El Govern i els comuns aproven els pressupostos del 2020 al Parlament

BarcelonaSembla que a Catalunya els pressupostos s'hagin convertit en una espècie en perill d'extinció. Dels últims sis només se n'ha aprovat la meitat, però aquest 2020 canvia la tendència. Gener del 2014, març del 2015, març del 2017 i ara toca fer-ho l’abril del 2020. Aquest any es trenca, però, un costum: la d’incloure-hi una consulta, referèndum sobre la independència o partida per a unes eleccions plebiscitàries. Govern i comuns han aprovat aquest divendres uns comptes que neixen superats per la realitat: el coronavirus farà que s’hagin de modificar àmpliament, tot i que el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha subratllat que no serà a través de retallades. Dependrà, però, i el Govern no se n’amaga, de les transferències que arribin des de Madrid un cop la Unió Europea impulsi els mecanismes de rescat.

"Moltes eines les haurem de reorientar i fer servir de manera diferent", ha sentenciat Aragonès durant el debat dels comptes al Parlament, el primer al ple des que es va decretar l'estat d'alarma. La "priorització" de les despeses i el "consens" seran a partir d'ara els criteris que guiïn l'executiu, que insisteix en una taula de reconstrucció amb la resta d'actors polítics, econòmics i socials. Així, ben aviat hauran de començar a arribar les modificacions pressupostàries davant el previsible enfonsament dels ingressos previstos per la Generalitat i la multiplicació de les despeses. El vicepresident ha exigit al govern espanyol que les transferències que arribaran des d'Europa no facin endeutar-se la Generalitat, que preveu destinar-les a garantir els recursos al sistema sanitari i assistencial, a garantir la liquiditat de treballadors, autònoms i empreses i a la "reconstrucció" del país. Aragonès ha lamentat l'actitud "conservadora i immobilista" del PSC i la CUP per no sumar-se a l'acord.

Durant el debat al ple, tant JxCat i ERC han fet èmfasi en aquest últim punt: Lluís Salvadó (Esquerra) ha reclamat finançament a la Unió Europea i a l'Estat transferències de capital i el pagament de deutes per poder augmentar els ingressos, que ha reconegut que es veuran directament afectats per la caiguda del PIB. "Espero que l'Estat respongui amb liquiditat", ha afegit la diputada de JxCat encarregada de temes econòmics, Teresa Pallarès. Ha instat l'Estat a pagar els "deutes pendents i històrics" amb Catalunya, a reformar el finançament, a oferir liquiditat i a aclarir quina és la flexibilització del dèficit. "Volem saber com es repartiran els fons europeus", hi ha afegit Pallarès. Sense això, ha admès la diputada de JxCat, la Generalitat té poc marge de maniobra.

No obstant això, l’executiu, que aquest divendres també s'ha sotmès al control de l'oposició, considera que els pressupostos són un mecanisme imprescindible. Ja ho eren abans de la pandèmia i ara encara amb més motiu, expressen des de la Generalitat. Sobre el paper, la despesa social recupera els nivells del 2010, quan van començar les retallades, amb 3.000 milions d’euros més respecte el 2017. En termes absoluts són, de fet, els més elevats de la història, malgrat que precisament en Salut, l’àrea que més directament està patint els efectes del coronavirus, la despesa per persona continua estant per sota. De cara al 2020 s’havien previst 9.739 milions d’euros o, el que és el mateix, 1.279 euros per persona, pels 1.332 d’ara fa deu anys. L’increment de la despesa hauria de servir per contractar 1.400 professionals nous, tot i que el Govern no ha aclarit quants són interins que han sigut contractats els últims anys i ja treballen a la sanitat pública.

En el ple d'aquesta tarda -que s'ha allargat fins gairebé mitjanit-, també s'ha aprovat la llei d'acompanyament dels pressupostos, que inclou la reforma fiscal pactada entre el Govern i els comuns. Una reforma que passa per un augment de l'IRPF i de l'impost de successions, i que incorpora un nou impost verd que grava l'impacte mediambiental de les empreses energètiques i telefòniques. Amb aquests canvis, el Govern preveia recaptar 552 milions d'euros anuals extres, tot i que aquesta previsió molt probablement no s'ajustarà a la realitat arran de la crisi del coronavirus. Tot i que el PSC ha votat en contra del conjunt de la normativa (també de la llei de pressupostos), sí que ha donat el seu vot favorable a alguns impostos com el d'habitatges buits, de begudes ensucrades, la modificació de l'IRPF i de l'impost de successions i donacions.

Els comuns mantenen l'abstenció a la que s'havien compromès abans de la crisi del covid-19. "Tenim paraula", ha remarcat la presidenta del grup, Jéssica Albiach. Ara bé, com també fa el Govern, Albiach ha reconegut que amb els comptes no n'hi haurà prou: "Endavant els pressupostos, però el que necessitem és un pla de xoc". Catalunya en Comú-Podem afirma que aprovar ara pressupostos, encara que no siguin realistes, és important per actualitzar el volum de despesa –els 3.000 milions d'euros respecte al 2017– i perquè "fer nous pressupostos suposaria trigar un any més". Ara bé, com a contrapunt a la "responsabilitat" que suposa aprovar els comptes, Albiach ha dit que no tenen cap intenció "d'avalar" un Govern amb el qual mantenen grans discrepàncies. "Si volen que l'Estat jugui al nostre favor el primer que haurien de fer és deixar de mentir, d'insultar i de fer declaracions que fan vergonya, i quan arribin els pressupostos de l'Estat siguin tant responsables com nosaltres", ha conclòs.

L'oposició rebutja uns comptes caducats

El primer a obrir el debat al ple ha sigut el diputat de Cs José María Cano, que ha centrat el seu discurs precisament en remarcar que els comptes estan caducats per la crisi del coronavirus, i ha criticat l'augment d'impostos (un nou tram en IRPF i la supressió de bonificacions en matèria de donacions i successions) que preveu el projecte del Govern. Tant ell com la diputada del PSC-Units Alícia Romero han recordat, a més, que els 3.000 milions d'euros en nova despesa –sobre els pressupostos del 2017– ja es van gastar el 2019 i, per tant, no hi ha una millora significativa. "Avui s'aprovaran uns comptes estèrils que no serviran per res", ha assegurat Romero. A més, la diputada socialista ha posat en dubte que els recursos que estaven previstos per al departament de Salut fossin suficients. "El pressupost de Salut és una enganyifa", ha dit. "Està molt bé sortir a aplaudir cada dia, però el reconeixement s'ha de fer també amb recursos", ha afegit. Tant Cs com el PSC han estès la mà al Govern per participar en la taula de reconstrucció que l'executiu pretén tirar endavant amb agents polítics, econòmics i socials.

La CUP també ha sigut molt dura, fins al punt que no s'ha ofert com a soci de l'executiu. La cupaire Maria Sirvent ha criticat que la partida que més augmenta és la del deute i que, malgrat el que diu el Govern, no hi haurà la possibilitat de gastar 3.000 milions d'euros més. "No es reverteixen les retallades del 2010", ha dit. "Votarem en contra dels comptes perquè són una nova condemna a les classes populars", ha sentenciat.

Per la seva banda, el diputat del PP Santi Rodríguez considera que no s'ajusten a les necessitats del país. Els populars consideren que la despesa prevista, més enllà de si es podrà complir per la crisi sanitària del coronavirus, es queda curta. "Més política social, impulsar l'economia i menys Procés", ha dit Rodríguez. De fet, en la seva intervenció ha intentat defensar les retallades en sanitat del govern de PP, tot i que ha assegurat que van ser d'un percentatge inferior a les aplicades a Grècia pel govern d'Alexis Tsipras.

Canvis a la vista

El probable creixement desbocat del dèficit públic i de l’atur i la davallada de l’economia i també del consum i del turisme portaran associats, però, que les previsions que s’havien inclòs als comptes siguin paper mullat. Si no hi ha d’haver retallades i l’economia cau, la solució ha de passar per les transferències de l’Estat i de la UE i, inevitablement, per l’increment del dèficit i del deute.

"No pot passar com el 2008, que es va reaccionar tard i malament. No pot passar que aquesta crisi la paguin, de nou, els més vulnerables. No podem sortir de la crisi amb més desigualtat. Una pandèmia sanitària no es pot convertir en una pandèmia social", havia explicat al matí Aragonès, durant la convalidació al Parlament de diversos decrets econòmics que el Govern ha anat aprovant les últimes setmanes.

El ple d'aquest divendres, el primer des de la declaració de l'estat d'alarma a l'Estat, ha sigut atípic especialment pel vot telemàtic que 25 diputats –bàsicament de JxCat– han decidit exercir. Les mesures especials d'higiene s'han notat tan bon punt entrar a la cambra, amb controls de temperatura, guants de làtex i mascaretes, tot i que la situació ha canviat quan els diputats han entrat a l'hemicicle.

Només 21 diputats s'han assegut als escons, i el relleu amb altres companys que els esperaven fora ha sigut constant durant el dia. També a la presidència del Parlament Roger Torrent s'ha anat intercanviant el rol de moderador dels debats amb el vicepresident Josep Costa.