La direcció d'ERC respira, però haurà de cosir unes bases dividides amb el congrés a l'horitzó

BarcelonaDesprés del sí de les bases a investir Salvador Illa, Marta Rovira va comparèixer divendres acompanyada de bona part de l'executiva i les cares d'alleugeriment demostraven que la direcció havia evitat, per la mínima, que es desfermés una nova guerra al partit. La decisió sobre si fer president el líder del PSC a canvi, principalment, d'un nou model de finançament que s'acosta al concert econòmic, havia dividit totalment les bases, i la direcció fins i tot temia un revés de la militància a l'acord que havia firmat dilluns amb els socialistes. La prova és que, al llarg de tota la setmana, Marta Rovira i la major part de l'executiva es van bolcar en explicar el pacte a la militància per intentar convèncer-la. Un no a Salvador Illa hauria suposat deslegitimar l'actual cúpula i obrir un nou front en la pugna oberta pel control de l'organització que s'ha de dirimir en el congrés del 30 de novembre.

"Sentir viu el partit com l'hem sentit, en la situació que estem i les condicions que acumulem, ens feia molta falta, i és una gran preparació pel congrés que ha d'enfortir l'organització i actualitzar, en la línia que decideixi la militància, la nostra estratègia política", deia Rovira en la compareixença de divendres, on valorava l'alta participació. De fet, hi ha insistit aquest dissabte a RAC1 la secretària general adjunta, Marta Vilalta, que ha admès que el resultat va ser "ajustat", però ha negat que la divisió s'hagi apoderat del partit. Després de la patacada del 12-M, Esquerra ha hagut d'afrontar la decisió transcendental de tornar a investir un candidat socialista i, per tant, trencar blocs també a escala nacional –els republicans ja governen amb els socialistes en diversos ajuntaments i diputacions– en plena crisi interna per la batalla pel lideratge de la formació, però també per la gestió que ha fet el partit de l'escàndol dels cartells dels Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA. Un no al pacte, a banda de posar en entredit la direcció, hauria suposat obrir un front complicat: elegir candidat en plena crisi interna i afrontar una campanya electoral amb les perspectives a la baixa.

La decisió "s'intuïa complexa", deia Marta Rovira divendres, per això els negociadors –amb ella al capdavant i amb Josep Maria Jové i Marta Vilalta al seu costat– van intentar blindar-se i aconseguir l'aval de la majoria de l'executiva per presentar l'acord a la militància. Només hi va haver dos veus que s'hi van posicionar en contra en la reunió maratoniana de dilluns, segons fonts consultades per l'ARA, però la major part de l'executiva es va distribuir pel territori per convèncer les bases. No hi va haver fissures entre els sectors en què s'ha dividit el partit: els junqueristes, que defensen que Oriol Junqueras es torni a presentar a la reelecció, i els roviristes, que aposten per una renovació total de la cúpula i que, per tant, que l'expresident d'ERC també faci un pas enrere.

La posició de Junqueras

Ara bé, fins dimecres no es va sentir la veu de l'expresident d'ERC Oriol Junqueras, que vol tornar a liderar el partit a partir del 30 de novembre. En la piulada a X no es va posicionar obertament a favor del pacte, conscient que entre el seu entorn hi havia partidaris del sí i partidaris del no. L'ambigüitat de Junqueras no va agradar als roviristes, mentre que les persones del seu cercle van aplaudir el missatge. L'endemà, la mateixa Rovira va assegurar, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que ella interpretava el missatge de Junqueras com un sí a l'acord, una manera de portar al seu terreny una persona amb "influència" entre la militància, tal com el va descriure. El mateix Junqueras ho va confirmar en un tuit divendres, després que les bases avalessin la investidura de Salvador Illa. L'expresident republicà, però, també va enviar un missatge als contraris al pacte quan va demanar al partit ser "exigents" per complir-lo. Una manera de fer equilibris i nedar entre dues aigües –tot i defensar el pacte– amb la mirada posada en el 30 de novembre.

En tot el debat sobre si investir Illa o no, la pugna entre junqueristes i roviristes ha quedat diluïda però no ha desaparegut. És a partir d'ara quan els dos sectors hauran d'afrontar la fase decisiva d'aquesta guerra i gestionar, en paral·lel, el malestar del gairebé 45% de la militància que no ha avalat pactar amb el PSC. Hi ha militants que es plantegen donar-se de baixa, segons han explicat a l'ARA alguns d'ells, però també n'hi ha que assumeixen el resultat de la consulta, com va dir en un tuit la diputada al Congrés dels Diputats Pilar Vallugera: "Respecte, disciplina i treball és el que toca ara". Sigui com sigui, tant la direcció que pilota ara Marta Rovira com el mateix Oriol Junqueras, que vol optar a la reelecció, hauran de cosir un partit que, després de la consulta de divendres, ha quedat partit per la meitat.