El Govern presenta la denúncia contra la Policia Nacional per les detencions a Girona

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès aquest dimecres a la sessió de control al Parlament, que ha començat amb un anunci del cap de l'executiu: el Govern presentarà aquest dimecres al migdia la denúncia contra la Policia Nacional per les 16 detencions a Girona sense ordre judicial.

En resposta a una pregunta de la CUP, ha explicat que la denúncia es basa en la vulneració del dret a la llibertat i la irregularitat de l'actuació policial, ja que les detencions es van produir sense autorització judicial en una causa investigada als tribunals. Torra també ha exigit totes les explicacions a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que ahir va justificar l'actuació de la Policia Nacional, i n'ha demanat la dimissió.

"Els fets de Girona no es poden deixar passar de manera impune. Espero que la delegada del govern espanyol doni totes les explicacions. Si sabia què passaria, hauria d'haver dimitit. I si no ho sabia també hauria d'haver dimitit", ha expressat el president.

El cap de l'executiu s'ha compromès també a fer una "cartografia de la repressió", per tenir un mapa clar sobre en quins llocs hi ha obertes causes judicials contra independentistes. Alhora ha reiterat que la Generalitat es presentarà com a acusació particular en tots els procediments oberts "contra els drets civils".

Torra reclama unitat per encarar el judici de l'1-O

Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Anna Caula, també ha fet èmfasi en la mateixa qüestió: la repressió i la unitat per afrontar-la. Una intervenció que arriba després del recurs d'empara al Tribunal Constitucional de l'expresident Carles Puigdemont i que ha reobert les ferides entre JxCat i ERC al Parlament.

Torra ha recollit el guant i ha expressat la necessitat de forjar la "màxima unitat" de l'independentisme i dels partidaris dels drets civils per encarar-la. Per al president, a l'entorn del "Jo acuso" l'estat espanyol, es pot construir un "gran consens" en el si de la societat catalana. "És una causa contra les idees", ha etzibat referint-se al procés contra els líders que van impulsar el referèndum, "és un judici contra el poble de Catalunya i el poble de Catalunya haurà de donar-hi resposta a través d'aquesta cambra", ha conclòs.

Torra ha comparegut al Parlament després del seu viatge als Estats Units i la mateixa setmana que la consellera Elsa Artadi i el vicepresident, Pere Aragonès, es tornaran a reunir amb la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, per intentar acordar més espais de diàleg. La Generalitat aspira a dotar de "contingut polític" la comissió bilateral i a crear una taula de partits polítics per resoldre el conflicte, en la qual s'haurien d'asseure, a parer seu, el PSOE i Podem. Un requisit que no és clar que accepti la Moncloa.

Del resultat de la trobada de divendres en depèn que l'independentisme valori permetre la tramitació dels pressupostos de l'Estat o vetar-los d'entrada, malgrat que, en qualsevol cas, per ara, es manté el no final als comptes del president espanyol, Pedro Sánchez.

Arrimadas: "La república no existeix"

Un del moments més tensos de la sessió de control s'ha viscut en el torn de la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, que ha carregat contra el Govern per "no preocupar-se dels problemes dels catalans". Arrimadas ha exhibit un cartell amb el lema "La república no existeix" i ha criticat el conseller Damià Calvet per la seva gestió en la crisi del taxi. Arrimadas ha demanat que retornin les competències a l'Estat i ho resolgui.

El president Torra ha optat per la ironia a l'hora de respondre a Arrimadas. "Ciutadans inaugura els cartellets del 2019", ha afirmat, i ha afegit que en cada sessió parlamentària es pregunta amb quin cartell sortirà la formació taronja.

A més, ha fet una esmena a la totalitat del discurs de la líder de l'oposició, centrat en les vagues convocades en aquesta legislatura pels treballadors públics. Torra ha contestat: "Vostès sempre estan al costat dels problemes i no de les solucions. No volen parlar mai del diàleg. ¿Vindran a la taula de diàleg convocada per al dia 1 de febrer? No, perquè estan sempre al costat del conflicte. No els interessen els metges i els funcionaris públics, només els interessen les vagues i és on vostès troben el seu medi ambient". D'aquesta manera, Torra ha recriminat l'absència de Ciutadans en la reunió convocada pel Govern el dia 1 de febrer amb els partits catalans, després que el líder del PSC, Miquel Iceta, l'hagi instat a treballar perquè la formació taronja s'hi sumi.

"És impossible que hi hagi prosperitat en aquest país si no hi ha llibertat", ha afegit el president, que també ha assegurat que el Govern seguirà treballant per les "solucions" però també denunciant l'existència de presos polítics i exiliats i reivindicant el dret a l'autodeterminació.

Posteriorment, Torra ha agraït al ple la tasca d'aquests dies del conseller de Territori, Damià Calvet, que ahir es va reunir amb el sector del taxi i les VTC per intentar arribar a un consens, malgrat que ara per ara el pacte no arribi. Aquest matí, de fet, el conseller ja ha advertit que si no hi ha un acord –les VTC amenacen amb marxar de Barcelona– tirarà endavant dimarts que ve el decret preparat per l'executiu.

Pressupostos de la Generalitat, en l'aire

En el torn dels comuns, la presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha criticat l'executiu català per "no governar" i no atendre, segons ella, les demandes socials. El president ha demanat a Albiach que aprovi els pressupostos de la Generalitat, que Torra ha insistit que són els "més socials" de la història.

"Són els pressupostos més socials que ha presentat la Generalitat i portem deu reunions amb vostès per explicar-los-hi", ha dit el president dirigint-se a Albiach.

La diputada dels comuns, però, no s'ha mostrat satisfeta de les converses amb el Govern: ha negat el vessant social dels comptes i ha instat l'executiu a fer les reformes fiscals corresponents per obtenir més ingressos. Tanmateix, el vicepresident i responsable d'Economia, Pere Aragonès, ja ha descartat augmentar l'IRPF a les rendes més altes. Amb tot, el debat està obert en el cas dels impostos ambientals i les successions.

Ahir, dimarts, la consellera i portaveu de la Presidència, Elsa Artadi, va assegurar que en les últimes setmanes els departaments s'han reunit de manera sectorial amb els comuns per arribar a un consens sobre els pressupostos. En els pròxims dies, va dir, el Govern té la intenció de fer una reunió més general amb aquest grup parlamentari. El Govern ja ha dit que si no té la garantia que els comptes superen el debat a la totalitat al Parlament, no presentarà els pressupostos.

Viatge als Estats Units

Per la seva banda, el portaveu de JxCat, Albert Batet, ha preguntat al president pel seu viatge als Estats Units, on va fer contactes amb empreses a Califòrnia i també va mantenir reunions amb cinc congressistes nord-americans. "Hi ha qui voldria el president de la Generalitat pres o exiliat i es troben amb un president que viatja per defensar la causa catalana", ha dit Batet.

El president, en resposta a JxCat, ha explicat que l'objectiu del viatge era la promoció econòmica i la lluita pels drets civils. Torra ha destacat la reunió amb el congressista nord-americà John Lewis, amb un llarg recorregut en la lluita pels drets als Estats Units amb Martin Luther King. Torra ha explicat que en les reunions amb congressistes –es va trobar amb un total de cinc– va exposar la "vulneració" de drets fonamentals i del dret a l'autodeterminació que es produeixen, ha defensat, a Espanya.

Compareixença de Torra sobre les vagues al sector públic

El ple del Parlament ha arrencat aquest dimecres amb les preguntes dels grups als consellers al Govern i seguirà amb la compareixença de Torra per informar de l'acció de l'executiu després de les vagues i protestes dels treballadors públics el novembre passat, així com per donar compte de l'estat dels serveis que són competència del Govern.

Van ser Cs i PSC els que van registrar la petició de compareixença de Torra, aprovada en el ple del 19 de desembre passat. A més, el ple debatrà un decret del Govern que autoritza la creació de 750 places de Mossos i 250 de Bombers. A més, també s'abordarà si es tramita una reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Consell Audiovisual de Catalunya.

En canvi, la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès es debatrà en el pròxim ple, segons va acordar ahir la mesa del Parlament, donat que ha de comptar amb el vistiplau de la Comissió d'Afers Institucionals. En l'última sessió els independentistes van abandonar la reunió, com a protesta per les detencions d'activistes independentistes a Girona, i va quedar interrompuda.

D'altra banda, el ple votarà diverses mocions. El PP ha demanat reduir el tram català de l'IRPF i eliminar taxes per emissions contaminants, mentre els comuns proposen reformar la llei del canvi climàtic, una fiscalitat progressiva i reformar els impostos de successions i donacions. Una moció que podria donar indicacions sobre la negociació dels pressupostos.

D'altra banda, ERC porta a votació una crítica del Parlament contra el Tribunal Suprem per "irregularitats" en el judici contra el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Per la seva banda, el PSC presenta dues mocions, una sobre formació professional i una sobre contaminació i salut pública. Cs defensarà una moció sobre el món rural amb la qual busquen que la cambra condemni l'al·lusió a la via eslovena feta per Torra.