Adrià Carrasco: "He triat l'exili per la repressió indiscriminada de l'Estat contra els que pensem diferent"

El membre dels CDR exiliat compareix per primera vegada des de Brussel·les

El membre dels CDR d'Esplugues exiliat a Brussel·les, Adrià Carrasco (centre), en roda de premsa
Esther Herrera
06/09/2018
3 min

Brussel·lesAdrià Carrasco, 'Adri', membre del CDR d'Esplugues, ha explicat aquest dijous des de Brussel·les els motius de la seva marxa fora de Catalunya. "He triat l'exili per la repressió indiscriminada de l'Estat contra els que pensem diferent", ha assegurat en roda de premsa, acompanyat del seu grup de suport, 'Adri, et volem a casa', i el seu equip legal, el mateix que representa Carles Puigdemont, els exconsellers exiliats i Valtonyc, coordinat per Gonzalo Boye. Així, s'ha mostrat convençut que no tindria un "judici just" a Espanya.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Carrasco, de 25 anys, ha assenyalat que l'Estat busca utilitzar com a "caps de turc" a ell mateix i a Tamara Carrasco, la integrant del CDR de Viladecans també acusada de terrorisme i rebel·lió que sí que va ser arrestada per l'institut armat el 10 d'abril passat. "Venim a denunciar que no és un cas aïllat, ni l'únic de repressió, tenim una llarga llista de casos de repressió a l'estat espanyol [...] des de l'agost del 2017, hi ha hagut més de 2000 represaliats". L'objectiu de la repressió, ha indicat, és "injectar la por als carrers" per provocar la desmobilització. També ha posat l'accent en el fet que l'Estat està intentant situar la violència en els CDR per argumentar les acusacions de rebel·lió als líders del Procés processats al Tribunal Suprem. "Però no som terroristes", ha insistit, i ha denunciat el "joc perillós" de banalitzar el terrorisme. Així, ha exigit la retirada dels càrrecs.

Després d'una primera intervenció del seu advocat, Cristophe Marchand, Carrasco ha denunciat que l'Audiència Nacional l'investiga per "participar en accions no violentes i de desobediència civil". "L'1 d'octubre el poble es va organitzar autònomament, barri a barri, plaça a plaça, per un referèndum que crèiem que era legítim", ha remarcat. "La voluntat popular va fer possible la votació i l'estat espanyol va respondre amb boicot i violència indiscriminada", ha afegit.

Carrasco ha assenyalat que els CDR van continuar treballant per implementar la República i fent "accions al carrer totalment legítimes". "Aleshores l'Estat va respondre amb repressió política i el poble no va amagar el cap sota l'ala; vam seguir mobilitzant-nos per expressar el rebuig a la repressió feixista", ha continuat en la seva intervenció. Segons el seu diagnòstic, l'estat espanyol no va "depurar el feixisme", que va "morir plàcidament al llit", i fins i tot els "partits d'esquerres estan tacats d'aquesta deriva autoritària". "El primer pas que hauríem de fer és lliurar-nos d'aquest franquisme", ha sentenciat.

Tal com ha explicat, un dispositiu policial "totalment desmesurat" va ser incapaç de trobar Carrasco al seu domicili aquell matí. "Em vaig poder escapar", ha apuntat el jove, donant per entès que era a casa quan els agents van destrossar la porta d'entrada del seu domicili. "La companya Tamara no va tenir la mateixa sort i ara està presa al seu poble", ha lamentat. A preguntes dels periodistes, el jove no ha volgut confirmar quan va arribar a Brussel·les però ha explicat que hi ha trobat feina de tècnic de so.

Per la seva banda, Marchand ha assegurat que estan esperant que els jutges encarregats del cas de Carrasco decideixin si mantenen els delictes de rebel·lió. De moment, hi ha una ordre de detenció a Espanya, però encara no hi ha una euroordre, i Marchand espera que no arribi. "Tinc l'esperança que hi hagi una bona decisió a Espanya", ha dit, i ha s'ha mostrat esperançat que finalment s'acusarà Carrasco de "desordre públic".

Allau de mostres de suport

L'exposició pública de Carrasco aquest dijous ha provocat una allau de reaccions i mostres de suport a través de les xarxes socials. Una de les més destacades és la de l'exdiputada cupaire Anna Gabriel, que s'ha mantingut en un segon pla des que va marxar a Suïssa arran de la investigació per desobediència al Suprem per l'1-O. "L'ofensiva repressiva de l'Estat aconsegueix que avui bateguin plegades Adrià Carrasco i Carme Forcadell. Presó, exili i milers d'encausades per defensar l'autodeterminació; un dret que reclamem per totes, també per les que prefereixen la unitat d'Espanya", ha piulat a Twitter.

També Òmnium Cultural ha volgut expressar la seva solidaritat amb el jove activista. "És una autèntica vergonya que hi hagi persones exiliades i represaliades pel sol fet de manifestar-se de manera legítima i pacífica. Us volem a casa!", ha piulat l'entitat des del seu compte de Twitter.

stats