Una dimissió al Govern en plena crisi sanitària

Des de dilluns que els quadres estadístics feien presagiar que a finals de setmana es tancarien les escoles, els teatres, les biblioteques... i també els Parlaments i els jutjats. El creixement exponencial del nombre de contagis per coronavirus i, sobretot, l’exemple recent d’Itàlia han obligat a prendre decisions dràstiques -alguns diran que massa tard- i a centrar els esforços en posar fre als contagis i evitar el col·lapse als centres sanitaris. Encara que passi per sobre de la democràcia.

L’estat d’alarma que el govern espanyol va decretar ahir implica que tingui fins i tot la capacitat d’imposar tocs de queda i de confinar forçosament les persones a casa. El poder legislatiu i el judicial queden durant uns dies a expenses de l’executiu. Entenent que és una situació excepcional, fins i tot el president del Govern, Quim Torra, participarà avui en una conferència de presidents telemàtica, tot i que fa anys que els caps de l’executiu català havien renunciat a aquest fòrum multilateral. Però, malgrat aparcar per uns dies la crisi política amb l’Estat, Torra ha volgut marcar perfil propi anunciant divendres la voluntat de confinar Catalunya sense tenir-ne ni les competències ni l’autorització de l’Estat i criticant obertament ahir que Pedro Sánchez pretengui recentralitzar competències sanitàries amb l’estat d’alarma.

Davant de la crisi sanitària, tant el govern espanyol com el català han instat l’oposició a aprovar els seus respectius pressupostos per tenir més eines per combatre el Covid-19. A l’Estat, el PSOE, que ja ho tenia difícil, no va convèncer pràcticament ningú i només Cs va oferir els seus insuficients 10 diputats. En canvi, el partit taronja va considerar que a Catalunya no era tan urgent i va anunciar que portaria els comptes, aquests sí pactats i a punt per ser aprovats, al Consell de Garanties Estatutàries. És a dir, si el coronavirus ho permet, no es podran aprovar a l’hemicicle de la cambra catalana almenys fins a finals d’abril.

I amb la política centrada en el coronavirus i ajornant pràcticament tota la resta, aquesta setmana només hi ha hagut un altre focus informatiu que s’ha resolt amb una decisió urgent. Dilluns l’ARA detallava el cas de presumpte assetjament sexual que s’ha viscut durant més d’un any a la conselleria d’Exteriors. I aquell mateix vespre el conseller Alfred Bosch presentava la dimissió. Hi ha moltes preguntes encara per resoldre. Per què no va activar el protocol de la Generalitat contra aquest assetjament? Per què no va informar dels motius de la destitució del seu cap de gabinet? Per què va intentar recol·locar-lo? Qüestions que no es van poder resoldre dilluns, perquè Bosch i ERC no van acceptar preguntes. Els republicans van exhibir la dimissió com una mostra d’“autoexigència”, però JxCat no va dubtar en carregar amb força contra el seu soci de Govern. Quan el coronavirus doni treva, la batalla es reprendrà.

El coronavirus està limitant la tasca periodística. Les rodes de premsa ara són per videoconferència i tant el govern espanyol com el català han habilitat grups de WhatsApp i Telegram per fer les preguntes. El problema principal és que l’encarregat de fer-les, normalment el cap de gabinet, acaba seleccionant les que més li interessen i que en molts casos s’han fet abans de conèixer l’anunci del polític de torn.