La comissió del 155 denuncia "l'estratègia dilatòria" del Suprem per no haver de pronunciar-se sobre l'assistència dels presos

BarcelonaEl tret de sortida de la comissió d'investigació per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola l'havia de donar el vicepresident Oriol Junqueras a les nou del matí. Després de la seva intervenció, estava previst que els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa el seguissin. Ara bé, l'ordre del dia establert per la comissió impulsada per les formacions independentistes no s'ha pogut complir.

"Denunciem l'estratègia dilatòria del Tribunal Suprem", han exposat els grups parlamentaris de Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana (ERC), la CUP i Catalunya en Comú - Podem amb la lectura d'un manifest. "Denunciem que no es respecti el nostre dret com a diputats de poder interpel·lar les persones citades, la qual cosa obstaculitza el treball parlamentari", han insistit. I és que davant l'alteració de l'ordre del dia, la mesa de la comissió ha optat per efectuar la lectura del document –subscrit per les quatre forces parlamentàries– i donar el torn de paraula als partits participants. En aquest sentit, tots han fet front comú i han manifestat el rebuig de la vulneració del Suprem dels drets dels diputats impedint la compareixença dels exconsellers presos.

Tot i que el president del Parlament, Roger Torrent, va comunicar per carta al Tribunal Suprem la voluntat de requerir els presos polítics en qualitat de testimonis el 27 de desembre, a hores d'ara encara no hi ha hagut cap resposta. D'aquesta manera, els exconsellers no han pogut participar en la sessió d'aquest dimarts, ni presencialment ni a través de videoconferència, ja que l'òrgan responsable d'atorgar-los el permís penitenciari manté el silenci.

Falta de respecte i vulneració de drets

"El Suprem està jugant amb els temps i els terminis", ha avisat la presidenta de Catalunya en Comú - Podem, Jéssica Albiach. "El Suprem torna a mostrar un menyspreu absolut cap al nostre autogovern", ha reiterat. Una anàlisi dels fets que també ha compartit el diputat de la CUP Carles Riera, que ha denunciat que no només "es falta al respecte a la institució, al Parlament", sinó que també ho fa "a les persones que havien de comparèixer". "La judicatura espanyola fa trampes, manipula la legislació", ha sentenciat Riera. I ha afegit: "El Suprem vol fer callar la veritat per imposar, sistemàticament, la mentida del règim espanyol contra el moviment independentista, la democràcia i els drets civils". Per això, des de la CUP consideren que "l'única sortida" és destituir l'Estat per instituir una nova República que sigui "garant d'un nou marc jurídic".

En uns termes similars s'ha expressat el republicà Jordi Orobitg, que ha assegurat que l'Estat "ha dispensat una nova jornada històrica i d'infàmia" amb la "vulneració dels drets individuals i col·lectius" dels catalans. Tot i que la fiscalia va oposar-se a la compareixença dels presos, Orobitg ha lamentat que "s'ha deixat al marge l'opinió personal dels mateixos compareixents", en al·lusió a la carta que els presos van fer arribar al president del Parlament la setmana passada per expressar-li la seva "absoluta disposició" a atendre la sessió.

Davant l'absència dels exconsellers, doncs, el diputat d'ERC ha apel·lat a diversos articles de la Constitució espanyola, el Conveni Europeu de Drets Humans o la Declaració de Drets Humans i Civils per recordar que la presó preventiva "mai pot tenir un caire punitiu ni pot significar una pena anticipada", cosa que, ha dit, "sembla que sí que s'està fent".

Des del grup parlamentari de JxCat, la diputada Gemma Geis ha recordat la compareixença de l'extresorer del PP Luis Bárcenas el 12 de juny del 2015 en el marc d'una comissió d'investigació al Parlament. Un fet que, ha indicat, no es produeix amb els presos polítics. "És més fàcil que comparegui Bárcenas que no pas els presos polítics", ha exposat.

D'altra banda, respecte a la polèmica dels últims dies sobre la petició d'una nova aplicació del 155 a Catalunya, Geis ha manifestat que aquesta situació "justifica encara més la gravetat del moment i la necessitat d'aquesta comissió". És més, la diputada de JxCat ha denunciat que "el 155 també s'aplica a aquesta comissió", en al·lusió al silenci del Suprem. "¿Els fa por que els presos polítics compareguin i expliquin com el 155 va obrir la porta al seu empresonament de manera injusta?", s'ha preguntat.

"Conèixer i donar a conèixer" els efectes del 155

Sigui com sigui, la comissió ha arrencat aquest dimarts a les nou del matí amb l'objectiu de "conèixer i donar a conèixer" el que va suposar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, tant pel que fa a l'impacte polític i institucional com a les afectacions que s'hagin pogut derivar en terreny social. Així ho va expressar el president de la mesa, Toni Morral, poc després de la constitució de la comissió, el 6 de novembre.

El mateix Morral ha insistit avui en la persistència de la mesa a l'hora de requerir la compareixença dels exconsellers en totes les sessions. La pròxima, però, està fixada per al dimarts 29 de gener, una data en què, possiblement, els presos ja hauran estat traslladats a Madrid per iniciar el judici de l'1-O al Suprem. Fonts parlamentàries asseguraven ahir que la sala encapçalada pel magistrat Manuel Marchena va posar-se divendres en contacte amb les defenses dels exconsellers per conèixer la seva opinió. Un gest que, van lamentar, "s'ha fet tard", ja que per garantir l'assistència dels presos polítics calia preparar un dispositiu especial que no ha tingut lloc. En qualsevol cas, l'alt tribunal ja ha fet els primers passos per pronunciar-se sobre la qüestió.

La comissió compta amb la participació de tots els grups parlamentaris independentistes, així com també dels comuns. Van rebutjar participar-hi PSC-Units, el PP i Ciutadans. "Demanem una mirada àmplia oberta", va insistir la diputada del PSC Alícia Romero. Així doncs, en la primera sessió celebrada aquest dimarts no hi ha hagut representació constitucionalista.

Des de la comissió estan previstes fins a 118 compareixences per explicar els efectes de l'article 155 de la Constitució sobre Catalunya, entre les quals hi ha les de l'expresident Carles Puigdemont i la de la secretària d'ERC, Marta Rovira, a més de la del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la de l'expresident Mariano Rajoy o la del líder de Cs, Albert Rivera. Totes, però, encara sense data establerta.