Els diputats 'camorristes' de Vox

MadridLa tensió política s’ha disparat al Congrés de Diputats els últims dies i en part respon a l’estratègia de Vox d'apujar els decibels en els seus xocs amb l’esquerra. Tots els diputats de la formació repeteixen fil per randa l’argumentari del partit, però és cert que, més enllà de les cares més conegudes com Santiago Abascal o Iván Espinosa de los Monteros, n'hi ha d'altres que han protagonitzat incidents i juguen sempre al límit del reglament del Congrés. Són els camorristes de Vox: Carla Toscano, Víctor del Real, José María Figaredo i José María Sánchez García.

"Jo els ensenyo això [el pit] i als seus socis això [el clatell]. Vinguin, que aquí estem, perquè aquí hi ha una Espanya que es resisteix a morir i a ser assassinada com ho són els seus costums". El vídeo amb aquest diputat de Vox ensenyant el pit i el clatell a uns hipotètics assassins comunistes es va fer viral, sobretot en forma de mems, però és una mostra del llenguatge guerracivilista que se sent sovint al Congrés.

Del Real té un perfil d’ultradretà cosmopolita: fill d’un metge militar destinat a Ceuta, el lloc on Espanya està més amenaçada segons ells, però passat pel sedàs dels Estats Units, on ha viscut en diferents etapes. És un dels fundadors de Vox i un dels principals ideòlegs i estrategs, tot i que sempre ha estat en un segon pla. Com a expert en comunicació va ser el responsable de la primera campanya exitosa de Vox, la de les autonòmiques andaluses del 2018. Després de la polèmica de la diputada Carla Toscano no va dubtar a dir que tenia més "hombría" una diputada de Vox que tota la bancada de l’esquerra.

Les intervencions d’aquest nebot de Rodrigo Rato són fàcilment reconeixibles per la seva particular veu, mig afònica, i perquè amb 34 anys és un dels diputats més joves de la cambra. Figaredo és net de José María Figaredo Sela, un empresari miner asturià que el 1978 va ser segrestat durant unes hores pels seus treballadors, que li reclamaven el pagament de les nòmines. L’INE va acabar absorbint l’empresa Minas Figaredo. El seu avi era germà de la mare de Rodrigo Rato, exministre d’Aznar i exdirector de l’FMI empresonat per corrupció.

Figaredo és membre fundador de Vox però abans ja s’havia pronunciat, per exemple, en contra de l’acollida de refugiats sirians (perquè portaven malalties) i a favor de la teoria segons la qual els atemptats de l’11-M de Madrid van ser obra d’ETA. Va ser alumne del col·legi major Elías Ahuja, al centre de la polèmica des de fa dos mesos per l'assetjament masclista dels seus alumnes. Figaredo, però, s’ha afanyat a esborrar tots els tuits que feien referència al seu passat pel col·legi arran de l’última polèmica.

En el Congrés es va fer viral una intervenció seva plena de falsedats i inexactituds sobre el canvi climàtic i les energies renovables. Va arribar a dir que com que no hi ha sol durant 24 hores calia tenir altres fonts d’energia, ignorant que l’energia solar, com totes, es pot emmagatzemar.

Aquest diputat es va fer famós perquè durant una intervenció de la diputada socialista Laura Berja en defensa de la llei de l’avortament va cridar "Bruixa!" des del seu escó. Al negar-se a retirar l’expressió, va ser expulsat de la cambra.

El cas és que Sánchez García és un jutge en excedència, expert en dret canònic, que abans d’entrar en política treballava de lletrat del, atenció, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg. Va néixer a Madrid el 1963, és catedràtic de dret per la Universitat de Sevilla i el seu primer destí com a jutge va ser Balaguer, a la Noguera, on no es va estar gaire. On més ha exercit ha sigut a Alacant, demarcació per la qual és diputat.

Sánchez García és un prototip de pensament reaccionari espanyol, amb arrels en el segle XIX: antiavortista, anticomunista, ultracatòlic, masclista i molt molt nacionalista. Des de la tribuna ha arribat a insultar diputades del PP (li va dir "cridanera" a Ana Vázquez) i utilitza sempre un to molt condescendent, amb constants faltes de respecte, amb els diputats de la majoria del govern.

"El seu únic mèrit és haver estudiat en profunditat Pablo Iglesias". L'atac masclista de Carla Toscano (Madrid, 1977) a la ministra d'Igualtat, Irene Montero, de fa tan sols una setmana, la va catapultar com un dels exponents del masclisme de Vox. Però la diputada ja fa temps que deixa les seves molletes de pa a la comissió d'Igualtat del Congrés i al ple. No fa tant, aquest mes d'octubre, la diputada ultra va expressar la seva oposició frontal a la llei trans i a qualsevol idea relacionada amb l'autodeterminació de gènere. "Els nens tenen penis i les nenes vagina, el sexe és binari i la ideologia de gènere és un càncer", va dir en el ple que va servir perquè la llei trans comencés a tramitar-se al Congrés. De fet, va afegir que la disfòria de gènere es devia a un "dèficit de testosterona" que es podia "regular després durant l'adolescència". 

No cal anar gaire lluny per comprovar el rebuig de Toscano a qualsevol política feminista: la seva imatge al seu perfil de Twitter és una fotografia seva amb una samarreta on es pot llegir "Non feminist". Llicenciada en dret, la diputada ha vinculat diverses vegades la immigració amb les violacions i, evidentment, nega la violència de gènere. Quan la llei del només sí és sí va veure la llum, va lamentar que pel carrer no li poguessin llançar floretes com: "Aquest és un cos i no el de la Guàrdia Civil". Una mostra "d'enginy popular", va dir. La diputada té un màster en lingüística aplicada a l'ensenyament de castellà i es presenta com a especialista en ajuda humanitària, sense concretar. Pocs dies després que PSOE i Unides Podem firmessin l'acord de coalició l'any 2019, Toscano va aprofitar la nit de Cap d'Any per comparar el pacte amb l'arribada al poder del Front Popular l'any 1936 i equiparar la situació de fa dos anys amb la dels mesos previs a la Guerra Civil. "Bon 1936. I guardeu les sobres del sopar d'avui; les necessitareu".