La diputació permanent del Parlament aprova recórrer al Constitucional l'aplicació del 155

BarcelonaLa Diputació Permanent del Parlament ha aprovat aquest dimecres interposar un recurs davant de Tribunal Constitucional (TC) en contra de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, amb els vots a favor de JxSí i CSQP, l'abstenció de la CUP i els vots contraris de Cs, el PSC i el PP. El recurs al TC arriba després del dictamen al Consell de Garanties Estatutàries que, entre d'altres, va concloure que cessar el president de la Generalitat i tots els consellers no respectava els principis de "gradualitat ni de proporcionalitat".

El fins ara president del grup parlamentari de JxSí, Lluís Corominas, ha argumentat la seva proposta com a "denúncia política, teòricament en un marc jurídic". Corominas, que no repeteix com a diputat en la propera legislatura, ha assegurat, de fet, que "l'única conxorxa" que s'ha produït és per part del govern de l'Estat i amb la intenció "d'anul·lar l'autonomia de Catalunya i empresonar les idees". Durant la seva intervenció a la Diputació Permanent, el dirigent de JxSí, que ha assegurat que l'aplicació de l'article 155 ha implicat "mesures sancionadores", ha apel·lat al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que va concloure que cessar el Govern amb el 155 no és una mesura "gradual ni proporcional". En aquest context ha parlat "d'abús" per part de l'Estat, ha denunciat que la "temporalitat" del 155 és "a mans de l'Estat", i ha assegurat que el 155 "s'ha saltat a la brava el seu propi ordenament jurídic".

La proposta ha rebut el vot a favor de CSQP. Des de la coalició d'esquerres, la diputada Marta Ribas ha anunciat el suport del seu grup al recurs d’inconstitucionalitat en considerar que l’aplicació de l’article 155 no ha estat l’adequada. "Hem estat claríssims sempre: ni DUI, ni 155. I fem suport al recurs perquè hi ha motius sobrats per pensar que s’han sobrepassat els límits constitucionals i legals. I també, i és important, perquè tenim l’obligació política d’evitar que torni a passar, no només a les institucions catalanes, sinó a totes les institucions de l’Estat i per les autonomies", ha sentenciat Ribas. I és que per a la diputada, "s’han traspassat tots els límits" amb l’aplicació que s’ha fet del 155. "L’article permet donar instruccions concretes als governs però no dissoldre el Parlament ni cessar un Govern”, ha afegit.

Per últim, Ribas ha lamentat que aquest recurs hagi de ser interposat des del Parlament perquè el Consell Executiu està cessat i no pot iniciar-ne els tràmits. "No tenim Govern per poder fer aquest recurs, que és qui ho hauria d’estar fent”, ha conclòs.

Per la seva banda, la CUP ha estat l'única formació que s’ha abstingut. Lluny de fer-ho perquè no té clara la constitucionalitat de l’aplicació de l’article 155, els anticapitalistes han decidit mantenir aquesta posició "per coherència". "La declaració del 9-N deixava clara la nostra posició sobre el reconeixement i les competències del TC. No reconeixem cap competència ni autoritat al TC. I a més, el 155 no és el desplegament d’un article de la Constitució, és simplement un cop d’estat contra la institucionalitzat catalana, legítima i legal, contra càrrecs electes. I tots els cops d’estat són sempre inconstitucionals", ha sentenciat.

Cs, PSC i PP hi voten en contra

El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha reconegut el dret als sobiranistes a "recórrer el 155 basant-se en les nostres lleis", però s’hi ha posicionat en contra i s’ha mostrat segur que el TC no els donarà la raó. "Acudeixin al TC sempre que vulguin, però acatin les seves resolucions. Perquè van desobeir i estan en procediments judicials per això. I ara acataran la sentència si no els hi és favorable? Nosaltres sí. Acatem les resolucions judicials i lleis", ha dit, posant en dubte la utilitat del tràmit aprovat per la Diputació Permanent.

Amb tot, Cs ha remarcat que s’oposen al recurs perquè creuen que l’aplicació del 155 "va ser constitucional i va servir per donar la paraula als ciutadans". "Pretenen que es declari inconstitucional un article de la pròpia Constitució, una cosa que sembla impossible. I més tenint en compte que s’ha limitat a cessar el Govern, dissoldre el Parlament i convocar eleccions", ha afegit Carrizosa, que ha remarcat també que els independentistes han volgut fer aquesta votació a la Diputació Permanent "abusant de la majoria d’un Parlament sortint, sense esperar a la constitució d’un nou Parlament amb una composició sensiblement diferent, fruit d’unes eleccions que ha guanyat Cs", ha afegit.

També hi han votat en contra els socialistes. El seu cap de files, Miquel Iceta, ha repassat els dies clau des de l'inici de legislatura: ha posat l'accent en la declaració del 9-N del 2015 en què s'apostava per "no supeditar" el procés a les decisions d'institucions de l'Estat com el TC. Però ho ha fet en una línia contrària a la cupaire Gabriela Serra. Així, Iceta ha valorat en positiu la proposta de recurs de JxSí i ha donat per fet que acceptar-ne ara la legitimitat i la competència suposa acceptar també que l'alt tribunal anul·lés les lleis del Referèndum i de Transitorietat. "És una bona manera d'obrir la legislatura", ha reblat el cap de files del PSC. De fet, ha assegurat que els últims mesos han "certificat el fracàs" de la via "unilateral i il·legal". Iceta no veia cap mes manera que dissoldre la cambra i convocar eleccions com a via per "aturar" un procés que pretenia "liquidar l'estat de dret" i que ha "dividit la societat, afeblit l'autonomia i malmès la imatge" del país.

En línia amb el primer secretari socialista, el portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, ha titllat de "bipolar" el reconeixement de la legitimitat del TC per part de JxSí. "Alguns dies tenen un entusiasme febril amb el TC; [...] i quan no els donen la raó les rebequeries són històriques", ha ironitzat Fernández. A l'espera de la decisió del Constitucional, el dirigent dels populars s'ha compromès a "acatar" la resolució de l'alt tribunal. "Ens agradi o no, també ho haurien de fer vostès", ha recomanat Fernández a la resta de formacions.