Ser diputat i cec: l’aterratge a la política d’Isaac Padrós i en Guilty, el seu gos pigall

BarcelonaUnes hores abans que el president del Parlament, Josep Rull, posés en marxa el rellotge cap a la repetició electoral, el diputat de Junts Isaac Padrós i el seu gos pigall, el Guilty, pujaven al cotxe. Dins hi havia altres representants de Girona del grup parlamentari: tots plegats van enfilar cap a la cambra catalana per assistir al segon ple de la legislatura, en què Rull va constatar la impossibilitat de proposar cap candidat a la investidura. Amb el Guilty al costat, Padrós va seguir la sessió des del seu escó i, en acabat, es va desplaçar amb la resta de parlamentaris fins a la façana del Parlament per fer un minut de silenci en record de les últimes víctimes de crims masclistes a Catalunya. El diputat de Junts, que va perdre la vista ara fa deu anys en un accident, ja s’ha après el traçat laberíntic de la cambra catalana. "Tot i així, quan hi ha moviment es nota. Després del minut de silenci, ens vam prendre un temps amb el Guilty perquè la multitud es dispersés", explica. De moment, el gos pigall ja el sap dur a la cafeteria i, després d’unes quantes visites per apamar el terreny, cada vegada està més còmode en l’entorn parlamentari.

Activista pels drets de les persones amb discapacitat i estudiant de ciències polítiques, Isaac Padrós és el segon diputat cec en la història del Parlament de Catalunya —el primer va ser Josep Maria Llop, de CiU, entre el 2011 i el 2012—. El representant de Junts està fent pedagogia entre companys i treballadors perquè sàpiguen què poden fer i què no per ajudar-lo i, concretament, per no despistar el Guilty en horari laboral. "Tothom és molt atent, tant els companys com el personal del Parlament", ressalta. La cambra catalana està treballant per adaptar el sistema informàtic perquè Padrós el pugui fer servir sense obstacles i, a més, gràcies a un acord de la mesa ampliada d’aquesta setmana, Junts podrà contractar un assessor extra que li donarà un cop de mà.

Un conveni amb l'ONCE

Fa anys que la cambra catalana i la fundació de l'ONCE treballen plegades per fer més accessible el Palau del Parlament. D’entrada, el personal parlamentari rep formació per saber com els pot assistir —siguin treballadors, visites o diputats— i l’ONCE s’encarrega d’editar en braille les seves principals publicacions. Gràcies a un conveni entre les dues institucions, també s’han instal·lat a la cambra unes balises intel·ligents amb Bluetooth amb les quals les persones cegues poden interactuar a través del mòbil per rebre informació d'on són.

Aquestes balises no existien a l’època com a diputat de Llop, que explica a l’ARA una anècdota d'aquella etapa: un dia va arribar al Parlament i no sabia en quina sala se celebrava la comissió d’economia, de la qual formava part. No hi havia cap uixer que l'hi pogués indicar i l’única persona amb qui es va creuar va ser l’aleshores diputat de CiU Carles Puigdemont, que es va oferir a acompanyar-lo. "Et deixo aquí!", va dir-li qui seria més endavant president de la Generalitat quan van arribar a la porta. Llop va replicar-li que no li feia res que l’acompanyés dins. "No vull que alguns pensin que has d’anar amb algú, tu te’n surts sol", va contestar-li.

Llop, que també va ser alcalde de la Palma de Cervelló, posa aquesta anècdota com a exemple de com tractar una persona amb discapacitat respectant-ne l’autonomia. Precisament va ser Puigdemont qui va trucar a Isaac Padrós per fitxar-lo per a la llista de Junts per Girona el 12-M. "Té una sensibilitat especial amb la qüestió de la discapacitat. També la té Junts i la tenia CiU", afirma Llop (l'exconvergent David Bonvehí també va ser el primer diputat en cadira de rodes). En el cas de Llop, quan va arribar al Parlament ja s’hi va trobar unes etiquetes amb braille als punts de votació i companys i uixers plenament disposats a treballar per fer-li les coses més fàcils. L'assignatura pendent, destaca, és fer accessibles els programes informàtics de totes les administracions.

Més presència

Ara bé, els casos de Padrós i Llop són excepcionals: segons alerten les entitats del sector de la discapacitat, aquest col·lectiu encara està infrarepresentat a la política —d'acord amb les últimes dades, hi ha més de 670.000 persones amb discapacitat a Catalunya, 34.200 de les quals amb discapacitat visual—. Hi ha alguns casos, com el de l’exdiputat espanyol Pablo Echenique o el de l’exregidora Rosa Alarcón, que va deixar l’Ajuntament de Barcelona per la malaltia de Meige, que li provoca una ceguera funcional, però el delegat de l’ONCE a Catalunya, Enric Botí, creu que cal anar un pas més enllà: "Quan hi haurà un conseller o un secretari general que tingui una discapacitat visual? —es pregunta—. Els partits han de fitxar talent, amb discapacitat i sense", afegeix. Padrós i Llop hi estan d’acord. L’exdiputat i exalcalde recalca, a més, que són les persones amb discapacitat les que haurien de liderar les polítiques per a aquest col·lectiu des de les institucions, perquè són les que coneixen millor la seva situació.