Ser un diputat díscol en l’era dels partits verticals
Els perfils crítics conviuen sovint amb tensions i amenaces
BarcelonaLlistes tancades. Sancions al reglament dels partits per als que critiquin públicament la cúpula. I la lleialtat a la direcció com a element clau per tenir una llarga trajectòria política. Tot i així, en les últimes setmanes s’han vist exemples de polítics que han portat la contrària al seu partit. Un dels casos més paradigmàtics és el de la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, que, després de publicar un llibre molt crític amb la direcció, va abstenir-se en la votació del polèmic candidat Enrique Arnaldo com a nou magistrat del Tribunal Constitucional, tot i que era l’aposta del seu partit. Amb ella, onze diputats d’Unides Podem i el PSOE també van trencar la disciplina de vot i van pronunciar-s’hi en contra: un dels quals, el socialista Odón Elorza, va revelar públicament el seu vot dissident. Què implica ser un diputat díscol en l’era dels partits verticals?
La direcció del PP va obrir un expedient a Álvarez de Toledo el 30 de novembre per haver-se abstingut en la votació d’Arnaldo. La conservadora va respondre donant la carta que la informava del procediment per “no rebuda”: “No va ser el meu vot en blanc el que va contradir la línia del partit. Va ser el vot a favor”. I va carregar contra la “grupocràcia” que considera que hi ha instal·lada en el sistema de partits: “Quan l’autonomia, la iniciativa i la personalitat del parlamentari es castiguen, la dependència, la submissió i la mediocritat proliferen”. En la missiva, també va aprofitar per defensar els díscols del PSOE: “Segons informacions periodístiques [...], la direcció del grup socialista va arribar a exigir als seus diputats el certificat del seu vot secret: un abús humiliant”. Elorza, l’únic dels diputats que van trencar la disciplina que ho va fer públic, va argumentar a La Sexta: “He fet el que m’ha dictat la meva consciència, també des del punt de vista de la responsabilitat democràtica”. El PSOE estudia possibles sancions als diputats que van votar en contra del reglament: podrien haver de pagar uns 600 euros de multa, mentre que Unides Podem finalment ho va descartar.
“Els diputats van en llistes tancades. La gent vota un símbol i un cap de llista”, argumenta una font de la direcció del PSC que defensa sancionar via reglament els díscols per no perjudicar la coherència del partit: “Els processos sancionadors són més teòrics que pràctics, no hi ha una gran persecució”. Un dels moments més convulsos en aquest sentit per als socialistes van ser els primers anys del Procés. L’exdiputada Marina Geli va ser en aquell moment una veu discordant. Ella considera que cal fer un “debat” sobre la manera en què s’escullen els diputats i “a qui es deuen”. L’exsocialista va tenir una llarga trajectòria al partit fins que el 2014 les discrepàncies amb la direcció van ser insostenibles. Defensa que va ser en atenció al programa electoral que va trencar la disciplina per votar sí a demanar al Congrés la potestat de fer una consulta sobre la independència. “Ens van obrir un expedient”, diu, i rememora la pressió rebuda: “Plegueu, plegueu”. “És molt difícil ser dissident en temes tan substancials”, afirma.
L’exlíder de Podem Albano Dante Fachin va viure una situació similar el 2017, quan va trobar-se enfrontat a part del seu grup parlamentari i també a la direcció espanyola del partit lila, que considerava els seus posicionaments massa pròxims a l’independentisme. Segons explica, després d’una tensa reunió del grup parlamentari un dirigent d’ICV va advertir-lo: “Has pensat, Albano, que depèn com això no beneficia la teva carrera política?” Ell ho va llegir com un advertiment que seria apartat: “La realitat és que si vols tenir feina has de fer el que et demanen”. Va acabar dimitint com a líder de Podem a Catalunya el novembre del 2017 després de mantenir un pols dur contra la cúpula del partit a l’estat. “Diuen que nosaltres ens hem tornat independentistes. No! Ells s’han tornat unionistes”, assegura. En el seu cas, remarca, es va fer evident que qui tenia “el botó nuclear al final era Madrid”.
Missatges subliminals
Com Álvarez de Toledo, l’exdiputat de Ciutadans Sergio Sanz va ser una figura independent durant anys. El 2017 va oposar-se al canvi d’ideari del partit i durant tota la legislatura va ser considerat com la veu “crítica” d’un partit en auge. “Quan em vaig oposar al canvi d’ideari em van deixar la revista d’una associació d’exdiputats a la meva taula”, explica. Ell mai va votar contra les directrius del partit, però sí que exigia més debat intern, especialment el 2019, després de l’estratègia del “no és no” d’Albert Rivera contra el PSOE de Pedro Sánchez. “En una reunió de grup, [Carlos] Carrizosa va dir que l’estratègia del partit estava fixada, i la nostra opinió li importava un rave”, diu -un discurs que confirmen altres fonts-. La disciplina mana, però quan comença la votació també hi ha diputats que se subleven.
