Diputat des de fa més de trenta anys: qui són els més veterans del nou Parlament?
Els grups del PSC-Units i de Junts són els que tenen els electes amb més legislatures al darrere
BarcelonaComença una nova legislatura al Parlament i els grups parlamentaris ja van fent les primeres reunions de benvinguda. Els caps de files dels partits aprofiten els dies abans del ple de constitució per recordar a novells (i a despistats) que han de prestar tota la documentació en temps i forma per no tenir problemes el dia en què formalment es converteixin en nous diputats. Però hi ha qui, després de mitja dotzena de legislatures, ja té la mà trencada en uns tràmits que poden atabalar els que acaben d'arribar. Són els diputats més veterans de la cambra: Ramon Espadaler (Units), Josep Rull (Junts), David Pérez (PSC) i Antoni Castellà (Demòcrates).
De tots ells, qui va aterrar abans al Parlament va ser Espadaler, el 1992. Seria el primer de més de vint anys de feina parlamentària, interrompuda només el temps que va ser conseller de Medi Ambient (2001-2003) i d'Interior (2012-2015) i la legislatura posterior al referèndum de l'1-O (2017-2021), quan s'havia apartat de la política, fins que aquest històric dirigent d'Unió va tornar de la mà del PSC. De totes les lleis que han passat per les seves mans, té un record especial per la legislació ambiental que va treballar primer com a diputat i després com a conseller del ram. "No m'havia plantejat mai fer la feina de diputat. Però legislar és una feina bonica. És la transacció i posar-se d'acord", explica a l'ARA. Espadaler va entrar al Parlament per CiU amb Carles Campuzano, ara diputat d'Esquerra, i amb qui aquesta legislatura es retrobarà com a rival polític.
Dins el grup de PSC-Units, l'exconseller rivalitza en veterania amb David Pérez, que va arribar al Parlament el 1999 a proposta del PSC de l’Hospitalet, i des d'aleshores només n'ha estat fora una legislatura. Va viure de primera mà l’oposició més dura a Jordi Pujol i les picabaralles amb CiU durant el tripartit: "Hi era quan Pasqual Maragall va dir a CiU que tenia un problema amb el 3%. Un diari em va treure en una fotografia amb la boca oberta de la sorpresa", relata. De tot aquest camí, recorda amb especial emoció el dia que va glossar la trajectòria d’Esteban Casado, diputat de la primera legislatura i també de l'Hospitalet, amb motiu de la seva mort. Un dels primers temes que va assumir com a diputat va ser la llei electoral, que porta tants anys a la llista d’assumptes pendents com ell de diputat.
Lleis i negociacions
Diputat electe en vuit legislatures, Castellà va tornar a la cambra el 2023 arran de la inhabilitació a la presidenta de Junts, Laura Borràs, perquè era el següent de la llista. L'exdirigent d’Unió es va presentar dins la candidatura d’Esquerra el 2018 amb Demòcrates, però a les següents eleccions el partit va passar a formar part de la de Junts. Quina és la negociació que recorda amb més orgull? "La de la primera llei d’universitats", diu el també exsecretari d'Universitats i Recerca, sense haver-s’ho de pensar. Va ser a l’última legislatura de Pujol, que va ser investit amb els vots del PP a canvi d’un acord d’exclusivitat pel qual el seu Govern només podia pactar les lleis amb els populars. Amb "molt de diàleg", Castellà va convèncer Alberto Fernández Díaz que acceptés que CiU pactés aquella llei amb Esquerra i PSC perquè durés més enllà d'aquell mandat. Un dels seus mentors a la cambra va ser Josep Rull, que aleshores ja portava una legislatura –va entrar al Parlament el 1997, amb 29 anys– i hi ha continuat durant set més, fins i tot des de la presó, mentre esperava sentència per la seva participació en el referèndum d'independència.
Rull, que entoma amb molta "il·lusió" el retorn a la tasca parlamentària, creu que la cambra que hi havia quan hi va debutar era molt diferent de la d’ara: "Era un temps on al Parlament no s'aplaudia. Tot el que es feia allà tenia molta transcendència, que el Govern perdés una moció ja era un daltabaix", explica l'ara número 3 de Junts. No hi havia sala de premsa, tots els diputats anaven mudats (en el cas dels homes, amb vestit i corbata) i "el 99,9%" de les intervencions eren en català (de tothom, diu, excepte d’un diputat del PP). El també exconseller recorda amb especial emoció la tramitació de la llei de consultes per celebrar el 9-N, de la qual va ser el ponent i que es va debatre l'endemà del naixement del seu segon fill. "Vam intentar que la cesària no coincidís", explica Rull, que va arribar al debat al Parlament directament des de l'hospital després d'una nit sense dormir.
Per darrere seu, al rànquing de més veterans també hi ha Santi Rodríguez, que va començar l’aventura parlamentària el 2003 i ara encetarà la setena legislatura com a diputat del PP. Per part d'Esquerra hi hauria figurat Pere Aragonès, que va entrar al Parlament com a diputat el 2006 –el mateix que Carles Puigdemont–, però ja ha anunciat que es retirarà de la primera línia un cop hi hagi nou Govern. Ara la més veterana dels republicans és Marta Vilalta, que, tot i la seva joventut (al desembre farà 40 anys), acumula vuit anys d'experiència parlamentària en tres legislatures.
Què recomanen?
Quin consell donarien els més veterans als nous diputats? Pérez evoca unes paraules de l'acabat de traspassar Joan Rigol quan era president del Parlament: "Ens va dir que, per davant de tot, penséssim en els interessos de país i de la gent per davant d'altres". Castellà ressalta el mateix: "És que tots dos som de la vella escola", comenta sobre la coincidència, i afegeix que cal "escoltar més que parlar" i aprendre tant dels companys de cambra com dels treballadors del Parlament. Rull els recomana ser conscients del pes històric de la institució de la qual passaran a formar part. "Allà hi van ser Macià i Companys. Va romandre tancada quaranta anys i el poble de Catalunya la va recuperar", subratlla. Espadaler insta a escoltar sempre, "fins i tot des de la discrepància".