La CUP decidirà sobre la investidura sabent que "JxCat i ERC han abandonat la desobediència i la unilateralitat"

Barcelona"Vostès saben perfectament que sense la unilateralitat no arribarem a la República". El líder parlamentari de la CUP, Carles Riera, ha arrencat la seva intervenció carregant contra JxCat i ERC: "Si som davant del quart candidat és perquè ni JxCat ni ERC han volgut desobeir per investir Puigdemont. Un acte de vassallatge que va en el sentit contrari al de l'1-O". La investidura de Quim Torra està en mans dels anticapitalistes, que aquest diumenge reuneixen a Cervera el seu consell polític per decidir si bloquegen la formació d'un Govern que Riera ha assegurat que vol tornar a "l'autonomisme".

"Malgrat la declaració d’independència del 27 d'octubre, el Govern no va voler sostenir l’embat democràtic amb l’Estat i va iniciar la retirada. Avui intenten emprendre un nou cicle autonòmic", ha subratllat Riera. La CUP no està disposada a col·laborar amb un projecte que consideren autonomista però, fins ara, tampoc volien ser els responsables de bloquejar-lo. Les quatre abstencions que es veuran aquest dissabte podrien no repetir-se dilluns si s'imposa la teoria que cal votar en contra de qualsevol candidat que no ofereixi la ruptura immediata amb l'Estat.

"Vostès saben tan bé com nosaltres que només amb la desobediència i la unilateralitat assolirem la República. I avui ens volen convèncer que gestionant una autonomia intervinguda es crearan les condicions per dialogar amb l’Estat?", ha preguntat Riera als responsables de JxCat i ERC, als quals ha acusat "d'autoenganyar-se". Per combatre la "retirada" dels grans partits sobiranistes, el diputat anticapitalista ha tornat a oferir que la CUP assumeixi qualsevol responsabilitat institucional per aplicar la desobediència i la unilateralitat si els seus antics socis no volen assumir-ne les conseqüències.

De fet, la primera decisió que els cupaires reclamen al futur Govern seria recuperar totes les lleis suspeses o anul·lades pels tribunals espanyols. Entre aquestes, la de transitorietat jurídica, que marca els passos a seguir per acabar exercint el "control efectiu" del territori. La creació d'una assemblea de càrrecs electes que es coordini amb la societat civil i l'impuls d'un procés constituent que acabi amb una Constitució catalana són les altres dues potes del full de ruta que la CUP reclama al futur executiu. Si no, ja han advertit en diverses ocasions –aquest dissabte també– que no col·laboraran amb el Govern i passaran a l'oposició.

En tot cas, decideixi què decideixi a Cervera la CUP, Riera ha garantit que seguiran treballant "dins i fora de les institucions per eixamplar les complicitats republicanes i obrir un nou cicle autodeterminista a Catalunya i als Països Catalans". En l'ideari dels anticapitalistes, la capacitat de mobilització de la societat catalana hauria de continuar jugant un paper clau els pròxims anys per arribar a la independència i acabar amb la "frustració" d'una bona part de la ciutadania.

Torra demana unitat de l'independentisme

En el seu torn de rèplica, Torra ha recordat a la CUP les "hores" invertides "parlant i negociant": "No hi ha ningú a qui hagi dolgut més no investir el president Puigdemont", ha asseverat. En paral·lel, però, ha rebutjat que el debat "sobre unilateralitat i desobediència": "Per què no el portem cap a oportunitats i moments?".

"L'1-O vaig entrar a l'escola amb la meva família i ens hi vam quedar", ha assegurat: "Va ser un acte unilateral? Sí. Però també va ser una oportunitat: veiem el moment, veiem les oportunitats, siguem capaços de veure com podem avançar junts".

En el mateix sentit, Torra ha afirmat que ell "sempre" s'ha negat al "'pressing CUP'": "Per mi la CUP forma part de la solució, perquè aquest projecte o és de 70 diputat o no pot avançar". "Aquest Govern no ve a fer autonomisme", ha sentenciat Torra: "Des de l'1 d'octubre ja no és possible un Govern que miri cap enrere. Si partim cap endavant, aquest Govern no farà autonomisme".

En la contrarèplica, Riera ha preguntat a Torra si es refereix al "diàleg amb l'Estat sense condicions o per parlar de l'autodeterminació, de la república i de cap altra cosa? Diàleg amb el Rei o destitució de la monarquia borbònica? Ens sembla essencial aclarir-ho". En el mateix sentit, ha preguntat a Torra "quins són els fets, els esdeveniments que marquen el trànsit d'una situació de provisionalitat a l'efectivitat de la República?". "No els ha concretat", ha lamentat.

"Els emplacem a trobar-nos en el debat, en la lluita. Compartim que l'1-O va ser el moment fundacional de la Republica", ha afirmat Riera: "Prenem molt bona nota que no vol fer autonomisme, i ens emplacem en la línia del que li estic plantejant a procés constituent, a construcció republicana i a l'assemblea d'electes com a reptes compartits".