Una quinzena d'economistes i acadèmics, entre els quals hi ha Guillem López Casasnovas, han firmat un manifest de suport a Cabrales en què lamenten que el Banc d'Espanya hagi perdut "un dels millors economistes d'aquest país". Atribueixen aquest fet a la "indesitjable polarització" que busquen partits com el PP i que "creuen ells, els beneficia". "És tan comprensible com trist que Antonio Cabrales hagi eludit [...] un imminent linchament mediàtic per les seves idees i reflexions públiques expressades amb anterioritat. Menys comprensible, la sobtada pèrdua de suport explicitat per un dels partits que reparteixen credencials de bona ciutadania", afegeixen els signants, entre els quals hi ha noms com Ricard Meneu, Salvador Peiró, Beatriz González López‐Valcárcel o Marisol Rodríguez.
Clara Ponsatí, la 'taca' en l'expedient "impecable" de l'economista Antonio Cabrales
Proposat pel PP per al Banc d'Espanya, ha dimitit hores després del nomenament quan s'ha sabut que el 2018 va signar una carta de suport a l'exconsellera a l'exili
MadridAntonio Cabrales, doctor en economia per la Universitat de Califòrnia i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra anys enrere, ha pagat el preu de l'hemeroteca. Hores després d'haver sigut nomenat conseller del Banc d'Espanya a proposta del PP –el seu nomenament es va aprovar dimarts al consell de ministres i s'ha oficialitzat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat–, ha presentat la seva dimissió, arran de la publicació a The Objectiveque l'abril del 2018 va signar una carta de suport a l'exconsellera de la Generalitat Clara Ponsatí quan va ser readmesa a la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia, durant el seu exili per l'1-O.
"No vull tensar més el país, i em semblava que això el tensaria. Necessitem calma", ha dit ell mateix en declaracions al diari Abc. No han transcendit més declaracions de Cabrales, que ha preferit mantenir-se discret, sense contribuir a més exposició mediàtica, en consonància amb el fet d'haver renunciat. A més, s'ha esborrat el compte de Twitter. Queda, doncs, la incògnita de fins a quin punt el PP l'ha pressionat a fer aquest pas. Fonts del govern espanyol ho exterioritzen sense embuts, per bé que Génova atribueix la dimissió a una decisió personal. ¿Això vol dir que el PP hauria avalat que es mantingués en el càrrec? "Hi havia alguna cosa allà...", responen des de la direcció del partit conservador. De fet, el mateix líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha admès que "aquests antecedents per a molta gent són incompatibles" amb formar part d'aquesta institució. Segons explicava El Mundo, Cabrales no va creure que aquest episodi fos rellevant per fer-lo saber al PP, que és qui l'havia impulsat, i la direcció popular desconeixia aquest detall. Fonts de la formació expressen malestar perquè consideren un "error" no estar-ne al corrent, i assenyalen com a responsable la secretària general, Cuca Gamarra.
Aquell manifest, dirigit a la rectora de la Universitat de Saint Andrews, Sally Mapstone, reconeixia el "respecte a la llibertat de càtedra" mostrada amb l'admissió de l'exconsellera. "Sens dubte, no esperàvem altra cosa, perquè Ponsatí ha estat totalment compromesa, com a servidora pública, amb els principis de la democràcia i l'acció política no violenta", deia la carta, impulsada per la Barcelona School of Economics. S'hi adherien desenes d'acadèmics, entre els quals Cabrales, en aquell moment director del departament d'Economia de la University College London.
Perfil "solvent i independent"
A diferència del govern espanyol, que ha proposat l'excap de gabinet de la vicepresidenta primera Judith Arnal, fonts de Génova asseguren a l'ARA que van impulsar una persona "solvent i independent", en sintonia amb el pla de qualitat institucional que Feijóo va presentar per evitar la politització d'organismes de l'Estat. Ara bé, el líder del PP ha qualificat de "correcta" la renúncia, malgrat que el suport de Cabrales a Ponsatí estigués justificat des d'un punt de vista corporatiu del món acadèmic. En la seva etapa a Catalunya, que li va permetre aprendre català, tal com apunta a l'ARA el rector de la UPF, Oriol Amat, va coincidir en seminaris i congressos amb Ponsatí, atès que l'exconsellera formava part del CSIC de la Universitat Autònoma de Barcelona i tant la UPF com la UAB integren la Barcelona School of Economics.
"No és una persona que tingui una significació política particular", assegura l'exconseller d'Economia de la Generalitat Andreu Mas-Colell, que el coneix, i en destaca un perfil tècnic "impecable". D'origen teòric, últimament ha cultivat un vessant més aplicat de la recerca i treballa en una càtedra d'investigació d'economia de l'educació a la Universidad Carlos III. Això no vol dir que no tingui opinions, si bé serien assumibles en postulats tant de dretes com d'esquerres, segons apunten les fonts consultades. "És un dels acadèmics més importants del país", sentencia Mas-Colell, que descriu com una "pena" que s'hagi vist frustrat el seu nomenament per al Banc d'Espanya. En la mateixa línia s'expressava aquest matí a Catalunya Ràdio l'economista Guillem López Casasnovas, que sí que va ser conseller del Banc d'Espanya entre el 2005 i el 2017. Al mateix organisme tampoc ha caigut bé la notícia i atribueixen la polèmica al fet que som en un any electoral.