Diputades i mares: una dècada del canvi

BarcelonaQuan la política a Espanya només la feien els homes és quan es van redactar molts reglaments, i a ningú se li va acudir posar-hi què s’hauria de fer quan una política fos mare. No va ser fins que les dones joves van començar a omplir les cambres de representants que es va evidenciar un problema, però es va tardar molt a resoldre’l -i no a tot arreu-, i encara havent de vèncer reticències socials. Els sous dels polítics, sempre qüestionats, han fet que drets laborals com les baixes de maternitat i paternitat o la prestació d’atur siguin vistos com a privilegis. De fet, els càrrecs electes no tenen la mateixa consideració a la Seguretat Social que un assalariat i no tenen aquests drets reconeguts. El Parlament va ser pioner el 2006 regulant la delegació de vot, i de retruc les baixes de maternitat, i després l’han seguit molts d’altres. L’atur, però, segueix sent l’assignatura pendent.

Parlament

La delegació de vot: des del 2006 les mares, i des del 2015 els pares

Al Parlament de Catalunya, durant molt de temps va funcionar un pacte de cavallersentre els grups, no escrit, que deia que si un diputat o diputada no podia assistir a una votació important per una causa major, un diputat d’un altre grup no votava per compensar la baixa. Aquest pacte, però, es va trencar el 2002 quan Núria Martínez (CiU) va tenir un fill prematur que va estar dos mesos a l’UCI, i com que als convergents els anava d’un vot aquella legislatura i no van trobar suport de l’oposició, el partit la va fer anar a votar en un ple quatre dies després de ser mare. Carme Porta (ERC, 1999-2006) ho recorda i admet: “Aquell fet ens va fer rebel·lar a moltes diputades, que vam començar a reivindicar alguns drets”. Porta va tenir un fill el 2002, i recorda que ella es va haver de reincorporar un mes i mig després de parir i que el president del Parlament llavors, Joan Rigol, “va habilitar una sala perquè les mares poguessin alletar els fills els dies de ple”.

Dolors Camats (ICV) va ser la primera diputada que va gaudir de la delegació de vot i de les 16 setmanes de baixa amb el seu segon fill, i recorda que va ser “molt tossuda” per aconseguir el canvi del reglament. “L’article 93 ara només diu que les diputades tenim dret a la delegació de vot, però no parla d’un límit de temps. Jo, en ser la primera, vaig assimilar les 16 setmanes d’una maternitat normal, i amb la mesa vam negociar que delegaria el vot per a tot el període. Jo vaig crear un precedent, i les que han vingut després han fet el mateix”. El sou, durant aquestes setmanes, el segueix pagant el Parlament i no la Seguretat Social. Alícia Romero (PSC) ha tingut dos fills des de llavors i s’ha agafat les 16 setmanes els dos cops, “tot i saber que carregava de feina els companys, ja que el que no es pot és substituir la diputada”. Qui està ara embarassada és Marta Ribas (CSQP) i té clar que també s’agafarà tota la baixa possible, “encara que tingui molta feina i porti moltes lleis, si estàs embarassada la teva responsabilitat social també és fer valer aquests drets individuals”. Romero i Camats pensen com Ribas, però Marta Pascal (JxSí) no: va fer només un mes i mig de baixa. “És fantàstic tenir el dret de fer 16 setmanes, però per a mi el millor d’aquest dret és poder gaudir-ne com vulguis. Jo vaig tornar abans perquè em trobava bé i m’ho vaig poder organitzar”.

I no va ser fins al juliol del 2015 que es va modificar de nou el reglament per poder delegar el vot en cas de paternitat o malaltia greu. Fernando Sánchez (PP) va tenir el primer fill fa tres anys i va demanar els 15 dies, però no els va poder agafar perquè encara no estava regulat. Amb el segon va coincidir amb les vacances d’agost i no ho va fer, “però ara la meva dona està embarassada del tercer, que naixerà a l’abril, i sí que els demanaré”.

Congrés de Diputats

Vot telemàtic per evitar la delegació

Al Congrés de Diputats, en canvi, encara que ho volguessin, no podrien fer el mateix que al Parlament. Allà el vot dels diputats i senadors és indelegable perquè ho diu la Constitució. El problema, segons explica Meritxell Batet (PSC), és que el 1978, quan es va fer la carta magna, quasi no hi havia dones en política, i es va pensar a fer un sistema “molt garantista” amb els diputats (com els aforaments) però no en com articular què s’havia de fer quan un d’ells no pogués anar a votar durant un període llarg. Durant la segona legislatura de Zapatero es va crear una subcomissió per estudiar-ho, però després de dos anys i mig no van trobar la fórmula per fer encaixar una baixa de maternitat, paternitat o mèdica sense tocar la Constitució. Finalment, el 2011 es va aprovar el vot telemàtic com una modificació del reglament del Congrés, cosa que va permetre que Batet, que va tenir bessones el 2013, pogués ser a casa dos mesos i mig -tot i que la baixa de maternitat per bessons és de 18 setmanes- i votar de manera remota. Carolina Bescansa (Podem) no creu que s’hagi de lluitar per tenir més dies de baixa per a les diputades: “Seria ridícul parlar dels nostres problemes amb els sous que tenim”.

Ajuntaments

El que faci Ada Colau com a alcaldessa pot servir d’exemple

Als ajuntaments és on encara no s’ha regulat de cap manera la delegació de vot, ja que s’hauria de modificar la llei de bases de règim local, que afecta tots els consistoris de l’Estat. Allà on hi ha bona entesa entre els regidors, funciona el mateix pacte de cavallersque hi havia al Parlament abans del 2006, però no sempre passa. En canvi, els regidors que formen part del govern municipal -i, en alguns ajuntaments, també els portaveus dels grups- tenen dret a tenir un contracte laboral per la feina que fan i, per tant, també tenen dret a les baixes (de maternitat o mèdiques) i a l’atur. Moltes regidores, però, no se l’agafen quan són mares perquè si no poden delegar el vot, generen un problema al seu grup municipal. En aquest sentit, moltes de la diputades d’esquerres apunten que serà important la decisió que prengui l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com a alt càrrec polític, quan tingui el seu segon fill la primavera que ve.