Puigdemont insta Sánchez a dir "sense ambigüitats" que no reprimirà l'independentisme amb violència

Marta Rovira defensa que "la unitat és fonamental per defensar els drets civils i polítics"

Carles Puigdemont, des de Ginebra
Ara
20/12/2018
3 min

BarcelonaL'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont insta Pedro Sánchez a deixar clar "sense ambigüitats" que no reprimirà l'independentisme amb violència. Puigdemont ha fet una crida al cap de l'executiu a fer "autocrítica", reconèixer que fins ara "només hi ha hagut Codi Penal i policia" i que ha arribat el moment de "respectar la decisió dels ciutadans de Catalunya" i "fer política". El líder de JxCat ha pronunciat aquestes paraules des de Ginebra, on ha comparegut juntament amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, la diputada de la CUP Maria Sirvent, i l'expresident del Parlament Ernest Benach per exposar la demanda que els sis diputats suspesos presenten davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per vulneració dels seus drets polítics. Han comparegut acompanyats de l'advocat internacional Nico Kirsch, que representa Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Puigdemont en aquest iniciativa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"He intentat sense èxit que el govern espanyol es comprometés amb la no-violència com ho hem fet nosaltres. Els emplaço a seguir el mateix camí", ha explicat Puigdemont, en ser preguntat què n'espera de la protesta d'aquest divendres amb motiu del consell de ministres a Barcelona. El líder de JxCat s'ha mostrat convençut que la mobilització serà pacífica i ha considerat que el moviment independentista "no ha de demostrar" el seu pacifisme perquè no s'han produït incidents des que es mobilitza. Per la seva banda, Rovira ha opinat que, si l'executiu del PSOE vol fer una reunió a la capital catalana per "donar peu al diàleg, segurament la millor manera no és aquesta data".

Puigdemont ha argumentat la demanda davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per actuar "contra un estat membre de la UE que actua fora del marc dels drets humans i les convencions europees que ens han de protegir". "Ho farem cada cop que sigui necessari", ha assegurat el líder de JxCat. A més, ha demanat "no oblidar que que sis persones escollides democràticament que no han sigut sentenciades, cinc de les quals en presó preventiva, no poden exercir els seus drets". "Els votants catalans són els primers que pateixen la decisió arbitrària d'un jutge que no es basa en cap judici", ha dit.

Marta Rovira ha reclamat "unitat" per defensar els drets civils i democràtics. "És fonamental que ho fem junts", ha assegurat Rovira, que ha anotat que "no només es vulneren els drets dels diputats" sinó també els dels "dos milions de persones" que van votar formacions independentistes. Rovira ha insistit que abans de la independència és necessari fer una defensa dels drets civils i polítics. La secretària general d'ERC ha defensat també que el judici que vindrà pretén criminalitzar unes idees. "Nosaltres som independentistes i aquest judici pretén criminalitzar el que nosaltres pensem. Aquesta opció política ha de poder ser defensada, i aquesta sentència el que farà serà condemnar-nos. Ens sembla que ser independentista no és delicte. No pot ser un delicte", ha subratllat.

Per la seva banda, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha expressat també el suport dels anticapitalistes. "És una acció política més amb la finalitat de denunciar un Estat que està vulnerant de manera sistemàtica els drets civils i polítics i que intenta impedir que ens expressem com a poble i puguem decidir sobre tot el que ens afecta", ha exposat. Benach ha pres la paraula des de Ginebra i ha recordat que en aquests moments "hi ha set diputats que van ser elegits i que no poden exercir els seus drets". "Som davant d'una gran injustícia", ha anotat.

Kirsch ha recordat que no és la primera acció davant el Comitè de Drets Humans i, de fet, ha assenyalat que les autoritats espanyoles ja van "desobeir" la petició perquè es garantissin els drets polítics de Jordi Sànchez amb motiu de la seva candidatura a la investidura el mes de març. Tanmateix, ha reconegut que no es tracta d'una solució "a curt termini" perquè aquests procediments acostumen a ser lents. "Recentment ha decidit tractar casos urgents per una via més ràpida", ha puntualitzat.

stats