El règim d'incompatibilitats obliga a repensar els noms que integraran la direcció del Partit Demòcrata Català

BarcelonaDes de fa setmanes, totes les famílies de Convergència es preparen per competir de cara a la votació de la direcció executiva de dotze membres del Partit Demòcrata Català (PDC) –fins avui, diumenge, no s'ha triat el nom definitiu–, que se celebrarà el 23 de juliol a través de primàries amb llistes tancades i desbloquejades. En aquestes candidatures, especialment la que promou Artur Mas –consultada amb Carles Puigdemont, més allunyat del dia a dia del partit– i que aspira a ser de consens, hi impacta el règim d'incompatibilitats pactat aquest dissabte a la matinada i aprovat aquest diumenge al matí al plenari del congrés fundacional del PDC. Aquest mecanisme, en tot cas, blinda la possibilitat que Neus Munté sigui vicepresidenta del partit i consellera de la Presidència, i que Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, pugui optar a ser coordinador general.

Per què aquestes incompatibilitats, a pesar d'aquests dos casos, afecten la confecció de la llista de dotze persones? Bàsicament perquè, segons els requisits assenyalats en el document –promogut per la JNC i pactat amb sectors diversos, també el més oficialista–, no es poden ocupar "més de dos càrrecs tant institucionals com orgànics". Això, d'entrada, ja exclou alcaldes que compaginen la seva feina com a batlles amb la de diputats al Parlament. És el cas, per exemple, de Marc Solsona (Mollerussa), Albert Batalla (La Seu d'Urgell) i Albert Batet (Valls) –tots tres, diputats–, que segons aquest règim no podrien ingressar en la direcció executiva sense renunciar a un dels dos càrrecs. En el cas de Marc Castells, batlle d'Igualada, no hi hauria cap problema, perquè no té acta parlamentària. Sí que ocupa una vicepresidència a la Diputació de Barcelona, però aquests càrrecs supramunicipals estan exclosos del règim. Un cas similar al de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació, que també és a totes les travesses. En el cas dels alcaldes i diputats, deixar una de les dues responsabilitats els permetria ser a la cúpula.

Els consellers, secretaris generals, delegats territorials del Govern, secretaris sectorials de departament i directors generals tenen vetat l'accés a la direcció executiva de dotze membres. Això fa, per exemple, que caiguin de la llista noms com Santi Vila, que aspirava a liderar els aspectes formatius en una hipotètica candidatura. El secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, tampoc podria integrar aquest organisme, igual que Miquel Àngel Escobar, provinent de la UGT i delegat del Govern a la demarcació de Barcelona. Noms com els de Marc Guerrero, líder del sector liberal, o de Míriam Nogueras, diputada al Congrés, sí que podrien optar a formar part de la direcció executiva. I també podria fer-ho Marta Pascal, portaveu de Convergència i una de les dirigents considerades amb més futur dins de les noves sigles nacionalistes.

Tots els sectors acceleren des del final del congrés per sospesar si es presenten o no. Nova Convergència, afí a Germà Gordó, reflexionarà durant les pròximes hores sobre la possibilitat de presentar una candidatura per liderar el partit, de la mateixa manera que ho farà Generació Llibertat.