Els diputats de la CUP demanen resoldre ja les "contradiccions" de la nova etapa per evitar més tensions internes

Barcelona"La CUP hauria de poder anar –una mica– més endavant que els esdeveniments tant institucionals com en l'àmbit de la societat civil". Aquest és l'objectiu que s'han marcat els deu diputats de la CUP per enfrontar la nova etapa del procés sobiranista, la del procés constituent. Segons un document intern que el grup parlamentari portarà al consell polític d'aquest dissabte, al qual ha tingut accés l'ARA, els representants de la formació al Parlament consideren que el partit té la "imperiosa necessitat" de dotar-se d'una "base teòrica i posicionament polític propi" que permetin esquivar les "contradiccions i contraposicions" que sorgiran tant a la comissió parlamentària de procés constituent com en els "espais de debat" que impulsarà la societat civil.

Per encarar amb garanties aquesta etapa i evitar les tensions internes viscudes pel debat de la investidura, que ara la CUP intenta cicatritzar, els diputats proposaran la realització d'un debat nacional per definir el model de procés constituent i de Constitució que defensen. En aquesta jornada, que no especifiquen si seria descentralitzada a les assemblees locals o bé es convocarien els militants en una trobada semblant a la de Manresa, caldria definir la proposta de procés constituent de la CUP i anticipar-se als perills que poden fer fracassar la redacció de la Constitució catalana, tant a nivell intern com pels "atacs" de l'Estat, entre altres aspectes.

A banda d'aquest debat nacional, la CUP ja té dues dates més reservades al calendari. La primera serà el dissabte 14 de maig, en què els cupaires es reuniran en l'assemblea nacional ordinària, que se celebra un cop l'any i que enguany s'avança. Un mes més tard, el 18 de juny, es convocarà una trobada d'unitat popular (TPU) oberta als militants de les formacions que integren la Crida Constituent, i que es dedicarà "en exclusiva" al debat "estratègic i tacticoestratègic" de l'esquerra independentista.

En el document, la CUP preveu dues etapes del procés constituent, que caldrà definir d'acord amb tres espais. En la primera fase, anomenada "preconstituent", els cupaires preveuen tres fronts: l'institucional –amb la creació de la llei de transitorietat o llei del procés constituent, que donin llum verda a la creació d'estructures d'estat–, el públic –amb una campanya d'informació i sensibilització de la Constitució centrada a fomentar la participació– i el polític –que concreti quins nous organismes s'han de crear–. En la segona fase, la "pròpiament constituent", la CUP recull els passos que ja s'inclouen al pacte amb Junts pel Sí, com la creació del Fòrum Social Constituent –per facilitar la participació de la societat civil– i d'una Assemblea Constituent.

Les relacions amb els moviments socials i el pla de xoc social

A més, al mateix document es reserva un espai per abordar l'estratègia a seguir en relació amb el pla de xoc social, que qualifiquen de "plantejament de mínims". "Quantifiquem el pla de xoc en 400 milions d'euros, però és sabut que Junts pel Sí no vol/pot dedicar-hi aquest pressupost", afirmen. Per això, obren alguns debats al voltant de quin posicionament han d'adoptar des del grup parlamentari.

Així, es pregunten "com tensar" Junts pel Sí per garantir l'aplicació de les mesures acordades "tot i que se'ns digui que no hi ha prou finançament" i si cal recuperar el debat de "congelar" el pagament del deute per tal d'assumir les enormes partides pressupostàries dedicades al pla de xoc. A més, a la CUP els inquieten les contradiccions que poden sorgir ara que han pactat amb Junts pel Sí. Per això, es qüestionen "com donar suport" als moviments socials i organitzacions perquè "garanteixin" els drets que no pugui assumir el pla de xoc "de mínims" que la CUP ha pactat amb Junts pel Sí.