala no ha acceptat com a testimonis. Boye ha llegit declaracions de dos d'ells en què titllaven el president de "xenòfob" i "racista", una d'elles fetes el mateix dia que es dictava una resolució contra el cap de l'executiu català. "¿De veritat que no hi ha un biaix de parcialitat? Prenguem-nos seriosament aquest tema", ha sentenciat l'advocat.

Les qüestions prejudicials podrien allargar el procés al Suprem

Boye, en la seva part final, ha sorprès a la sala sol·licitant que plantegi fins a cinc qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relacionats amb aquest cas. Una petició que la sala ha rebutjat per no preguntar-ho en el moment processal adequat -segons Barrientos-, però que la defensa ho tornarà a presentar en la fase de cassació davant el Tribunal Suprem.

La qüestió prejudicial és una de les vies que contempla el TJUE per harmonitzar la interpretació de la legislació comunitària. Boye ha dit que per dictar aquesta sentència s'hauria de preguntar fins a cinc preguntes relacionades amb la imparcialitat del tribunal:

• Si és compatible amb el dret a tenir un jutge imparcial el fet que la instrucció recaigui en un magistrat d'arrel parlamentària, "proposat al seu dia per un partit polític que ara és a l'oposició".
• Si és compatible amb el dret a un jutge imparcial el fet que el president de la sala, en al·lusió a Barrientos, afirmés que la decisió de la JEC -que ha derivat la denúncia contra Torra- és "tan òbvia que no hauria de ser ni necessària".
• Si és compatible amb el dret a un jutge imparcial el fet que un membre del tribunal fes declaracions en contra de les autoinculpacions de la sentència de l'1-O en què va participar el president de la Generalitat.
• Si és compatible amb la "tipicitat" i la "previsibilitat" del Codi Penal amb una condemna per desobediència pel fet de desobeir la JEC.
• Si és compatible amb el dret europeu la inhabilitació de càrrec públic en l'àmbit de la UE per uns "fets com els del judici", és a dir, no haver obeït la JEC a l'hora de despenjar una pancarta.

Aquestes qüestions prejudicials, malgrat ser rebutjades en aquesta instància, es tornaran a presentar en el recurs de cassació al Suprem si el TSJC condemna Torra. Segons la defensa, l'alt tribunal espanyol, com a darrera instància jurisdiccional a nivell estatal, està "obligat" a elevar aquestes qüestions al TJUE (segons article 267 del tractat de funcionament de la UE). Això implicaria que el Suprem hagués d'esperar la resposta del tribunal de Luxemburg abans de dictar sentència, de manera que s'allargaria el procediment contra el president de la Generalitat. En aquest sentit, podria allunyar una fi precipitada de la legislatura per una inhabilitació de Torra per sentència ferma.

En la seva declaració, Torra ha rebutjat respondre a les preguntes del fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, i de l'acusació popular, exercida pel partit d'extrema dreta Vox. "Vox és un partit franquista. Aquest país va patir quaranta anys de dictadura feixista i, per tant, no contestaré a les seves preguntes", ha contestat el president, interromput diverses vegades pel president de la sala i president del TSJC, Jesús María Barrientos, que ha censurat que el cap de l'executiu hagi fet "desqualificacions" sobre Vox. "Impediré desqualificacions", ha dit Barrientos.

A partir d'aquí, Torra ha contestat només les preguntes del seu advocat, Gonzalo Boye, que comparteix la defensa amb la seva sòcia de despatx, Isabel Elbal. Segons el cap de l'executiu català, la JEC ha volgut situar el president de la Generalitat en una "disjuntiva": "Obeir un acte nul i il·legal o, per contra, prevaricar. De fet, la JEC hauria comès un presumpte delicte de coaccions". Torra ha argumentat, doncs, que no podria complir l'ordre general de retirar totes les estelades i llaços grocs dels edificis públics: "És evident que no tenia la facultat de dictar una ordre com aquesta". I ha seguit amb aquesta línia argumental: "La JEC em va amenaçar sabent perfectament que no podia complir una ordre il·legal".

Per al president, la Junta no tenia un caràcter d'òrgan superior a la Generalitat i, per tant, no li podia donar ordres. "Aquest és un cas de vulneració de la llibertat d'expressió i de censura", ha conclòs. "Sí, vaig desobeir l'ordre, però era impossible complir una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia competència per fer-ho". Torra ha defensat, així, que com a president va protegir els "drets i llibertats" dels ciutadans.

El cap de l'executiu català també ha defensat el significat del llaç groc. "Hi ha la massa suficient a Catalunya per considerar que el rebuig a la judicialització és un consens a la societat catalana", ha dit Torra, que a més ha recordat que el Parlament de Catalunya ha rebutjat dues vegades que es retiressin aquests símbols d'edificis públics quan algun partit de l'oposició ho ha plantejat. "Ens repugna la judicialització de la política, som gent demòcrata", ha conclòs.

Per al president, la pregunta no és per què el llaç groc era a la Generalitat sinó perquè no era en altres edificis públics vista la resolució del grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides que reclama la llibertat immediata dels presos polítics.

Torra, a Barrientos: "Són presos polítics encara que això incomodi algú"

El president de la Generalitat ha deslligat el concepte de presos polítics dels partits independentistes, argumentant que totes les conseqüències judicials de l'1 d'Octubre són "polítiques". En aquest sentit, i adreçant-se al president de sala Barrientos, s'ha refermat que hi ha presos polítics a Espanya, encara que "incomodi". "Ho són per més que algú s'aixequi d'una sala quan se'n parla", ha dit, en al·lusió a l'actitud que va mantenir el president del TSJC en un acte del Col·legi d'Advocats de Barcelona en què el president del Parlament, Roger Torrent, va denunciar l'existència dels presos polítics. "L'expressió presos polítics no és patrimoni de ningú, sinó de tothom que lluita per la llibertat", ha expressat.

Un altre dels arguments que ha exposat la defensa de Gonzalo Boye és que la JEC va emetre ordres poc clares. Per començar, ha dit, parlaven d'estelades "o" de pancartes de presos polítics, mentre que després van incloure tots els símbols fins a una "censura total". A més, ha afegit que l'ordre anava dirigida a retirar els símbols de "tots els edificis públics" i que, en molts casos, ha dit Torra, això sobrepassa les seves competències. Per què? Segons el president, moltes dependències de la Generalitat no són titularitat del Govern i no tenia la potestat de dictar una "ordre general" sobre ells.

Els llaços no son neutrals

Davant de l'apel·lació a la llibertat d'expressió que feia el president, el fiscal en cap, Francisco Bañeres, ha subratllat a l'inici de l'exposició de la seves conclusions finals que el judici analitza únicament la presència dels llaços i pancartes en edificis públics "durant el període de campanya". Bañeres ha retret al president que es presenti com "el paladí" de la llibertat d'expressió, ha assegurat que la JEC és competent per donar l'ordre de retirada -perquè no existeix cap junta electoral catalana- i ha subratllat la "persistència" de l'incompliment del president. El fiscal ha assegurat que els llaços grocs "no son símbols neutrals per molt que alguns s'hi entestin" i que només representen una part dels catalans.

El fet que Torra hagi rebutjat contestar les preguntes de la Fiscalia, a qui ha acusat de convertir-se en el "garant dels interessos del govern de l’Estat" i no de la ciutadania, i a Vox, a qui ha qualificat de "franquista", ha relegat el protagonisme de les acusacions fins al torn d’exposició dels informes de conclusions finals de les parts. Les acusacions a més han renunciat a la majoria dels testimonis que havien sol·licitat. Finalment només han declarat quatre dels onze policies espanyols que s’havien citat. Tampoc ho ha fet el conseller d’Interior Miquel Buch -que havia al·legat indisposició per no assistir - , l'exportaveu del Govern, Elsa Artadi, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, i el síndic Rafael Ribó.

Les acusacions s’han valgut del testimoni dels quatre policies consignats per constatar si Torra havia complert les ordres de la JEC per subratllar al judici la tesi de l’incompliment reiterat per part del president. La Fiscalia també s’ha basat en el testimoni de l’excomissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius -que ha assegurat que no havien vist cap tipus de desobediència ni de resistència quan van intervenir per garantir la retirada dels llaços -, per assegurar que era tan fàcil obeir la JEC que la policia catalana només havia necessitat hores per assegurar la retirada de les pancartes i els llaços.

Bañeres ha acusat Torra d'haver menystingut tots els advertiments de la JEC fins al punt d'"envalentir-se" i mantenir una simbologia, la pancarta a favor dels presos o el llaç groc, que, segons Bañeres, "no és neutral perquè per molt que alguns s'entestin només representen una part de la ciutadania".

L'advocat de l'acusació popular que representa el partit ultra Vox ha assegurat que Torra no només va incomplir el mandat de la JEC sinó que "en va treure pit". El lletrat Juan Cremades ha recordat l'informe del Síndic de Greuges que recomanava la retirada de la pancarta en període electoral com a argument per reclamar la condemna a Torra, en una exposició amb punts histriònics, a que el lletrat ha volgut traduir al castellà de manera forçada tots els termes als que al·ludia, com ara Síndic de Greuges o Plaça Sant Jaume.

Mobilització i suport a les portes del TSJC

El president ha arribat a dos quarts de nou a l'Arc de Triomf, on l'esperaven centenars de manifestants, i membres del Govern i la seva família l'han acompanyat fins a l'escalinata del Palau de Justícia de Barcelona.

També hi eren el president del Parlament, Roger Torrent, així com diversos membres de JxCat com la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi, la diputada al Congrés Laura Borràs, el portaveu del grup al Parlament, Eduard Pujol, o l'expresident Artur Mas, també jutjat i inhabilitat pel TSJC per la convocatòria de la consulta del 9-N. Quan faltaven pocs minuts per a les nou del matí, Torra ha entrat dins de l'edifici del TSJC entre crits de "No esteu sol" dels centenars de persones que s'han aplegat al passeig Lluís Companys aquest dilluns.