El president de la Diputació de Lleida veu en la Mancomunitat del 1914 un model per a una Catalunya independent
Reñé lamenta que des de la corporació municipalista hagin de ''tapar forats'' a causa d'una ''actitud deslleial i injusta'' del govern de l'Estat vers la Generalitat
LleidaEl president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, veu en la Mancomunitat de Catalunya del 1914 un ''model'' a seguir per organitzar les diputacions en l'hipotètic cas que s'assolís la independència de Catalunya. En el transcurs d'una entrevista a l'ACN, Reñé creu que des de fa dos anys, les institucions locals ja estan seguint en certa manera aquest camí de ''complicitat institucional excepcional''.
El president de la Diputació també ha lamentat en relació amb el finançament del transport i menjador escolars i amb els ajuts a les llars d'infants de la demarcació que hagin d'estar ''tapant forats'' a causa d'una ''actitud deslleial i injusta" del govern de l'Estat cap a la Generalitat.
Joan Reñé creu que des de fa un parell d'anys les institucions estan ensenyant i demostrant ''allò que hauria de ser'' la gestió local d'acord amb una ''complicitat institucional excepcional'' per treballar en una mateixa direcció que permeti donar els millors serveis als ciutadans.
Preguntat sobre com creu que hauria d'organitzar-se l'administració local i les diputacions en el cas d'una hipotètica Catalunya independent, Reñé posa com a model a seguir el que va passar fa 100 anys amb la Mancomunitat de Catalunya, quan les diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida es van constituir en un òrgan per gestionar els recursos i impulsar les polítiques que convenien al país.
Reñé lamenta que ''per desgràcia'' va ser un model que va durar molt poc, ja que deu anys després va ser eliminat per la dictadura de Primo de Rivera, i tot i que estava previst per a tot Espanya, només es va aplicar a Catalunya. Segons el president de la Diputació de Lleida, ''tenim allà un model que ens hauria de servir per veure l'excepcionalitat amb la qual amb molt poc temps i molts pocs recursos, com ara, ens van ensenyar el camí de molts conceptes, competències i serveis que encara avui estem gaudint d'una forma excepcional'', ha declarat.
''Tapant forats'' per la deslleialtat del govern espanyol a la Generalitat
Segons Reñé, des de la diputació estan tapant d'una forma ''claríssima'' els forats econòmics derivats d'una actitud ''deslleial i injusta'' del govern de l'Estat cap al Govern de la Generalitat. Ho diu en relació amb el fet que la corporació està sufragant des de l'inici de curs −amb una partida d'uns 600.000 euros− el cost del transport escolar i la meitat del servei de menjador per a aquelles famílies que viuen en nuclis agregats, i ara també destinarà 3,9 milions d'euros per finançar el manteniment de les llars d'infants. Tot plegat perquè la Generalitat ha anunciat que no podia assumir aquestes partides.
Amb un criteri de la ''més absoluta honestedat i responsabilitat'', les diputacions, els ajuntaments els consells comarcals i el Govern en aquesta legislatura han constituït ''de facto'' un contacte per ''travar'' una gestió de servei als ciutadans, a la qual cap de les institucions ''ens podem sostreure perquè són responsabilitat de tots''. Segons Reñé, aquell discurs basat en ''allò de la meva competència és això i em limito a fer això'' no serveix en el context actual perquè acaba produint dèficits. Uns dèficits que, insistint una vegada més, Reñé atribueix a l'Estat per posar en qüestió que el Govern pugui continuar prestant molts serveis.
Reñé espera que aquesta ''situació extraordinària'' duri poc per tal de poder emprendre un altre camí, ja que els pressupostos de la Diputació depenen dels impostos de l'Estat. En aquest sentit, remarca que si han finançat aquestes partides específiques, els diners han hagut de sortir d'un altre lloc, ''perquè aquí no tenim maquinetes de fer diners ni de resoldre greus problemes''.
